Paraula de Déu
Marc 16,1-8
Acabat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren espècies aromàtiques per anar a ungir el cos de Jesús.
El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Entre elles preguntaven:
–¿Qui ens farà rodolar la pedra que tanca l’entrada del sepulcre?
Llavors alçaren els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada. Era una pedra realment molt grossa. Entraren al sepulcre, veieren assegut a la dreta, un jove vestit de blanc, i s’esglaiaren. Ell els diu:
–No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat. I ara aneu a dir als deixebles i a Pere que anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com ell us ho havia dit.
Elles sortiren del sepulcre i fugiren. Tremolaven d’esglai i, de por que tenien, no s’atreviren a dir res a ningú.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui a la Vetlla Pasqual podrem veure la història de com el Déu de la Vida ha anat adreçant-se a les persones de totes les generacions, des dels mateixos inicis, fins els testimonis de la resurrecció de Jesús.
• Aquesta nit veurem el relat del testimoniatge de Maria Magdalena i les seves companyes.
• Elles anaven preocupades preguntant-se: “Qui ens farà rodolar la pedra que tanca l’entrada del sepulcre?”
• Sí, a vegades podem tenir la sensació de que una grossa pedra ens impedeix trobar-nos amb Jesús…. Qui ens l’apartarà?
• Doncs bé, el que l’Evangeli d’avui ens diu és… que no calia moure la pedra per entrar. El que calia és deixar que el Senyor sortís i que es fes el trobadís amb nosaltres.
• Potser jo també a vegades penso que cal moure moltes pedres per trobar-me amb Jesús.
• Potser en aquesta Pasqua puc descobrir que en realitat és el Senyor qui ja ha sortit al meu encontre?
• Potser el que he de fer és aturar-me una mica més per deixar-me trobar per Ell?
Bloc de Pere Codina Gironella 