Paraula de Déu
Lluc 24,35-48
Els deixebles contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:
– Pau a vosaltres.
Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. Jesús els digué:
– Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:
– ¿Teniu aquí res per a menjar?
Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se’l va menjar davant d’ells.
Després els digué:
– Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: «Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.»
Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué:
– Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La atemporalitat de les aparicions del Ressuscitat no deixen de generar esperança. Vam deixar ahir als d’Emmaús refent 11 km. de nit, corrent, esverats d’alegria. Arriben per donar la gran notícia i són la resta de comunitat la que els diuen que “s’ha aparegut a Simó”. I, parlant encara de tot, el Senyor es fa present enmig d’ells.
• Quan vol, com vol, amb qui vol, on vol…. La iniciativa és sempre del Senyor. Què em pot fer dubtar a mi, que em conec, que em coneixen, que sóc com sóc, no rebré la visita del Ressuscitat? Porucs, tristos, desconcertats, “com ovelles sense pastor”. Així ens podem trobar nosaltres moltes vegades, amb la temptació d’haver perdut el temps, anys de la nostra vida, sense veure “resultats”.
• La salutació del Senyor sempre, sempre, sempre és encoratjadora: “No tingueu por”, “Sóc Jo”, “La Pau sigui amb vosaltres”. Bojos d’alegria, toquen, miren, mengen, riuen…
• Demano avui, especialment, que no em faci por ensenyar les meves ferides, les nafres de les meves petites o grans crucifixions. Així, els qui realment pateixen avui i ara, podran trobar consol, “comú-unió” amb “Aquell que ens va estimar primer en el Fill”.
Bloc de Pere Codina Gironella 