Paraula de Déu
Joan 11,45-57
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
Llavors els grans sacerdots i els fariseus van reunir el Sanedrí i es preguntaven:
–Què podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos. Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.
Però un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:
–Vosaltres no enteneu res. ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?
Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien. Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles.
Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:
–Què us sembla? No vindrà pas a la festa!
Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Un fet: Jesús retorna Llàtzer a l’existència; és la missió que el Pare li ha encomanat: donar vida en abundància, ell que és la Vida.
• Dues reaccions segons la disposició del cor amb què es presencia aquest fet, en primer lloc, els jueus, amb el cor obert, senten atracció per Jesús, creuen en Ell, el segueixen, desitgen el Regne que els anuncia amb la seva vida feta de compassió, s’apropen a Jesús esperançats! En segon lloc, els sacerdots i els fariseus, amb el cor tancat, gens receptius a la seva bona nova, s’atemoreixen davant la possibilitat de perdre públic, privilegis i el temple on tan sols ells poden adorar Déu; l’home Jesús els suscita por. El missatge de Jesús és ben rebut pels senzills, però esgarrifa als poderosos.
• Acceptar el pla de Déu per a Ell comporta arriscar la seva persona, però encara no és el moment de donar-se i es retira. En la nostra vida es refugia en el cor de cadascú des d’on ens estima, ens consola, es compadeix; ho fa en el silenci, a l’espera del moment en què, plens d’Ell, donarem testimoni i farem realitat el somni de Déu: el Regne!
• Jesús festeja la Pasqua dels jueus, desitja celebrar-la en la taula compartida amb tots els homes, d’una banda, els jueus l’esperen, se saben invitats i s’acosten; s’asseuen i s’alegren d’estar amb Jesús, tenen el cor ple d’esperança, de l’altra, els poderosos el rebutgen i conspiren per fer-lo desaparèixer. La decisió de matar Jesús surt de la boca del gran sacerdot, la màxima autoritat del temple, l’únic que es creu en relació íntima amb Déu, qui l’inspira la decisió, ell que l’adora en el lloc més secret i sagrat del temple.
• Maten Jesús, un sol home, però la seva estimació, la seva presència batega en tots els homes per sempre. Déu surt del lloc on els sacerdots l’han tancat, i el temple sagrat on adorar-lo és en l’interior de cada persona, és en la creació.
Bloc de Pere Codina Gironella 