Paraula de Déu
Joan 14,27-31a
Jesús va dir als seus deixebles:
–Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: «Me’n vaig, però tornaré a vosaltres.» Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d’aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m’ha manat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’Evangeli d’avui ens recorda uns moments molt emotius en les paraules de Jesús als deixebles. És el comiat de tres anys de treballar junts per evangelitzar el poble. Anys intensos, en els que el Mestre ha anat modelant el cor i la ment dels deixebles. Anys de notable intensitat. I molt aviat tot canviarà. Per Jesús, la passió; ells es dispersaran. En aquesta situació el que expressa el Senyor mitjançant les seves paraules és la bondat, l’amistat i la cura d’ells. Parla des del cor.
• “Us deixo la pau, us dono la meva pau”, “que s’asserenin els vostre cors, no us acovardiu”, “Me’n vaig, però tornaré”, ”us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare”, “Ja no parlaré gaire més amb vosaltres”…
• Podem avui meditar i contemplar com escoltarien aquells estimats deixebles les paraules de Jesús.
• També podem des del més profund del nostre cor veure com ens arriben, dites per a nosaltres.
• I també com les podem escoltar en església de Jesús en aquests moments històrics.
• Per acabar mirem de fer un cordial col·loqui amb Ell.
Bloc de Pere Codina Gironella 