Paraula de Déu
Joan 19,17-30
Prengueren Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el feu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots digueren a Pilat:
–No hi escriguis: «El rei dels jueus.» Posa-hi: «Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus.»
Pilat contestà:
–El que he escrit, ja està escrit.
Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells:
–No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba.
Això és el que van fer els soldats.
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
–Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
–Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
Després d’això, Jesús, sabent que tot s’havia realitzat, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:
–Tinc set.
Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d’un manat d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
–Tot s’ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Déu Pare estima tant el món que ha enviat el seu Fill per donar-nos vida, una vida plena, una vida autènticament humana, però oberta a ser fills del Pare, una vida que no s’acaba mai, que ens lliura del pecat i de la mort. Però els seus, la humanitat, no va acceptar aquesta proposta de vida i varen clavar Jesús a la creu. El Pare va ressuscitar Jesús. La creu es converteix en font de vida i de perdó.
• Divendres Sant continua sent un temps d’acció de gràcies per l’amor de Jesús a tots nosaltres. Les dificultats i pors de la vida no desapareixen, però tenim esperança i tenim l’exemple de Jesús. Hem de passar la vida com ell, fent el bé i ajudant els qui pateixen, amb problemes de salut, soledat, economia, manca de feina i d’esperança. Ells són avui la imatge del crucificat a casa nostra. El Via Crucis passa avui pels carrers, pels hospitals, presons, geriàtrics, gent sense sostre, sense papers. Jesús segueix viu amb nosaltres.
• T’adorem Senyor, perquè per la santa Creu ens dones vida i esperança.
Bloc de Pere Codina Gironella 