«Ha ressuscitat!»: el Diumenge de Resurrecció marca l’inici de la Pasqua, un temps de joia i de goig
Durant els propers 50 dies, els cristians celebren la seva festa més important, ja que es compleix les profecia que Jesús al tercer dia ressuscitaria
El Diumenge de Pasqua, també conegut com a Diumenge de Resurrecció, Diumenge de Glòria o Diumenge Sant, és una commemoració d’origen cristià que tanca el Tridu Pasqual. És la festa més important per als cristians de tot el món i es compleix la profecia que Jesús, al tercer dia, ressuscitaria.
Es renoven per tant els sagraments del Baptisme i la Confirmació. D’acord amb els escrits cristians, es descriu que així que es va fer de dia, tres dones van al sepulcre on Jesús estava enterrat i veuen que no hi ha el seu cos. Un Àngel els comunica que ha ressuscitat.
Aquest dia dóna pas a una gran celebració per a tothom. Amb el Diumenge de Resurrecció comença el temps de Pasqua. Temps de joia i de goig, perquè Jesús ha ressuscitat.
La Seqüència Pasqual
Van on és la Verge amb els apòstols i els donen la gran notícia. Mentrestant, Pedro i Juan corren al sepulcre i veuen les benes a terra. El desconsol que havien tingut la nit anterior es transforma en una alegria general. Ràpidament ho transmeten als altres, apòstols, deixebles i tots romanen amb la Mare de Déu tot esperant el gran moment de tornar a trobar-se amb el Senyor.
Aquesta festa determina a més a més el calendari mòbil d’altres festes, incloses entre elles l’Ascensió que se celebra 40 dies després i la Pentecosta, 10 dies després de l’Ascensió.
A l’Eucaristia, es canta la Seqüència Pasqual. Es tracta d’una pregària força antiga que diu: «Van lluitar vida i mort, en singular batalla, i, mort el que és la Vida, triomfant s’aixeca». Aquesta part del servei religiós culmina amb el cant del Glòria i l’Al·leluia i amb la proclamació de la Resurrecció segons l’Evangeli.
De què parla la Sagrada Escriptura aquest dia?
«EL primer dia de la setmana, Maria la Magdalena va anar al sepulcre a l’alba, quan encara era fosc, i va veure la llosa treta del sepulcre.
Va arrencar a córrer i va ser on eren Simó Pere i l’altre deixeble, a qui Jesús estimava, i els va dir: «S’han emportat del sepulcre el Senyor i no sabem on l’han posat». Van sortir Pere i l’altre deixeble camí del sepulcre. Tots dos corrien junts, però l’altre deixeble corria més que Pere; es va avançar i va arribar primer al sepulcre; i, inclinant-se, va veure els llenços estesos; però no hi va entrar».
«Va arribar també Simó Pere darrere d’ell i va entrar al sepulcre: va veure els llenços estesos i el sudari amb què li havien cobert el cap, no amb els llenços, sinó enrotllat en un lloc a part. Aleshores va entrar també l’altre deixeble, el que havia arribat primer al sepulcre, va veure i va creure, perquè fins aleshores no havien entès l’Escriptura: que ell havia de ressuscitar d’entre els morts.
Bloc de Pere Codina Gironella 