Paraula de Déu
Joan 8,51-59
Jesús va dir als jueus:
Us ho ben asseguro: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort.
Llavors els jueus li replicaren:
– Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: «Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort.» ¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens?
Jesús respongué:
– Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu «el nostre Déu». Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula. Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia, el veié i se’n va alegrar.
Llavors els jueus li digueren:
– ¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?
Jesús els respongué:
– Us ho ben asseguro: des d’abans que Abraham nasqués, jo sóc.
Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s’amagà i sortí del temple.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Els textos d’aquests dies són molt intensos, tota la gravetat dels moments que vindran s’anuncia: les discussions i la violència.
• Sempre hi ha paraules que, en aquesta lectura contínua que tenim la sort d’anar fent de l’evangeli al llarg de la vida, ens criden d’una forma especial:
• “Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort.” I “d’abans que Abraham nasqués, jo sóc”
• Són frases fortes, Jesús ens regala la seva voluntat, la font de la seva vida, la voluntat de salvar-nos i salvar és ressuscitar a una nova vida. Una vida per sempre. Aquest cos espiritual que al llarg de la nostra vida va creixent, gràcies a tants que són presència d’un Déu que no s’oculta. Un Déu que ens revela el caràcter sagrat d’un món tot ell cridat a unir-se a Ell.
• Nosaltres som un tros d’espai i de temps cridat. Hem estat cridats, anomenats. Se’ns ha proposat una missió. Sigui la que sigui és la col·laboració amb Crist en la seva redempció de l’univers. Som, hem estat i serem per sempre. No deixarem la realitat on hem viscut o on ha viscut el nostre cor sense nosaltres. No quedaran orfes.
• Busquem ansiosament, i no parem fins a aconseguir-ho, la unitat, l’harmonia interior i exterior, la pau. Tenim estès un fil entre nosaltres i Déu, perquè estem plens de set de plenitud. Tenim mitjancers, tots aquells que ens han explicat camins que condueixen de l’ésser a Déu, amb Aquell que, abans d’Abraham, ja era, perquè nosaltres no tastéssim mai la mort.
Bloc de Pere Codina Gironella 