Paraula de Déu
Joan 20, 19-31
Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.Ell els tornà a dir:
-Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d’ells i els digué:
-Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles.Ells li van dir:
-Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
-Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs:
-Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre:
-Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu:
-Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Després de la foscor ve l’albada. La llum ens permet veure de nou. L’angoixa, les pors, es poden superar si deixem entrar dins nostre la força de l’Esperit.
• Això narren les escriptures que va passar aquella matinada de diumenge. El Mestre va transmetre el seu alè a aquells deixebles i, en aquest gest, es van renovar les ganes de viure. Aquesta nova vida rebuda, aquest canvi de mentalitat i l’exhortació de ser enviats a comunicar la Bona Nova és el que fa que surti d’ells aquella nova energia.
• La Pasqua ens convida a fer de cada dia un dia nou. «Sabem que hem passat de la mort a la vida perquè estimem als nostres germans» (Cf 1Jn 3, 14). La història de la fe cristiana és, per tant, la història d’una experiència que es transmet i es contagia de generació en generació.
• Hem reviscut una nova Pasqua. Aquests dies de compartir vivències ens permeten alguna cosa importantíssima per al creixement de la nostra fe. La veritable fe està basada en experiències personals i comunitàries. Si no hi ha vivència i només hi ha doctrina, la creença es torna insulsa, no té contingut que afecti el cor. És una fe adormida, sense metxa ni espurna per a ser encesa.
• Compartir aquests dies la fe en Jesús és, senzillament, afavorir l’experiència que van viure aquells deixebles. Aquells primers seguidors van viure la trobada amb Crist des del seu propi món i des dels seus propis problemes i contradiccions.
• Nosaltres, que «creiem sense haver vist», hem de viure la nostra pròpia experiència en el món actual, enmig de la conflictivitat i la desesperança en què es mou avui una part de la humanitat.
• La vivència pasqual ens pot servir per reafirmar la doble experiència mística que va viure Jesús. L’experiència de la filiació, sentir-nos fills: << Tu ets el meu fill estimat; en tu m’he complagut >> (Mc 1,11); i l’experiència de sentir-se enviat a comunicar la gràcia, la Bona Nova a tots els homes i dones i, especialment, als més pobres i humiliats. «Com el Pare m’ha enviat també jo us envio a vosaltres.»
Bloc de Pere Codina Gironella 