PARAULA DE DÉU

Dimecres 24 Maig 2023

Paraula de Déu

Fets Apòstols 20,28-38

Pau deia als preveres de la comunitat dels efesis:
»Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l’Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill. Sé que després de la meva partença s’introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. Fins i tot d’entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d’ells. Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he parat d’exhortar amb llàgrimes cada un de vosaltres.
»Ara us confio a Déu i al missatge de la seva gràcia; ell és prou poderós per a edificar i donar l’heretat a tots els qui ha santificat.
De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi. Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: «Fa més feliç donar que rebre.»
Després de dir aquestes paraules, Pau s’agenollà i va pregar amb tots ells. Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, desconsolats sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• “Fa més feliç donar que rebre”. Paraules de Jesús que no ens han transmès cap dels quatre evangelistes, però que, sortosament, ens han arribat per altres viaranys –com aquest dels Fets dels apòstols. Paraules que, a més, reflecteixen fidelment el tarannà de Jesús… I l’experiència de tants de nosaltres que hem pogut veure sovint com ha estat més –molt més!- el que hem rebut d’aquells i aquelles a qui volíem, en principi, donar. Sí: els pobres ens evangelitzen. I és que Déu mateix és do (“el mismo Señor desea dárseme –diu Ignasi en la contemplació per assolir amor dels seus Exercicis). I nosaltres mateixos estem cridats a ser do per als altres, tot repetint amb el mateix Ignasi: “Tomad, Señor, y recibid… todo mi haber y mi poseer. Vos me los distes. A vos, Señor lo torno… Dadme vuestro amor y gracia que esto me basta”