

Benvolguts, comencem aquest mes d’abril celebrant la Setmana Santa. Dies de celebracions viscudes amb una fe profunda que ens recorden que nosaltres, com aquells deixe- bles, a pesar de les nostres fragi- litats, dubtes i incoherències, hem escoltat la crida de Jesús a seguir- lo. Seguir-lo no només pels camins de Jerusalem que el porten cap a la creu, sinó de seguir-lo per tots els camins que porten cap a les creus on hi està crucificada avui la nostra humanitat. Sabent, això sí, que no hem respost a la crida de Déu per- què ens hem deixat captivar per la creu, sinó perquè aquesta creu ha estat el preludi de la Resurrecció. Som deixebles del Ressuscitat i hem estat enviats a predicar-ho a tots els homes i dones del nostre món. No tinguem por! No la tinguem indivi- dualment, però tampoc comunità- riament. No siguem una Església poruga davant dels embats del món, perquè Crist ens demana, avui, de veure que el sepulcre és buit, perquè Ell ja ens ha avançat cap a Galilea.
Per això, m’agradaria compartir amb vosaltres un fragment de la ho-
milia de la Vetlla Pasqual de l’any passat del papa Francesc, que ens porta, de nou, la frescor de l’Evan- geli:
«Com n’és de bonica una Església que, com aquelles dones que des-
cobreixen el sepulcre buit i escol- ten el missatge de la resurrecció, surt corrents com si hagués perdut el seny per anunciar-ho als camins del món. Sense por, sense estratè- gies ni oportunismes; només amb el desig de portar a tothom l’alegria de l’Evangeli. Aquesta és la crida que hem rebut. Aquesta és la nos- tra vocació. Estem cridats a experi- mentar la trobada amb el Ressus- citat i a compartir-la amb els altres. Estem cridats a deixar oberta la porta del sepulcre on moltes vega- des hem volgut tancar al Senyor per deixar que la seva alegria es difongui arreu. Deixem que el Se- nyor ressusciti, que surti de les formalitats a on molt sovint l’hem tancat. Despertem-nos del somni de la vida tranquil·la a la que ens hem habituat. Portem a Jesús en la nos- tra vida quotidiana: amb gestos de pau, amb obres de reconciliació, amb accions de justícia. I, per so-
bre de tot, amb obres d’amor i de fraternitat. Perquè l’esperança es diu Jesús».
Aprofitem, doncs, aquestes parau- les del Sant Pare per viure aquest temps de Pasqua amb una alegria renovada que ens ajudi a retrobar, de nou, el record de la nostra voca- ció. I llavors, plens d’alegria en el cor, quan algun dels joves que vin- dran a les celebracions ens digui: «Per què el teu rostre mostra aques- ta pau i aquesta alegria?». Li di- rem, senzillament: «Perquè no vaig tenir por a respondre amb un sí ge- nerós a Déu». I hi afegirem: «I, tu? T’hi veus amb cor de fer-ho?».
Mn. Joan Soler i Ribas Delegat de Pastoral Vocacional