Diumenge de Rams
En el cristianisme el dia de Rams o diumenge de rams (ant. Ram palm) recorda l’entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva. Segons l’Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria. La gent de Jerusalem va alçar palmes (La palma tradicional és la fulla de la palmera engroguida i després treballada amb tècniques de cistelleria. Una fulla llarga només engroguida és un palmó. S’engrogueixen a l’arbre derivant-les de l’acció de la llum) i branques de llorer i d’olivera per a donar-li la benvinguda.
Palmó de Rams
Fira de palmons davant de la Sagrada Família de Barcelona, març del 2005.
Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins ofereixen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i simples, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes, i els nens solien portar palmons.
Són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al principi de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort.Abans d’aquesta festa molts pobles i ciutats fan fires especialitzades on es poden trobar palmes, palmons i tota mena de cintes, flocs, figuretes i llaminadures per a ornar-les.
Celebracions
El Diumenge de Rams fou una celebració multitudinària a molts països d’Europa com Actualment ha perdut importància a moltes zones a causa de l’expansió general del Tot i així encara hi ha llocs al món, com les, on la celebració encara és de caràcter multitudinari i atrau masses de gent.
Als, tradicionalment, el dia de Rams es commemora anant a l’església a beneir el palmó dels nens, la palma de les nenes, o una branqueta de llor. Generalment també són els padrins els que regalen les palmes i palmons als fillols. Per tota la geografia catalana es representa La Passió, sent les més famoses les d’Esparreguera i Olesa.
A la té lloc la en la que una representació de Jesucrist entra al barri vell muntat sobre un ase.
A surt la Processó de la Borriquita, Borriquilla o Camarón (per la sembança de Jesucrist amb el cantant
A Lloret de Mar, La Selva, es fa el tradicional repartiment de llor. És tradició a les comarques gironines, que el padrí i la padrina regalin un tortell al seu fillol
Péssah
El Péssah, també conegut com a Pasqua jueva, (en hebreu: פסח, /ˈpesaħ/ «passar per damunt», en jiddisch: פסח) és una festa jueva de set dies que comença el dia 15 del mes de Nissan. La festa commemora l’èxode dels hebreus del Antic Egipte, la seva fugida del captiveri va tenir lloc aproximadament durant el 1250 aC. La Matsà és un pa sense llevat no fermentat, que recorda la fugida en què va mancar el temps necessari per a fermentar el pa. El Pessa’h és celebrat durant els 7 dies posteriors al 15 de Nissan pels jueus que viuen a Israel, i durant 8 dies pels jueus que viuen a la diàspora. Després se celebra la festa dels primers fruits de la collita, en aquest cas de la civada i cinquanta dies més tard (7 setmanes) la del blat, donant origen a la festa de Xavuot (setmanes).
Durant el Séder de Pessa’h es llegeix l’Hagadà, on es relaten la fi del captiveri del Poble d’Israel i les plagues que va patir el país d’Egipte. Durant els dies que dura el Péssah no es menja pa amb llevat ni cap producte fermentat (hamets).
Bloc de Pere Codina Gironella 