Paraula de Déu
Joan 20, 11-18
Maria es va quedar plorant a fora, a la vora del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. Ells li diuen:
-Dona, per què plores?
Ella els respon:
-S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.
Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s’adonava que fos ell.
Jesús li diu:
-Dona, per què plores? Qui busques?
Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:
-Si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.
Li diu Jesús:
-Maria!
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:
-Rabuni -que vol dir: mestre.-
Jesús li diu:
-Deixa’m anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: «Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.»
Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: He vist el Senyor.
També els va contar el que ell li havia dit.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El relat de l’evangeli d’avui mostra amb molts detalls la finesa i l’afecte de Jesús als seus seguidors. El lector s’ha de sorprendre que Jesús s’aparegui a una persona que no ha tingut cap paper en Joan fins aquestes escenes (Jn 19,25 i 20,1.11-18). Tanmateix, el relat és el marc de la visita de Pere i el deixeble estimat a la tomba de Jesús, una escena que no té ressò en cap dels altres evangelis. Això permet que en Joan, el deixeble estimat, sigui el primer en creure després de la resurrecció de Jesús: “després (de Pere) va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, veié i cregué” (20,8). Ara bé, l’aparició a Maria Magdalena, en ser la primera aparició de Jesús a una seguidora, dóna el to de les aparicions. Maria Magdalena no espera que Jesús se li aparegui. Ella vol trobar el cos de Jesús! Per això, quan el veu no el reconeix. Aquesta dificultat de reconèixer Jesús ressuscitat és un tret comú a tots els relats d’aparició. I continua sent així per als creients del segle XXI. Tanmateix, Maria Magdalena té una dèria “ell i només ell”. Per això demana a Jesús que li mostri on és Jesús! Aquesta petició també la fem els cristians del segle XXI. Fins que arriba el moment del reconeixement. És quan hom se sent cridat amb el propi nom. Aleshores ve el goig indescriptible del retrobament. La narració es clou amb l’anunci de Jesús: “Ves a dir als meus germans que pujo al meu Pare que és el vostre Pare, al meu Déu que és el vostre Déu”. Aquesta referència als deixebles com a germans només l’ha esmentat Mateu, també en el relat de la resurrecció. És una forma extraordinària d’adreçar-se als seguidors, com la proximitat del cep a les sarments (Jn 15,1-10).
Bloc de Pere Codina Gironella 