Paraula de Déu
Joan 15,9-11
Jesús va dir als seus deixebles:
Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• “Si Crist no ha ressuscitat, la nostra fe és un fals miratge”. “Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes”, ens diu Pau. (1Co 15, 17-19)
• Però, així com a la primavera tot somriu i és ple de llum, tot el temps de Pasqua és un temps de consolació, d’alegria, i de retorn a la vida plena que ens porta el Crist.
• El crit que ressonà aquell divendres, no és desesperació. Aquell “Pare perquè m’has abandonat”no és un crit de queixa ni de desconfiança.
• Tot seguit sentim un altre crit, potser un murmuri al final de les forces: “Pare, en les teves mans confio el meu esperit”. Aquest nou murmuri ens confirma en la confiança mútua i l’amor de Pare i de Fill.
• Malgrat les mentides, les burles, el fals judici, els azots i la condemna: el fill segueix estimant el Pare, segueix confiant plenament.
• El Pare estima el Fill i Crist ens estima de la mateixa manera com ell estima al Pare.
• La seva kènosi, anorreament, ens ha exaltat, l’inhumanitat soferta, ens ha humanitzat plenament. Tornem a ser fills del Pare, germans de tots els germans.
• Al·leluia. Crist ha ressuscitat, ha fet totes les coses noves. I nosaltres també. Al·leluia!
Bloc de Pere Codina Gironella 