Paraula de Déu
Mateu 28, 8-15
Aquell matí, després que l’àngel anunciés a les dones la Resurrecció de Jesús, elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles.
Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els digué:
-No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.
Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. Els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d’oferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna:
-Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils.
Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda.
Aquesta versió dels fets s’ha escampat entre els jueus fins al dia d’avui.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
- Un text doble en el significat. La bellesa tan gran, tota l’emoció, però també la maldat. Fa mal que el mal no respecta res, no descansa. L’escena primera és tan maca, ens ho mirem des d’un angle, les dones corren, senten por i alegria alhora, la tristesa i l’esperança! Pot ser el que acaben d’escoltar i de veure? Encara no han acabat: Jesús mateix s’apareix i les saluda, no és estrany que elles abracessin els seus peus. Aquell que havien perdut torna.
- On queda la vida tal i com s’ha entès després d’una experiència com aquesta? Tot el que sabien de la vida i de la mort ara està essent canviat: Jesús, que havia mort crucificat, està allà i els diu què s’ha de fer. “Digueu als meus germans…” Quanta bellesa en aquestes paraules: els meus germans… Tornar a Galilea, tornar a l’encarnació, on Déu es va fer vida de la nostra vida, en la nostra senzilla i desprotegida quotidianitat, allà és on Déu va voler ser present. No en llocs especials. En el dia a dia.
- Aquests dies nosaltres tornarem a Galilea amb ells, hi serem presents, els acompanyarem, és cert que tots vivim una Galilea particular, però, quin goig poder anar seguint tot el que els va passar, quin goig de viure aquests dies amb un peu a la vida i un peu en ells, en els seus sentiments, en les seves descobertes, quin goig saber que la història de Jesús no havia acabat a la creu, i quin goig saber que pels segles dels segles hi és…
- Però, a poc a poc, amb el cor quiet, camí de Galilea, allà on els nostres germans van començar a Ser. Estem tots en camí. Visquem-ho. I deixem estar les amenaces i les mentides dels poderosos, hi ha Algú més important que ens espera, que espera sempre. Sempre. I sabem que és una promesa complerta.
Bloc de Pere Codina Gironella 