PARAULA DE DÉUDimarts 2 Maig 2023

Paraula de Déu

Joan 10,22-30

Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l’hivern. Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren:
–Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament.
Jesús els respongué:
–Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Aquells jueus que estaven en el Temple un dia que feia mal temps li pregunten a Jesús que els aclarís els dubtes que deien que tenien. Era una manera de amagar les seves veritables intencions. Aquestes eren les de fer-lo caure en alguna contradicció o en alguna declaració que els pogués facilitar la denúncia en contra del Mestre. Jesús, que tenia molt clara la seva estratègia, els respon de forma transparent. “Jo us ho he dit, però no em voleu creure”. I per a major claredat els comunica la relació admirable que té amb els seus seguidors – les seves ovelles – que escolten la seva veu, i també les relacions essencials que té amb el Pare del Cel.

• A cops les nostres foscors sobre Jesús amaguen, més o menys conscientment, altres interessos. Per exemple quan Ell ens diu que no podem servir Déu i el diner, pensem que Ell no era economista, que cal entendre el que volia dir o el que l’escriptor sagrat va transmetre a la comunitat. En el fons voldríem un Jesús a la nostra mida que justifiqués el que fem, i no ens demanés massa canvis.

• Escoltem bé la seva Veu, amb confiança i fidelitat, que és la de Déu. L’Evangeli és Bona Nova, no la justificació del que ens interessa. Avui estiguem atents al Senyor, que de formes impensables vol parlar-nos a cau d’orella o en alguns de molts altaveus que trobem a diari. Orelles obertes i cor preparat.