Paraula de Déu
Joan 16,5-11
Unpublished
Jesús va dir als seus deixebles:
Ara me’n vaig al qui m’ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, encara que teniu el cor ple de tristesa perquè us he dit això. Amb tot, us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré. I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; pel que fa a la justícia, perquè me’n vaig al Pare, i ja no em veureu més; i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d’aquest món ja ha estat condemnat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La vida està teixida de benvingudes i d’acomiadaments, d’abraçades i de separacions… No podem rebre, si el nostre espai no està disponible per acollir la novetat. Viure aferrats a allò que ens dona seguretat ens portaria a viure ofegats, perquè la vida és desplegament.
• Jesús convida als seus deixebles a viure el repte de la confiança… Si no aprenen a amollar, si viuen aferrats a la “forma” del Jesús històric, no podran obrir-se a la nova Presència del Ressuscitat, que per nous camins i experiències seguirà acompanyant els deixebles com a Presència segura.
• Ell continuarà amb els deixebles, i amb nosaltres, com a Defensor, com aquell que ens protegeix, ens guarda, ens cuida, però que també ens empeny amb energia i coratge per arriscar les nostres vides en l’amor, el signe més concret i més gran de la Presència de Jesús.
• Acomiadar-se pot portar tristesa, dolor… ens pot generar resistències, però l’acceptació serena i confiada de la necessitat de dir adéu, farà possible un nou espai més ampli per acollir la realitat, els germans… la presència amagada i real de Jesús Ressuscitat bategant en el cor de la vida.
Bloc de Pere Codina Gironella 