Paraula de Déu
Joan 13,21-33.36-38
Mentre Jesús era a taula amb els seus deixebles, es contorbà i afirmà:
– Us ben asseguro que un de vosaltres m’ha de trair.
Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d’ell. Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu:
– Senyor, qui és?
Jesús respon:
– És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.
Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d’ell. Jesús li digué:
– Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.
Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.
Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
– Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: «Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.»
Simó Pere li diu:
– Senyor, on vas?
Jesús li respon:
– Ara tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M’hi seguiràs més tard.
Pere li replica:
– Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!
Jesús li contesta:
– ¿Tu vols donar la vida per mi? T’ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m’hagis negat tres vegades.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui Dimarts Sant acompanyem el Senyor en els seus darrers dies, gairebé les darreres hores, abans de l’inici de la Passió. I el text d’Isaïes ens parla d’una realitat probablement no gaire llunyana de qualsevol dels qui hem dedicat tota o una part de les nostres vides a anunciar l’Evangeli. Tantes vegades sembla que l’esforç ha estat erm, que hi ha molt pocs resultats per a tanta feina. Any a any, en aquesta època que ens ha tocat de viure, sembla que es redueix el nombre de persones que es declaren cristianes, que la fe és menys rellevant. Aquesta sensació de frustració, potser de fracàs, forma part inevitable de l’experiència del creient. Al mateix Jesús li va passar. Tantes curacions, tantes trobades, tanta gent que venia a escoltar-lo, i ara té la sensació de trobar-se pràcticament sol, sap que serà traït. El misteri de la revelació és que tots hem de passar per aquesta situació. I, no obstant, sí que hi ha persones que han escoltat, si hi ha paraules i fets que romandran. La llavor ha caigut en tota mena de terra. I en algun moment, en algun tros de terreny, tornarà a brollar amb força, potser ho està fent ja, però hem de deixar el desig de veure els resultats, de controlar-ho tot, de gaudir del resultat de la nostra feina. Acompanyem el Senyor aquests dies, simplement desitjant estar al seu costat.
Bloc de Pere Codina Gironella 