Paraula de Déu
Joan 14, 21-26
Jesús va dir als seus deixebles:
El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell.
Judes, no l’Iscariot, li pregunta:
– Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?
Jesús li respon:
– Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m’estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat.
Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’evangeli d’avui forma part del discurs de comiat de Jesús. Fins ara els deixebles formaven part de la comunitat de Jesús. Però ara Jesús anuncia que torna al Pare i els deixebles restaran sols, sense la presència física de Jesús. Com s´ho faran?
• I en aquest moment Jesús promet als deixebles la vinguda de l’Esperit Sant, Esperit defensor. Aquesta vinguda de l’Esperit es manifestarà a la Pentecosta amb els símbols de llengües de foc, vent i tempesta.
• Els cristians fem referència a l’Espert al senyar-nos, al credo, al glòria, etc. Però moltes vegades no copsem el sentit veritable de l’Esperit, que esdevé marginat a la nostra vida personal i eclesial. Gran part dels problemes del cristians i de l’Església son conseqüència de l’oblit de l’Espert.
• Sense Esperit Sant la vida cristiana es redueix a conceptes, a observança de ritus, a moralisme i preceptes. La manca de vivència teòrica i pràctica de l’Esperit te conseqüències molt negatives per les persones i l’Església: por, accedia, cansament, desànim, clericalisme, marginació i passivitat del laïcat, manca d’entusiasme, crítica demolidora a l’Església, manca d’esperança, juridicisme, recerca del poder, rigidesa, exterioritat, orgull i menyspreu d’altres religions, etc.
• En canvi l’Esperit present esdevé font de saviesa, bondat, alegria, comunitat i comunió, esperança sense límits, entusiasme, llibertar, novetat, audàcia apostòlica, etc. L’església no és una ONG sinó una comunitat trinitària, un poble en camí, sínode.
• Tots el cristians hem rebut l’Esperit al baptisme i altres sagraments, tots som germans i germanes, podem invocar al Pare-Mare nostre, tots junts caminem cap el Regne de Déu. L’Esperit sant no fa vaga mai ni a l’Església ni a la societat. Demanem que vingui a nosaltres la força i bondat de l’Esperit de vida i que renovi la faç de la terra
Bloc de Pere Codina Gironella 