Paraula de Déu
Mateu 26,14-25
Un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué:
–Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
Ells li van oferir trenta monedes de plata. I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.
El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús:
–On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?
Ell respongué:
–Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: «El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.»
Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.
Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. Mentre sopaven, digué:
–Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà.
Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
–¿No sóc pas jo, Senyor?
Jesús respongué:
–Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.
Judes, el qui el traïa, li preguntà:
–¿No sóc pas jo, rabí?
Ell li respongué:
–Tu ho has dit.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Què va passar pel cap de Judes per decidir-se a entregar Jesús? Decepció? Impaciència? Potser una mica de cada: Quantes ocasions perdudes per proclamar-lo Messies Rei! Després de la multiplicació dels pans, quan l’entrada solemne a Jerusalem… I Jesús sempre refusant… Volia Judes forçar-lo a manifestar-se davant el Sanedrí?
• Els fills sempre volent corregir la pàgina al Pare.
• Què deuria passar pel cor de Jesús? Ser entregat per l’amic escollit és el més dolorós. Tanmateix Jesús fa un últim intent per reconquerir el deixeble esgarriat.
• Aquell últim diàleg: “No soc pas jo, Rabí?”…, “Sí que ho ets”…, és com un gemec del Pastor que cerca l’ovella perduda i estimada.
• Què passa pel nostre cap i sobretot pel nostre cor quan refusem d’acompanyar Jesús en el camí difícil i l’abandonem a la seva sort? Quan ensopeguem amb un crucificat dels nostres dies i mirem cap un altre lloc?
• Som infidels i febles, sí, però el clam del crucificat, “Pare perdona’ls perquè no saben el que es fan”, ens confirma que, si som pecadors, som pecadors perdonats i estimats. I això ens dóna l’esperança.
Bloc de Pere Codina Gironella 