
Paraula de Déu
Joan 14,7-14
Jesús va dir als seus deixebles:
Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.
Li diu Felip:
–Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més.
Jesús li respon:
–Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Conèixer Jesús és conèixer el Pare. Però, això, Felip, el deixeble de Jesús, encara no ho sap del tot. I per això es mereix el retret que li fa Jesús: fa tant de temps que estic amb vosaltres, ¿i encara no em coneixes? Un retret, per cert, davant del qual nosaltres no podríem restar indiferents i dir que no fa per a nosaltres. Per molt de temps que pugui fer que seguim Jesús, bé podem dir de vegades (més de les que caldria?) que encara estem a les beceroles. I, a més, mai no podem dir que coneixem del tot Jesús –ni tampoc qualsevulla altra persona… ni tampoc a nosaltres mateixos. Sempre hi ha camp per avançar… O nous abismes per explorar… O novetats per a deixar-nos sorprendre… Dir “prou” fóra un lamentable retrocés. Més encara: fóra perdre tot el que hem pogut guanyar! És per això que demanem “coneixement intern del Senyor, que per a mi s’ha fet home, per tal que MÉS l’estimi i el segueixi”.