Paraula de Déu
Joan 6, 16-21
Al capvespre, els deixebles de Jesús van baixar al llac i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra riba. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells; a més, com que el vent bufava fort, el llac s’anava encrespant. Quan havien remat unes dues o tres milles, van veure que Jesús s’acostava a la barca caminant sobre l’aigua, i es van esglaiar. Ell els diu:
-Sóc jo, no tingueu por.
Volien fer-lo pujar a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Quan en les nostres comunitats i en les nostres vides Jesús no hi és, el sentiment és de desolació. • Hi ha foscor. • Hi ha vent fort. • La vida, com el llac, s’encrespa.
• En aquests moments de desolació tot se’ns fa feixuc i difícil.
• Fins i tot quan es presenta Jesús ens esglaiem. El confonem amb un fantasma. • Quantes pors i neguits, sovint poc fonamentats, tenim! • Quants cops pensem que no podrem i que no resistirem… • Quants cops dubtem de la presència real de Jesús entre nosaltres.
• Cal sentir, avui també, les paraules de Jesús dirigides al nostre cor: “Sóc jo, no tingueu por”. • Jesús ens salva dels perills del mar embravit, de la vida secularitzada i aparentment sense sentit.
• Si permetem que Jesús ressuscitat estigui entre nosaltres, tot seguit tindrem el convenciment real que la barca, la vida, els problemes i projectes arriben a bon port.
Bloc de Pere Codina Gironella 