

«Posa’t en camí. No esperis més»
L’últim diumenge d’abril, IV diumenge de Pasqua i Diumenge del Bon Pastor, celebrem la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, que és la Jornada de l’Obra Pontifícia de Sant Pere Apòstol. És un bon moment per tornar a ressituar la importància de la vocació en la vida de l’Església i per viure-ho d’una manera més intensa. Arran d’aquesta cam- panya, P. José M. Calderón, director de les OMP, ens ha deixat un missatge: «Ràpid o lluny?». Us en com- partim uns fragments:
«Aquesta campanya ha unificat dues jornades im- portants. D’una banda, la pregària que es feia per a
les vocacions natives, que ens recordava que no es pot considerar que una Església particular estigui implantada fins que les vocacions natives no es puguin fer càrrec de la pastoral ordinària de la diòcesi. I per altra banda, la Jornada d’Oració per les Vocacions, que mostra, també, la preocupació perquè no faltin vocacions a la nostra Església: al sacerdoci, a la vida consagrada i al matrimoni. Són dues jornades que anaven de la mà, perquè ens recordaven que la nostra pregària per les vocacions no pot quedar restringida només als nostres bisbats, sinó que ha de tenir aquesta visió universal.
Per això s’ha creat a la Conferència Episcopal Espa- nyola un nou organisme: El servei de Pastoral Voca- cional. Aquest servei està constituït per les Comissions Episcopals per al Clergat i Seminaris, per a la Vida Consagrada, per a les Missions i Cooperació amb les Esglésies i per als Laics, Família i Vida. L’objectiu és molt clar: Anar creant una cultura vocacional en la nostra Església, perquè nens, joves i adults es facin un plantejament de la seva vida com a vocació, que neix pel sagrament del baptisme i que té com horitzó la crida a la santedat.
He escoltat al papa Francesc citar, almenys en dues ocasions, un refrany africà molt encertat: «Si vols arribar ràpid, ves sol; si vols arribar lluny, ves acom- panyat». És el que pretenem unint esforços. Volem arribar lluny, i per això no treballem per sectors, sinó per projectes. I acabo preguntant-me: ¿És que existeix un projecte més important per a l’Església que el foment, la cura i l’atenció de les vocacions, respon- sables de l’evangelització del nostre temps?».