La comunitat actual està formada per uns vuitanta monjos. Com a tots els monestirs benedictins, seguint el lema de Sant Benet, els monjos de Montserrat dediquen la seva vida a la pregària, l’acolliment i el treball.
La pregària marca el ritme de la jornada monàstica. Amb ella es comença el dia i amb ella s’acaba. Diàriament, a més de la celebració de l’Eucaristia, els monjos s’apleguen cinc vegades per pregar (litúrgia de les hores).
També disposen de temps per a la pregària individual i la lectura de la Paraula de Déu o d’altres obres espirituals.
D’aquesta manera es busca crear un ambient d’oració durant tot el dia.
L’acolliment. Un dels deures dels monjos benedictins que prescriu la regla de sant Benet és acollir els pelegrins que arriben al monestir. Un pelegrí és aquella persona que truca a la porta amb un esperit de recerca interior. Al monestir, els hostes reben un tracte especial i poden compartir la pregària i la taula amb els monjos.
El treball dels monjos és difícil de definir genèricament per la diversitat de tasques que duen a terme. N’hi ha que estudien teologia, història, filosofia; d’altres que col·laboren en diverses publicacions, fan classes a la universitat, es dediquen a la recerca o s’encarreguen de l’Escolania, la biblioteca, l’arxiu, entre d’altres.
També es duen a terme les tasques necessàries per al bon funcionament del monestir i el santuari: el manteniment del jardí, la gestió de la sagristia, la infermeria, l’hostatgeria, etcètera.

Pregària a Montserrat
El dissabte, 16 de juny, hem pujat a Montserrat on hem pregat per la situació que viu el nostre país.
No es pot entendre la persona humana sense el do de la llibertat.
L’ésser humà, a diferència de les altres criatures, és lliure per fer el bé i el mal, per escollir el seu destí, per estimar i odiar, per donar-se o viure egoistament. Déu, des de l’inici, ens va fer dones i homes lliures, també per decidir lliurement pertànyer o no a un col·lectiu, a un poble, a una nació.
Avui, els homes i les dones que formem la nació catalana, vivim mancats de llibertat per triar el nostre destí col·lectiu, i encara més, els nostres principals líders polítics i socials són a la presó injustament, o s’han hagut d’exiliar, són ostatges d’un règim intolerant que ens nega el dret a autodeterminar-nos i ens reprimeix amb crueltat i violència.
Però malgrat tot, mantenim viu el do i l’anhel de la llibertat, com l’han mantingut les generacions que ens han precedit. Més viu que mai, perquè ara hem perdut la por i hem pres consciència que cap persona ni cap poble pot desenvolupar-se sense llibertat ni justícia.
Aquests símbols, que ara dipositem als peus de la Mare de Déu de Montserrat, de la Moreneta, una làmina amb un colom, símbol de la llibertat, una reixa, símbol de la injustícia, i un llaç groc, símbol de la solidaritat i la denúncia, representen el nostre compromís de persistir en la lluita per la llibertat, individual i col·lectiva, de persistir en treure de la presó i fer que tornin de l’exili els nostres companys i companyes privats de llibertat, de persistir, sense fer cap pas enrere, en el nostre compromís de construir una societat d’homes i dones lliures.
Acolliment-Pastoral

El Centre de Coordinació Pastoral, és l’àmbit de Montserrat que coordina les diverses accions pastorals del santuari, tant els serveis religiosos habituals que tenen lloc a la basílica com les activitats que s’organitzen per a un pelegrinatge o un grup concrets.
Pregària. Tots els pelegrins i visitants que ho desitgin poden participar en les pregàries dels monjos, que es fan a la basílica cada dia, al matí (pregària de laudes), en la missa conventual i al capvespre (pregària de vespres). També poden prendre part en la pregària i el cant de la salve i el Virolai per part de l’Escolania.
Pelegrinatges col·lectius. Les parròquies o grups de catequesi, de joves i altres que ho desitgin poden organitzar un pelegrinatge a Montserrat. A més de participar en els actes de culte habituals del santuari, poden acordar amb els responsables de la pastoral celebracions pròpies per al seu grup (vetlles de pregària, acollida i comiat de la romeria, etc.) i, si és possible, la trobada amb un monjo.
Bloc de Pere Codina Gironella 