
Paraula de Déu
Joan 10,1-10
Jesús va dir:
Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
Per això Jesús continuà:
–Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• En ocasions podem escoltar diverses veus al nostre voltant, moltes venen d’un món individualista, materialista i consumista voraç, que ens porta per un camí diferent al que el Senyor ens ofereix; així ens veiem temptats per un món de aparent felicitat. També poden influenciar-nos diferents espiritualitats, savieses, filosofies, gurus d’auto-ajudes, etc.; fins i tot, la religió malentesa pot manipular les fibres sensibles de les persones.
• Reconèixer la veu de Déu, dins d’aquest context, no és gens fàcil. ¿Com la puc reconèixer avui en la meva vida, dins de tot aquest “soroll” que m’envolta? ¿Veritat que reconeixem una veu perquè l’hem sentida moltes vegades?
• Doncs amb Jesús, passa el mateix: cal un enamorament amb el que ens diu cada dia, en cada situació, i també en les persones amb que ens anem trobant en el nostre camí vital, de tota mena i en totes les circumstàncies.
• Reconèixer la seva veu, vol dir tenir una relació personal i intima amb Ell, i alhora compartir aquesta relació també en comunitat, en la comunitat de fe que alimenta aquesta relació amb el Déu de la Vida.