PARAULA DE DÉUDilluns 24 Abril 2023

Paraula de Déu

Joan 15,1-8

Jesús va dir als seus deixebles:
Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• La imatge del cep veritable, que presenta Jesús a l’Evangeli de Joan, és en el fons una imatge de l’enamorament. Com Jesús amb el Pare, veritable vinyater, som cridats a viure i romandre, com els sarments, en comunió amb Ell. Una comunió d’enamorats.

• De fet, el que Jesús vol desvetllar en nosaltres és que conreem aquest desig de romandre fidelment apassionats a aquest amor que el Pare ens té, un amor sempre creixent que albira, sempre més enllà, una comunió plena.

• Quan romanem en fidelitat a aquest amor, Jesús ens diu que el fruït, el resultat, és una vida més gran. Vida més gran en primer lloc en cadascú de nosaltres que si ens deixéssim anar de la mà de Déu, restaríem com secs, sense vigor i sense nord. Vida més gran, en segon lloc, pel món, perquè un amor fidel d’aquest tipus és sempre bona noticia en un món sovint poruc, desencisat, desorientat o desconfiat. Vida més gran, en tercer lloc, per Déu mateix, perquè en aquesta fidelitat amant el que brilla és la seva glòria, el seu nom, la seva presència enmig nostre: quan restem fidels al seu amor i al fet de caminar amb ell per la vida, la seva glòria, la seva presència – ambdues discretes però reals – es fan més visibles. I això és bo per un món on es perd l’esperança i l’expectativa d’un horitzó lluminós.