Paraula de Déu
Joan 13,16-20
Després de rentar els peus als seus deixebles, Jesús els va dir:
–Us ho ben asseguro: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia. Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica! No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer. Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo soc. Us ho ben asseguro: qui acull els qui jo enviaré, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Després de rentar els peus dels seus amics, Jesús exhorta els deixebles a un comportament com el seu. El motiu és molt senzill: els servents no estan per damunt dels seus amos, ni els enviats a realitzar una tasca són més importants que els que els hi ha encomanat una missió. Per això Jesús declara “benaurats” els qui fan la tasca que els hi encomana: rentar-se els peus els uns als altres. I, després de fer esment de la traïció que està en marxa, els recordarà: “us ho dic ara, abans que succeeixi, perquè quan succeeixi cregueu que jo soc”. L’exhortació és a creure “quan succeeixi” és a dir en el moment solemne de l’exaltació de Jesús. Una exaltació que no es deturarà en la creu sinó que s’elevarà fins el Pare. És aleshores quan els deixebles podran creure que Jesús és “jo soc”, quan haurà assolit la seva plena glorificació. Jesús ho havia dit una mica abans: “quan jo seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi” (12,32). I l’evangeli ho remarca perquè el lector no ho passi per alt: “deia això indicant de quina manera havia de morir” (12,33).
Bloc de Pere Codina Gironella 