TESTIMONIS DE TENDRESA
Aquest diumenge és el segon de Pasqua o octava de Pasqua o “Pasqüetes”, també conegut com el diumenge de la “Divina Misericòrdia”.
El sentit i la profunditat de la Misericòrdia de Déu com de la Pasqua és obrir el cor a la fe en Jesús ressuscitat, bo i estimant, sent compassius
Una setmana després de Pasqua, la litúrgia ens proposa el text de l’evangeli de Joan (Jo 20, 19-31) , perquè ens hi situa “vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada”.
La por reclou els deixebles a casa.
“El vespre d’aquell diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus”
Pesava més la por que no pas la confiança. Quedant-se a casa, amb les portes tancades, ja no buscaven Jesús ni se l’esperaven, però Ell sí que els buscava, i ni tan sols “les portes tancades” li van impedir posar-se enmig d’ells. Això els va obrir els ulls del cor perquè el reconeguessin vivent, i es van sentir pacificats, i es van omplir d’alegria. Van sentir venir damunt d’ells la força del seu Esperit, i van revenir-se de les promeses de Jesús. Van començar a comprendre que havien d’obrir les portes de bat a bat i sortir -sense por- a continuar l’obra d’alliberament, de reconciliació i de fraternitat que havien après amb Ell.
Tomàs no hi era amb els altres.
Aquell primer diumenge Tomàs no era amb el grup. I estava tan tancat en ell mateix que no creia els amics quan li deien “Hem vist el Senyor”. Necessitava evidències i comprovacions. Però altra vegada, vuit dies més tard, el Ressuscitat es va posar enmig d’ells, per abonar la seva fe, i per amonestar Tomàs: “No siguis tan incrèdul. Sigues creient”. Tomàs se’n revé de forma inesperada i també reconeix Jesús vivent: «Senyor meu i Déu meu»
I nosaltres, avui.
“Feliços els qui creuen sense haver vist”. Feliços nosaltres, si creient en Jesús tenim el cor en sintonia amb Ell, si captem de cor el seu missatge i si el vivim de cor. Per què creiem? Es pot creure a mitges? Creure plenament és donar el cor. Creure és maldar per un altre món possible i ser conscients que Déu compta amb nosaltres per fer-ho expressiu?
Des de llavors, cada diumenge el Ressuscitat es fa present enmig nostre. Ell és font de pau, de serenor i de felicitat. Ens podem sentir contents i agraïts perquè “la nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món”, i ens esperona a sortir de nosaltres mateixos, dels espais tancats, i a ser testimonis al nostre entorn d’aquesta esperança que és capaç de generar i fer créixer la vida, estimant.
Tant de bo siguem creients creïbles, perquè som misericordiosos,
Bloc de Pere Codina Gironella 