
Paraula de Déu
Marc 16,9-15
Després que Jesús hagué ressuscitat el diumenge de bon matí, es va aparèixer primer a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis. Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven. Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l’havia vist, no la van creure.
Després d’això, es va manifestar amb un aspecte diferent a dos d’ells que feien camí fora ciutat. Aquests, llavors, se’n tornaren a anunciar-ho als altres, però tampoc no els van creure.
Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva falta de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat. Els digué:
– Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El fragment de l’evangeli que avui ens recorda l’església, aprofundeix i personalitza aquella joia i missió que va viure el col·lectiu apostòlic del Senyor. Jesús s’adreça a Maria Magdalena, també als dos deixebles d’Emmaús, amb claredat i delicadesa, i els hi confia la missió de que parlin en nom seu a tots els deixebles; quin goig i quin amor sentirien aquest primers anuncis comunicats personalment per Jesús. En canvi quina poca confiança mostraven els apòstols quan la transmissió de la bona nova els hi arribava de Maria Magdalena i d’aquells dos fugitius que tornaven.
• Tot plegat també és un signe clar del valor de la paraula i el testimoni que comuniquen l’Evangeli a les persones, als pobles i amb els anys a grans col·lectius humans.
• Com que Jesús coneix molt bé el cor humà, ell personalment es va fer present a la comunitat dels seus seguidors; i ens indica la missió de donar testimoni del Jesús glorificat, que porta a les mans i als peus les llagues de la passió i en el cor la profunda estimació que expressa la infinita misericòrdia de Déu.