UN ITINERARI DE LA FE: LA SAMARITANA
Amb aquest diumenge tercer de Quaresma entrem en una segona etapa del camí quaresmal, marcada pels tres evangelis
“baptismals” del cicle A. Aquest diumenge, 12 de març, llegim l’Evangeli del diàleg de Jesús amb la dona samaritana: Jesús és “aigua viva”, Jo 4,5‐42; el diumenge vinent, 19 de març, la guarició del cec de naixement: Jesús és “vida del món”, Jo 9, 1-41, i el cinquè diumenge quaresmal, llegirem l’Evangeli de la resurrecció de Llàtzer: Jesús és “llum de vida”, Jo 9,1-45. Aquests textos emblemàtics han estat unes veritables cateque- sis que acompanyen pel camí de la fe en Jesús, sent cristians. De segur, ens poden ajudar a prendre consciència de ser cris- tians batejats i de renovar aquest compromís per la Pasqua.
Pel que fa al diàleg de Jesús amb aquella dona samaritana, es tracta d’un tendre i magistral relat entre Jesús i una dona samaritana, asseguts vora del pou de Jacob (Jo 4:5-42 ). Curio- sament, de la samaritana ni tan sols en sabem el nom. Per això, hi ha entesos que ho han dit: ens pot representar a cada un dels cristians, bo i buscant de sentir-se a prop de Jesús, de dialogar, d’escoltar, de pregar a Jesús, de seguir a Jesús.
Jesús, cansat de caminar pels camins polsosos de Samaria, trobant-se assedegat, demana aigua a la dona samaritana que va a treure aigua del pou de Jacob. Amb la trobada es trenquen totes les barreres de raça, de religió i de gènere. S’eliminen els prejudicis i es fa possible el diàleg. Jesús, intueix la seva situació desgraciada i li fa una proposta: “Si sabessis què vol donar-te Déu, i qui és el qui et demana aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada” La set d’aigua esdevé símbol d’una set més profunda, que no pot saciar l’aigua del pou: “El qui begui l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set”
La samaritana ens pot representar a tots, cansats d’anar a buscar aigua en qui sap a quins pous, o qui sap si abocats a trobar sols respostes en les immediateses afalagadores o consumistes. Llavors, podem veure en Jesús aquell qui ofereix una alternativa diferent i personalitzadora, que és un do que només ens cal descobrir i rebre per beure a cor què vols. Es tracta del do d’una font que tenim dins de nosaltres mateixos, la font inesgotable de l’ amor, la bellesa, la veritat, la vida inesgotable que és Déu mateix. Ell ens en fa participar i ens permet veure’n un reflex en totes les realitats d’amor, de bellesa, de tendresa, de solidaritat, que hi ha al nostre voltant.
Com ens diu sant Pau: “L’esperança no pot defraudar a ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor” (Rm 5,1-2). Podem demanar amb més i més bon anhel confiat, com la samaritana: “Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set ni hagi
de tornar mai més aquí a treure aigua del pou”
Bloc de Pere Codina Gironella 