
Paraula de Déu
Mateu 11,25-30
En aquell temps, Jesús digué:
–T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Els Evangelis sovint ens descriuen el context social en el temps de Jesús: per una banda està la gent senzilla capaç d’omplir-se el cor de joia, perquè el Déu que anunciava era el que anhelaven i necessitaven. També els malalts se’n refiaven i, animats per la seva fe, tornaven a creure en el Déu de la vida i tots intuïen que havien d’estimar com deia Jesús.
• Per contra, l’actitud dels “entesos” era diferent, ho veien com un perill. Els mestres de la llei no entenien que es preocupés tant del patiment de la gent i s’oblidés de les exigències de la religió.
• Un dia, Jesús va descobrir a tots el que sentia al seu cor. Ple d’alegria va pregar així a Déu: «Et dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses a savis i entesos i les has revelat a la gent senzilla.»
• Sempre és igual. La mirada de la gent senzilla de cor, sol ser més neta. No hi ha tant interès rebuscat. Van a l’essència. Saben què és patir, sentir-se malament i viure sense seguretat.
• Aquesta gent senzilla és el millor que tenim a l’Església. N’hem d’aprendre els que ens podem donar d’entesos. Tenim el risc de racionalitzar, teoritzar i «complicar» massa la fe.
• Hem de procurar que no hi hagi tanta distància entre la nostra paraula i la vida de la gent.
• ¿Per què el nostre missatge resulta gairebé sempre més difícil i complicat que el de Jesús?