
Paraula de Déu
Joan 16,20-23a
Jesús digué als seus deixebles:
– Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s’alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. La dona, quan ha d’infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà. Aquell dia no em fareu cap més pregunta.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Aquesta és una lectura pròpia del temps de Pasqua.
• Pasqua: pas d’una vida a una altra. D’esclaus a lliures (Pasqua jueva). De mort a Resurrecció (Pasqua cristiana).
• Pas del dolor a l’alegria, però no pas una alegria qualsevol, sinó l’alegria cristiana basada en l’esperança, “alegria esperançada” fonamentada en aquest horitzó que ha de venir.
• Jesús sap escollir el símil per fer-se entendre i posa la dona al centre com a exemple: el seu esforç i dolor a l’hora d’engendrar una nova vida; l’alegria posterior pel futur que comença i el vincle d’amor originat.
• I aquest amor revestit de futur serà ja una alegria que ningú no podrà fer oblidar.
• El pas del Jesús Crucificat al Jesús Ressuscitat comporta un viatge, un trànsit i un retrobament posterior. Un escenari en què no caldrà preguntar-se més coses.
• Jesús ho va experimentar així.
• I jo? La vida que se’m dóna és aquest regal que un cop obert em permet fer la meva pròpia experiència …