
Paraula de Déu
Joan 15,18-21
Jesús va dir als seus deixebles:
–Si el món us odia, tingueu present que m’ha odiat primer a mi que a vosaltres. Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia. Recordeu allò que us he dit: «El criat no és més important que el seu amo.» Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra. Tot això us ho faran per causa del meu nom, ja que no coneixen aquell qui m’ha enviat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Si l’evangeli d’ahir era ben consolador i només calia demanar al Senyor que es fes vida en nosaltres, el passatge d’avui ens recorda que aquesta Paraula de Vida no és ben acollida en el nostre món. Una dosi de realisme que evita que ens quedem als núvols: si a Jesús, la Paraula vivent i veritable, l’han rebutjat, el nostre món no l’ha acollit… ¿com ens pot estranyar que l’Evangeli sigui menyspreat o rebutjat també al nostre entorn?
• Malgrat tot, no es tracta d’entrar en un pessimisme vital o en un derrotisme. Ens anem acostant a Pentecosta, la festa que ens recorda que sense l’Esperit res no podem fer… Per això la lectura continuada dels Fets dels Apòstols d’aquest temps pasqual ens va mostrant com, malgrat les dificultats, la Paraula, el missatge de Jesús, la Bona Nova, es va obrint pas, malgrat tot…
• Potser aquest temps pasqual pot ser per a nosaltres també un temps de posar a prova la nostra confiança en la força de l’Esperit?