La devoció als sants
La insondable riquesa de la santedat cristiana ha estat contínuament recordada i meditada per l’Església en vista de la Paraula de Déu. La Litúrgia celebra amb amor cada any als seus fills que han passat pel món, com Jesús, «fent el bé»,[7] sent vives lluminàries per als seus germans els homes, ajudant-los a ser feliços en aquesta terra i en la vida futura. Les dates que commemoren les seves memòries litúrgiques respectives corresponen habitualment al dia de la seva mort o dies natalis: la data en què neixen a la nova vida, la del cel. En altres ocasions, recorden altres moments destacats en la seva biografia, especialment aquells relacionats amb la recepció dels sagraments.
Gran era la devoció de sant Josepmaria als sants: «Quin amor el de Teresa! —Quin zel el de Xavier! —Quin home més admirable sant Pau! —Ah, Jesús, doncs jo… t’estimo més que Pau i que Xavier i que Teresa!».[8] La Sagrada Litúrgia és un lloc privilegiat per créixer en amor a aquests intercessors celestes i per sentir-los propers, com amables companys de viatge, durant el pelegrinatge. El Missal Romà, recollint una tradició plurisecular de fe celebrada, conté formularis comuns d’oracions per a les misses de màrtirs, pastors, doctors de l’Església, verges, i sants i santes que van assolir la plenitud de la vida cristiana en circumstàncies i estats de vida diferents. En la majoria dels casos, les seves celebracions contenen algunes d’aquestes oracions comunes i altres oracions pròpies.
En qualsevol família es festegen de manera especial els aniversaris dels membres més destacats, com el pare o la mare, els avis… Així passa també en la família de Déu que és l’Església. A més de les festes de santa Maria, el calendari general celebra les solemnitats de sant Josep (19 de març); de la Nativitat de sant Joan Baptista (24 de juny); de sant Pere i sant Pau (29 de juny) i de Tots Sants (1 de novembre). S’hi sumen un bon nombre de festes de sants: a més de les dels apòstols i evangelistes, que jalonen tot l’any, són festes les memòries litúrgiques de sant Llorenç (10 d’agost); sant Esteve protomàrtir (26 de desembre) i els sants Innocents (28 de desembre). A aquestes dates s’uneixen les memòries, la celebració de les quals pot ser lliure o obligatòria. A l’Obra, a més de les festes del Senyor, de la Mare de Déu i de sant Josep, se celebren amb especial devoció les festivitats de la santa Creu; les dels sants Arcàngels i Apòstols, patrons de les tasques de la Prelatura; les dels altres apòstols i evangelistes; la dels Àngels Custodis.
Com es llegeix al llibre de l’Apocalipsi, els sants constitueixen «una gran multitud que ningú no podia comptar, de totes les nacions, tribus, pobles i llengües».[9] Aquest poble comprèn els sants de l’Antic Testament, com el just Abel i el fidel patriarca Abraham; els del Nou Testament; els nombrosos màrtirs de l’inici del cristianisme i els beats i sants dels segles successius. És la gran família dels fills de Déu, formada per aquells que van modelar la seva vida sota l’impuls de l’etern animador, l’Esperit Sant.
Bloc de Pere Codina Gironella 