PER QUÈ PREGUEM?
«Per a mi la pregària és un impuls del cor, una mirada llançada al cel, un crit de reconeixement i d’amor tant des de dins la prova com des de dins l’alegria.»
[Teresa de Lisieux]
Preguem perquè som plens d’una ànsia infinita, i perquè Déu ens ha creat a nosaltres el homes de cara a ell; «el nostre cor no descansa fins que no reposa en Vós» [Sant Agustí]; preguem també perquè ens sentim necessitat.
Sovint oblidem Déu, allunyant-nos d’Ell i fugint de la seva presència; encara que evitem pensar en Déu, encara que el reneguem, Ell és sempre present per a nosaltres; Ell ens busca a nosaltres abans que nosaltres el busquem a Ell, ens desitja i ens crida. Parlant amb la pròpia consciència descobrim d’improvist que estem parlant amb Déu.
Si ens sentim sols i no tenim ningú amb qui comunicar-nos, precisament llavors descobrim que podem sempre dialogar amb Déu. O bé ens trobem en perill i descobrim que el nostre crit d’ajut troba resposta per part seva; pregar és humà tant com respirar, menjar i estimar.
La pregària ens permet resistir el mal i ens fa forts en la feblesa; ens allibera de l’angoixa, redobla els nostre forces i agmenta la nostra energia, la pregària ens fa feliços!
Bloc de Pere Codina Gironella 