PARAULA DE DÉU

Dissabte 27 Maig 2023

Paraula de Déu

Joan 21, 20-25

Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» Pere, en veure’l, diu a Jesús:
– Senyor, i d’aquest, què en serà?
Jesús li respon:
– Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me.
Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»
Aquest és el deixeble que dóna testimoni de tot això. Ell ho ha escrit, i sabem que el seu testimoni és digne de crèdit.
Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• L’enigmàtic diàleg entre Jesús i Pere requeriria de tota una explicació exegètica molt relacionada amb la comunitat que hi ha darrera la redacció de l’Evangeli de Joan. No ens hi aturarem. Atura’t no obstant amb l’enèrgic «Tu segueix-me» de Jesús a Pere. Sovint posem al nostre seguiment massa condicions i mediacions. A la crida personal li posem excuses, llençant pilotes fora: «però si som quatre», «jo ja estic disposat ja, però i els altres», «vols dir que no estem fent el préssec», «amb aquesta Església no anem enlloc»… Son excuses que palesen en el fons la nostra manca de confiança i el desig d’anar sempre sobre segur: quan tot sigui com crec que ha de ser, quan tingui tota la informació i ho controli tot llavors em decidiré. El «Tu segueix-me», és una crida personal que exigeix d’una resposta personal. No exempta de dubtes, però sobretot arrelada en la profunda confiança i en el profund amor personal a Crist del qual ahir parlàvem. «M’estimes?»