Paraula de Déu
Joan 6, 52-59
Els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:
-Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?
Jesús els respongué:
-Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.
Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Si haguéssim de dir què és l’essencial de la fe cristiana, què diríem? Moltes de les celebracions, dels ritus etc… s’expliquen més des de l’antropologia o de la fenomenologia de les religions que nos pas des de la fe en Crist.
• Jesús ens dona avui una clau, encara que la resposta continuï sent un misteri com ho va ser per als jueus del seu temps. La clau és la carn i la sang, l’essencial és l’encarnació.
• Participar de la vida del Crist a través de menjar la seva carn i beure la seva sang, és el que ens dona la Vida. I participar d’això no és un només un ritus que celebrem diàriament o setmanalment en l’eucaristia, sinó una acció permanent i quotidiana d’anar-nos configurant amb Ell, de transformar-nos en Ell.
• Déu s’ha fet carn, sang, paraula, gest… s’ha fet humanitat. I aquesta és la invitació que fa a tots els qui l’escolten: participar a fons d’aquesta humanitat divina, d’aquesta divina humanitat.
• Amb una promesa clara: “viuran per sempre”.
Bloc de Pere Codina Gironella 