ESCRIT DEL BLOCDissabte 13 Maig2023

El diumenge 13 de maig de 1917, els tres nens van anar a pasturar les ovelles com de costum, a un lloc conegut com a Cova da Iria, prop del seu poble de Fàtima. Lucia va descriure haver vist, al damunt d’una alzina[Nota 3] una «dona més brillant que el sol»,[5] vestida de blanc, amb un mantell amb el rivet daurat i un rosari a les mans, que els demanà que tornessin el mateix dia i a la mateixa hora durant cinc mesos seguit, dient-los que resessin el rosari. Francisco declarà no haver escoltat ni parlat amb la Senyora, només haver-la vist.[Nota 4] Bocabadats, van córrer de tornada al poble i ho anunciaren a tots,[6] trobant-se amb la previsible incredulitat dels seus veïns, inclosos els pares de Lucia. En canvi, els pares de Jacinta i Francisco els van creure. [7]

Els nens van anunciar més aparicions, el dia tretze dels mesos de juny i juliol. Després de la segona aparició, al juny, declararen que se’ls havia anunciat la mort de Jacinta i Francisco[7] (a causa de la mortífera epidèmia de grip, coneguda com la «grip espanyola» que assolà Europa i Amèrica, els dos germans van caure malalts al desembre de 1918. Francisco no es recuperà i morí el 4 d’abril de 1919; Jacinta millorà una mica la seva salut, però al cap de poc patí una pleuritis purulenta i va ser ingressada a l’hospital de Vila Nova de Ourém l’estiu de 1919. Traslladada a Lisboa, va morir el 20 de febrer de 1920).



Valinhos, on la Mare de Déu també s’aparegué als pastorets.

Als missatges que els nens transmetien, la Mare de Déu exhortava al penediment, a la conversió i a la pràctica de la pregària i de la penitència com a camí de reparació pels pecats de la Humanitat. Paulativament, els nens experimentaren una transformació profunda, basada en la pràctica de l’oració i d’exercicis de pietat,[7] començant a portar cordons apretats al voltant de la cintura i a realitzar distintes obres de penitència o de mortificació.

Alguns dels missatges transmesos pels nens presagiaven guerres i calamitats al món. Segons el relat de Lucia, el 13 de juliol de 1917 a la Cova d’Iria els va ser confiat l’anomenat «secret de Fàtima», que la Santa Seu donà a conèixer durant el pontificat de Joan Pau II.[1][Nota 5] Després del relat de la tercera aparició que incloïa la revelació del «secret de Fàtima», els nen van ser segrestats per mandat del batlle de Vila Nova de Ourém i sotmesos a càstigs físics amb l’objectiu que revelessin el contingut d’aquest missatge.[7]

En posteriors retorns els nens van ser seguits per milers de persones que es concentraven al lloc. Entre les recomanacions, segons el testimoni dels nens, la Mare de Déu senyalar la importància de la pregària del Rosari, per a la conversió dels pecadors del món sencer. La Mare de Déu també hauria demanant la construcció d’una capella al lloc, origen de l’actual

Fotografia del 13 d’octubre de 1917, durant l’anomenat «miracle del sol».

Segons els escrits de Lucia, la darrera aparició de la Mare de Déu als pastorets va tenir lloc el 13 d’octubre de 1917, dia en què es va produir l’anomenat «miracle del Sol», que va ser presenciat per 70.000 persones, entre ells alguns periodistes i personalitats públiques de l’època.

Anàlisi crític del «miracle del Sol»



Còpia fotostàtica de la pàgina 353 del setmanari Ilustração Portugueza nº 610, del 29 de setembre de 1917, que presenta un articule titulat: Carta a algú que demana un testimoni insospitat (Carta a alguem que pede um testemunho insuspeito), il·lustrat por fotografies de la multitud contemplant l’anomenat «miracle del Sol», el dia 12 de setembre d’aquell any.

Avelino de Almeida, periodista portuguès ateu, un dels més importants del seu temps,[8] que escrivia per a O Século, relatà els fets així:

L’hora antiga és la que val per a aquesta munió de gent, que era, segons càlculs desapassionats de persones cultes i completament estranyes a influències místiques, de trenta a quaranta mil persones… La manifestació miraculosa, el senyal visible està a punt de produir-se, afirmen molts pelegrins… I un assisteix a un espectacle únic e increïble per a aquells que no l’han presenciat. Des de dalt de la carretera, on s’amunteguen els carros i on hi ha centenars de persones que no han tingut alè per endinsar-se al fang, es veu la immensa multitud girar-se cap al Sol, que està net de núvols, en ple migdia. L’astre sembla un disc de plata pàl·lida i se’l pot mirar cara a cara sense cap molèstia. Sembla un eclipsi. Però heus ací que s’eleva un clamor colossal i escoltem que els espectadors més propers a nosaltres criden: «Miracle! Miracle! Meravella!»

Davant els ulls admirats d’aquest poble, l’actitud dels quals ens trasllada als temps bíblics i que, presa d’espant, descobert el cap, mira cap el cel blau, el Sol ha tremolat, ha realitzat uns moviments bruscos mai no vistos, fora de totes les lleis còsmiques; el Sol «ha ballat», segons l’expressió típica dels camperols… Enfilat a l’estrep del cotxe de Torres Novas, un ancià d’estatura i fisonomia suau, i a l’hora enèrgica, recordes les de Paul Dérolède, resa, girat cap el Sol i amb grans veus, el credo d’inici a final.

Immediatament les gents es pregunten els uns als altres si han vist alguna cosa i què han vist. La majoria confessen que el que han vist és el moviment o la dansa del Sol; d’altres afirmen haver vist el rostre somrient de la Mare de Déu, o juren que el Sol ha donat una volta sobre sí mateix, com si fos una roda de focs d’artificis que ha baixat fins a cremar la terra amb els seus raigs… Algú ha dit, al final, que ha vist com canviava successivament de color.

Sobre el miracle del Sol de Fàtima, l’investigador Joe Nickell senyala: «No és d’estranyar, els miracles del Sol han estat descrits en altres aparicions marianes, a Lubbock, Texas, el 1989; la germana Cabrini Shrine prop de Denver, Colorado, el 1992; Conyers, Geòrgia, la primera meitat de la dècada de 1990.»[10] Nickell també suggereix que els efectes del «ball del Sol» descrits pels testimonis de Fàtima poden deure’s als efectes òptics resultants de la distorsió temporal de la retina causada per mirar fixament un llum tan intens.

El professor Auguste Meessen de l’Institut de Física de la Universitat Catòlica de Lovaina ha declarat que els «miracles del Sol» no poden ser considerats seriosament i que les observacions descrites van ser efectes òptics causats després de mirar fixament el Sol massa temps. Meessen sosté que les imatges que es generen a la retina després de mirar el Sol durant breus períodes són la causa més probable dels efectes observats. Meessen també afirma que els canvis de color reportats pels testimonis van ser causades probablement per la saturació de cèl·lules fotosensibles a la retina.[11] Meessen indica que els «miracles del sol» han estat descrits en molts llocs, on pelegrins religiosos havien estat alertats a mirar fixament el sol. Sobre aquest punt, cita les aparicions a Heroldsbach, Alemanya (1949) , com a exemple, on observacions similars a les de Fàtima van ser presenciades per més de 10.000 persones.[12] Meessen suggereix possibles explicacions psicològiques o neurològiques de les aparicions, i assenyala que «és impossible oferir cap evidència directa a favor o en contra de l’origen sobrenatural de les aparicions.»

Les hipòtesis d’efectes òptics troben oposició en el fet que no hi ha evidència que la gent de Fàtima, fins i tot aquells que esperaven un miracle, estiguessin mirant el Sol abans que Lucía parlés perquè ho veiessin. Tampoc no es reportaren persones movent el cap per a enganyar la seva visió. Les persones se centraven a l’alzina que era on els nens deien que la visió apareixia.[13] Això té coherència en el context del succés, car alguns dels observadors informaren d’altres fenòmens en visites anteriors: descrivien una boira lluminosa i pluja de pètals blancs als voltants i al voltant d’aquell arbre.[14] Per un altre costat, aquests relats també contradiuen la hipòtesi «psicològica»: els espectadors no van descriure tensió esperant quelcom aterridor, sinó una espera per a veure quelcom bell com en ocasions anteriors. Un factor en contra de la teoria de la «pressió social» és que persones a kilòmetres de distància, sense influència social o psicològica, que no esperaven res, també van veure ballar el Sol.[15]

Pel seu costat, Steuart Campbell, escrivint al Journal of Meteorology al 1989, postulava que els núvols de pols estratosfèric canviaren l’aparença solar el 13 d’octubre, fent que fos senzill de mirar i causant que semblés de color groc, blau i violat, i fins i tot que semblés que girés. D’acord amb aquesta hipòtesi es van descriure efectes semblants a la Xina el 1983.[16][17]

A més del «miracle del sol», els vidents de Fàtima indicaren que l’aparició va profetitzar un gran senyal al cel nocturn, que precediria a una nova gran guerra. El 25 de gener de 1938 els llums brillants d’una aurora boreal[18] van aparèixer a tot l’hemisferi nord, fins i tot en llocs tant al sud com el nord d’Àfrica, les Bermudes o Califòrnia. Va ser el succés més sorprenent d’aurores boreals d’ençà de 1709, quan la gent de París i d’altres parts cregué que es tractava d’un gran incendi i cridà els bombers. Lucia, l’única vident viva en aquells moments, indicà que aquest era el signe predit, i així ho informà a la seva superiora i al bisbe per carta l’endemà. S’ha vinculat amb el fet que un mes més tard Hitler s’annexionà Àustria i vuit mesos després envaí Txecoslovàquia, encara que aquests fets en si no precipitaren la guerra, que encara trigaria un any i mig en esclatar.