Paraula de Déu
Lluc 1,39-47
Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:
–Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!
Maria digué:
–La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra
Déu que em salva.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• “Il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al cel !”
• La muntanya de Montserrat, quan t’hi acostes, es veu ben clara, ben esvelta, si no hi ha boira… Però amb boira o sense, Montserrat sempre ha estat quelcom d’especial per al catalans. Sempre hi ha gent, sempre et trobes amb coneguts, la basílica sempre fa la mateix olor, els cants sempre es canten afinats, la Salve dels escolans sempre té màgia i poder d’atracció, el brogit de menjadors, d’hotels i de gent que “compra un matonet o una coca” és constant, el cremallera sempre triga 13 minuts per arribar fins dalt. I les seves pedres i roques majestuoses tenen noms eterns (Frares Encantats, L’elefant, El tubs d’orgue, La calavera, La mòmia, El cavall Bernat…)
• He fet precisament aquest “poti-poti” de coses perquè Montserrat és vist des de molts ulls, mentalitats, motius més o menys profunds per anar-hi, actituds davant la vida. Montserrat és un reclam per a moltes postures perfectament legítimes. Personalment em quedo amb el pes teològic, artístic, litúrgic, hostatger i català que respira pels 4 cantons. Els monjos sempre tenen una paraula il·luminadora a dir; una visió realista dels processos de fe i de la situació del país; sempre transmeten pau i saviesa. I no ens oblidem que, més enllà de les 5 de la tarda, Montserrat, quan comença a acomiadar-se de tanta gent, és un espai colpidor per a viure la pregària, la reflexió i el pes romàntic i patriòtic que guarda en el seu sí, des de fa molts anys… i segles…
• VIROLAI cantem amb l’Escolania de Montserrat. Cal copiar l’enllaç següent i posar-lo al navegador: https://www.youtube.com/watch?v=Dm9HL0VT9uI
Bloc de Pere Codina Gironella 