Paraula de Déu
Joan 14,1-12
Jesús va dir als seus deixebles:
»Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.
Tomàs li pregunta:
–Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?
Jesús li respon:
–Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.
Li diu Felip:
–Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més.
Jesús li respon:
–Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Vivim avui en un món en crisi: crisi econòmica, social, política, ecològica, cultural i també religiosa: molts deixen l’església, els joves viuen al marge de l’església, disminueixen els cristians practicants, hi ha una davallada a les vocacions al ministeri ordenat i a la vida religiosa, molts es declaren agnòstics, altres son cristians culturals no creients, alguns viuen una certa creença però sense pertinença, augmenta la crítica contra l’església: abusos sexuals, clericalisme, marginació de la dona, etc.
• Alguns afirmen que per viure no cal ser creient, sinó bona persona i lluitar per la justícia y la solidaritat, ajudar als marginats. Però tot i tenir un compromís social, molts experimenten una buidor interior i cerquen ajuda psicològica o cerquen llum al món oriental: budisme, taoisme, o al mindfulness.
• Quina proposta tenim per aquesta situació eclesial? Defensar l’església? Creure que és un moment de transició i que les aigües tornaran a la llera?
• L’evangeli de Joan d´avui recull una dita de Jesús “Jo soc, el camí, la veritat i la vida”. Com diu Benet XVI, no es comença a ser cristià amb grans idees, ni amb compromisos ètics, sinó amb una trobada amb Jesús que dona sentit a la vida i un horitzó d’esperança. L’església no és una ONG, tampoc una ideologia, ni una filosofia, sinó la comunitat de Jesús, el lloc on podem trobar la Paraula, la eucaristia, l’esperança d’un món nou, el lloc on habita l’Esperit. La gran riquesa de l’església és Jesús, això es el que hem de creure, celebrar i anunciar al món d´avui. Ens cal avui tornar a Jesús, gràcies a ell tenim accés al Pare i rebem l’Esperit Sant que ens omple d’esperança i de vida.
Bloc de Pere Codina Gironella 