Paraula de Déu
Joan 14,15-21
Jesús va dir als seus deixebles:
Si m’estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres. D’aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Mentre els evangelis sinòptics parlen de “seguir”, l’evangeli de Joan parla, preferentment, d’ «estar», d’ «estar en». De fet, si ho mirem bé, no hi ha oposició entre una manera de parlar i l’altra. El que hi ha és, més aviat, complementarietat. «Estar en» implica una alta intimitat. És com si la persona que estimem ens “habités”, encara que no necessàriament estiguem contínuament pensant en ella… i encara que, geogràficament, ens trobem lluny d’ella. De fet, aquesta és la vida íntima de la Santíssima Trinitat -tal com nosaltres la podem copsar, des de la nostra pobresa i limitació. El Pare “està en” el Fill i el Fill “està en” el Pare. Amb un lligam que res ni ningú no podrà mai trencar. Un lligam personal -que anomenem l’Esperit Sant. ¡Vet ací les meravelles que fa l’Amor! Però “l’Amor no s’ha de posar només en les paraules sinó, sobretot, en les obres” (ens diu Ignasi de Loiola”). És per això que aquest Amor ens porta al seguiment (“per tal que més l’estimi i el segueixi” -ens fa pregar Ignasi de Loiola). De fet, també Joan parla de “guardar els manaments”, de “tenir els manaments i guardar-los”. I per “manaments” entenem les exigències de l’Amor. Així ho feien els cristians de la primeria -avui la primera lectura ens parla del diaca Felip i de les seves guaricions i de l’alegria que aquestes guaricions portaven a la gent. Així també ens exhorten a fer-ho nosaltres: obreu sempre el bé, observant una bona conducta -ens recomana Pere- encara que això ens porti sofriment… D’aquesta manera donarem raó de la nostra esperança -no només de paraula, sinó també amb obres.
Bloc de Pere Codina Gironella 