
Paraula de Déu
Joan 15,26 – 16,4a
Jesús va dir als seus deixebles:
Quan vingui el Defensor, l’Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi. I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi.
Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. Us expulsaran de les sinagogues; més encara, ve un temps que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi. Us he dit tot això perquè, quan arribi aquell temps, recordeu que ja us ho havia predit.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• “Ve el moment que els qui us matin es pensaran fer un homenatge a Déu”. Matar el proïsme “en nom de Déu”… Sembla com si estiguéssim parlant de comportaments irracionals que han tingut lloc a l’antigor… però, malauradament, no cal recular massa en el temps per a trobar-ne exemples i casos. Ben recents són. Ens esfereeix només de pensar que això pugui ser així! I ens esfereeix encara més de saber que, de fet, ho ha estat! I no s’hi val a dir que això només és cosa dels “altres”. Tot llegint la nostra història com a Església ens podem adonar que no podem rentar-nos les mans, com si això no hagués passat mai entre nosaltres. Aquí s’escauen les paraules de Jesús: “qui estigui sense pecat, que tiri la primera pedra”. Tot això ha ocorregut, i ocorre, “perquè no han conegut ni el Pare ni a mi”, o sigui, perquè no han conegut l’Amor, ja que Déu és Amor, Pare que sempre perdona i està a l’aguait per a veure si torna el fill perdut. Ni han conegut Jesús, que va morir a la creu tot demanant perdó per als seus botxins: “perdona’ls, Pare, perquè no saben el que fan”. Jesús ens diu que davant de situacions com aquestes ens cal no cercar altra defensa que la del Defensor, és a dir, la defensa de l’amor, la de no tornar mal per mal, sinó bé per mal… I demanar que Déu obri el cor dels qui així actuen perquè el diàleg, la tolerància i, sobretot, l’Amor s’imposin sempre i a tot arreu.