Paraula de Déu
Joan 12, 1-11
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.
Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:
– Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?
Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.
Jesús digué:
– Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al temps de la meva sepultura. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu.
Decisió de matar Llàtzer
Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Segons l’evangeli de Joan, la unció de Jesús a Betània s’esdevé sis dies abans de la Pasqua i té lloc en la presència de Maria, Marta i Llàtzer. El relat s’apropa molt a l’escena paral·lela de Mc, però ofereix també diferències importants. L’acció de Maria de Betània és diferent de la de la dona que ungeix Jesús en Mc i Mt: aquí la unció és dels peus, no del cap, i els eixuga amb els seus cabells: es tracta d’un gest de gran reverència i submissió. El sentit de la unció, és ensems premonitori de la mort de Jesús (“ella ha guardat aquest perfum per al dia de la meva sepultura”, 12,7). Tanmateix, l’episodi es tanca amb una observació que sovint passem per alt: “els gran sacerdots van decidir matar també Llàtzer perquè, a causa d’ell, molts abandonaven els jueus i creien en Jesús” (12,11). Paradoxalment es realitza aquí el que Jesús havia anunciat en el moment de tornar Llàtzer a la vida: “ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat” (11,42). Els signes de Jesús, en l’evangeli segons Joan, porten a creure en ell (cf. 2,11). Mentre els grans sacerdots volen matar Jesús i Llàtzer, Jesús traurà vida de la mort. Són missatges contraposats.
Bloc de Pere Codina Gironella 