Paraula de Déu
Marc 16, 15-20
Jesús digué als seus deixebles:
– Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.
Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Proposo fixar-se en alguns punts d’aquest text amb el que conclou l’evangeli de Marc.
• – L’abast de l’enviament: en una frase diu dues vegades la paraula tot: “tot el món” i “tota la humanitat”. L’anunci és universal perquè la bona nova va dirigida a tothom, no només als meus, als del meu costat, als de la meva corda… Aquesta dimensió universal i missionera hauria d’estar més present en la vida de la comunitat. El papa Francesc ho repeteix sovint: sortiu, sortiu…
• – Els senyals son diversos però tots tenen una característica en comú: son senyals de sanació. La bona nova és antídot contra dimonis, metzines i malalties. El qui anuncia la bona nova en nom de Jesús se’l reconeix perquè es portador de pau i de salut. És la manera de distingir els autèntics dels falsos profetes.
• – «El Senyor hi cooperava»: Jesús després de l’Ascensió no es desentén de la missió. I això hauria de ser l’element fonamental de la nostra fe sobretot quan val mal dades: no estem sols, hi ha algú que des de la dreta de Déu que coopera i confirma. És un misteri… és la fe.
Bloc de Pere Codina Gironella 