ESCRIT DEL BLOC Diumenge 24 Octubre 2021

2 “Sant Benet diu que l’abat ho ha de fer tot escoltant la comunitat”

Sobre l’elecció abacial, i pensant en el moment de la benedicció, s’ha subratllat l’experiència de proximitat dels monjos que feliciten i acullen el nou abat. En concret, amb el gest de l’abraçada amb què un a un signifiquen aquesta estimació. “El monestir funciona perquè aquí hi ha l’Esperit Sant, va molt més enllà de la cinquantena d’homes que vivim aquí dalt”, ha apuntat sobre “aquest punt fort de vivència comunitària”.

Una comunitat de pregària

“Més enllà de les projeccions que es facin enfora, el nucli de Montserrat és que som una comunitat de pregària”, ha subratllat Juliol. S’ha referit al terme amb què l’exarca Manuel Nin es va referir al nou abat durant la benedicció, com a “màrtir”. “Un màrtir és un testimoni i com a comunitat de pregària volem ser testimonis de la vida evangèlica, de la joia de la vida en el Crist”. Una clau de coherència que reivindicava també el monjo Lluís Duch.

A la pregunta que li formulen de què faran pel Mil·lenari, Juliol diu que “és una oportunitat per rellançar allò que hem estat fent durant mil anys, projectem-ho amb un nou dinamisme”. Es refereix així a l’acollida, la proximitat amb la societat i a la capacitat que tenen de portar Déu a les cases. Ho ha plantejat no com una novetat, sinó com una ocasió de destacar-ne la seva essència.

El cant de l’escolania com a connexió espiritual

Sobre el sentit de l’acollida i l’oportunitat d’oferir-la a tothom, s’han esmentat el paper del turisme i les mesures que han adoptat en la reobertura després de la pandèmia, com la reserva prèvia per accedir a la basílica o al cambril de la Mare de Déu.

En aquest tema Juliol ha assenyalat un punt fort de Montserrat que ajuda als pelegrins més allunyats de l’Església. “Veig claríssim que el cant de l’escolania és una porta d’evangelització enorme, per gent que potser només s’esperava venir a escoltar a cantar un cor de nens”, ha apuntat també el portaveu de Montserrat. Juliol diu que la gent els “deixa notes” que mostren com els “ha colpit el cant de l’escolania”.

A la reflexió ha afegit que “la fe no comença llegint un llibre d’espiritualitat; la fe comença quan Déu toca el cor de l’home i el cant de l’escolania pot ser aquesta escletxa”. L’ha descrit com “aquell instant en què Déu toca el cor de les persones i els diu ‘soc aquí i t’estimo’”. En aquest sentit ha dit que per apropar-se a la transcendència de Déu pot ajudar més la música i el cant de l’escolania que les prèdiques que fan els monjos.

*Per Catalunya Religió. 14/10/2021

benedicció, Abat de Montserrat, Manel Gasch, entrevista, Bernat Juliol, Manuel Nin, benedictins, regla de sant Benet, Sant Feliu, Abadia de Montserrat

PARAULA DE DÉU Diumenge 24 Octubre 2021

Paraula de Déu

Marc 10, 46-52

Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut vora el camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:

– Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!

Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:

– Fill de David, tingues pietat de mi!

Jesús s’aturà i digué:

– Crideu-lo.

Ells van cridar el cec dient-li:

– Coratge! Aixeca’t, que et crida.

Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà:

– Què vols que faci per tu?

El cec respongué:

– Rabuni, fes que hi vegi.

Jesús li digué:

– Vés, la teva fe t’ha salvat.

A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• El que m‘ensenya el bo de Bartimeu és que fins a les situacions de vulnerabilitat més extremes, cal ser lliures del tot per tal d’assolir allò que desitgem.

• Així ho va fer ell, que llençà la capa, la seva única possessió, l’únic que li donava aixopluc i seguretat per fer el salt que l’apropava a Jesús. Val la pena arriscar per sortir a l’encontre del desig més gran. Que torni a veure!

• I penso… quines són les capes que encara avui em lliguen a la vora del camí? Tinc fe com per deseixir-me d’aixoplucs i seguretats i, a la intempèrie, fer el salt que m’apropa a Jesús, convençuda que em retornarà la vista?

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I CORDiumenge 24 Octubre 2021

Presència de Déu

Aquí em tens, Senyor.

Davant teu no em valen ni els càrrecs ni els títols, ni la gran quantitat de béns amb els quals em protegeixo. Només vull passar una estona al teu costat.

Llibertat

Algú digué una vegada: «Un tros de fusta sense forma no hauria arribat mai a ser una escultura admirada per tots, si no fos perquè el geni de l’artista va veure-hi un munt de possibilitats».

Demano la gràcia de fer-me disponible a la seva voluntat.

Consciència

En aquest moment, Senyor, giro vers tu els meus pensaments. Vull descansar i renovar-me amb la teva Paraula.

ESCRIT DEL BLOCDissabte 23 d’Octubre 2021

1 “Sant Benet diu que l’abat ho ha de fer tot escoltant la comunitat”

Abat de Montserrat, Manel Gasch Prior Bernat Juliol,

L’endemà de la benedicció del nou abat de Montserrat, Manel Gasch, el portaveu de la comunitat monàstica, Bernat Juliol, ha participat al podcast de la Rebotiga de Catalunya Religió. El pare Juliol és també des de dissabte el nou prior de Montserrat. Un càrrec de confiança, que fa funcions de gestió interna, però també d’assessor, com a primer conseller i mà dreta de l’abat.

“Sant Benet diu que l’abat ho ha de fer tot escoltant la comunitat”, ha subratllat Juliol en conversa amb la redacció. L’ha descrit com a “figura clau” i “pal de paller” de la comunitat i ha destacat la importància de practicar aquesta escolta: “La pròpia Regla de sant Benet, que té 1500 anys, ja preveu que abans de decidir una cosa important, ha de demanar consell a la comunitat”.

En aquesta tertúlia amb la redacció del portal, ha comentat el significat de la celebració solemne que es va viure dimecres a la basílica. Però també com va ser el procés d’elecció abacial, què se n’espera de l’abat i quin paper ha de jugar Montserrat avui. 

► Podeu recuperar la conversa aquí.

Sobre el ritual de benedicció s’ha parlat també de la figura del bisbe Manuel Nin, que és monjo de Montserrat i que viu a Atenes. Nin representa els catòlics de ritu bizantí. “La Santa Seu li va donar permís per celebrar la benedicció abacial amb ritus llatí, però amb la condició que els ornaments que portés no fossin els llatins sinó els seus propis com a bisbe”, ha explicat Juliol.

El prior ha descrit l’ambient de convivència i coneixença que viu la comunitat portes endins. I ha detallat com va funcionar l’elecció el dia 15 de setembre. Ha reconegut que “l’elecció va ser fàcil, la comunitat ràpidament es va posar d’acord a triar l’abat Manel Gasch”. Juliol ho atribueix al fet que “la comunitat amb tota la tranquil·litat del món, sense estar afectada per pressions ni premsa ni res, vam votar la persona que crèiem més idònia”.

*Per Catalunya Religió. 14/10/2021

benedicció, Abat de Montserrat, Manel Gasch, entrevista, Bernat Juliol, Manuel Nin, benedictins, regla de sant Benet, Sant Feliu, Abadia de Montserrat

PARAULA DE DÉUDissabte 23 d’Octubre 2021

Paraula de Déu

Lluc 13,1-9

Per aquell temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué:

–¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

I els digué aquesta paràbola:

–Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya:

»–Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment?

»Ell li respongué:

»–Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d’ara endavant. Si no, fes-la

tallar.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Quantes vegades els no creients ens fan preguntes per tal que justifiquem des de la nostra fe el dolor del món (“si hi ha un déu, com pot permetre els desastres naturals, les víctimes de les guerres i el terrorisme, les persecucions de cristians a Irak, a Egipte i a altres llocs, les migracions desesperades, etc., etc., etc.?”)

• I quantes vegades (siguem sincers) ens les fem a nosaltres mateixos en moments de feblesa. I com ens costa trobar respostes! En el passatge d’avui és Jesús a qui interroguen alguns però Ell els reprèn una mica i va al gra: la conversió.

• Som precisament nosaltres qui a través de la conversió veritable podem millorar aquest món nostre. Si no treballem de valent per fer possible la justícia i la dignitat de les persones des de la MISERICÒRDIA, serem com figueres estèrils i sense fruit. No perdem l’esperança de fructificar. Però posem-nos-hi ara mateix, per què tenim una garantía que no caduca mai: El Senyor, el bon hortolà, ens sostindrà i ens nodrirà amb AIGUA VIVA des de l’alba fins la fosca nit .

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I CORDissabte 23 d’Octubre 2021

Presència de Déu

Vaig, a poc a poc, asserenant-me.

Ara i aquí Déu em mira i em sosté amb amor.

Ho recordo i ho medito durant uns moments.

Llibertat

Visc sovint atrapat pel futur i pels desigs que m’impedeixen viure amb plenitud la petitesa de cada moment. Demano viure amb llibertat el meu present.

Consciència

Prenc consciència del bé que faig i puc fer cada dia, al lloc on sóc i amb aquelles persones amb qui comparteixo treball, amistat, convivència… M’alegro de les possibilita

ESCRIT DEL BLOC Divendres 22 d’Octubre 2021

Maria del Mar Albajar. Ds,

Avui, amb TU!

I el Pare Nostre segueix…

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor el dia d’avui

Dóna’ns, avui, Senyor, com el mannà al desert, la força que necessiten els qui treballen als hospitals, el consol per acaronar els qui ploren, la compassió per acompanyar els qui no aguanten la seva solitud. Només per avui, Senyor, per aprendre a viure cada dia com un do teu. Només avui per no tornar a creure que ens ho podem fer sense Tu,

i perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors,

si, perdona Senyor la por que no em deixa perdonar i que per això no em permet rebre el teu amor sense mida, perdona Senyor no reconèixer-te com el Pare Bo que m’esperes per poder-me abraçar, perdona Senyor la por que em fa veure un enemic on tinc un germà, perdona la meva ràbia i el meu odi que manté lluny la gent que més estimo per por de d’estimar i sentir la meva necessitat de sentir-me estimada,

i no permeteu que caiguem a la temptació,

la temptació d’oblidar-me de Tu, la de tancar el cor, la de desconfiar, de desanimar-me, la d’entrar en el cercle creixent de pensaments negatius, la de creure que estic tota sola o la de respondre al dolor provocant més dolor,

ans deslliureu-nos de qualsevol mal, amén.

avui, especialment, deslliureu de tot mal les persones malaltes, les qui pateixen situacions violentes, les qui arrisquen la salut pels altres, les qui estan desbordades de feina i les qui no poden suportar el confinament, i les qui veuen perdre el seu treball i els pocs recursos que tenien.

Avui, amb Tu, Senyor, sabem que juntes i junts ens en sortirem!

Per Maria del Mar Albajar. Dv, 27/03/2020

a Des de Sant Benet

PARAULA DE DÉU Divendres 22 d’Octubre 2021

Paraula de Déu

Lluc 12, 54-59

Jesús deia a la gent:

– Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, dieu tot seguit: “Ve pluja”, i la pluja arriba. I quan bufa el vent de migjorn, dieu: “Farà calor”, i en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que convé fer? Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura d’arribar a un acord amb ell, no sigui cas que et porti per força davant el jutge, i el jutge et posi en mans de l’oficial, i l’oficial et tanqui a la presó. T’asseguro que, un cop allà, no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Són fascinants els exemples que posa Jesús per evidenciar i denunciar diferents situacions. En aquest cas, posa en qüestió la nostra capacitat d’entesa. Per certs aspectes que ens interessen, raonem, si cal vehementment. En canvi en allò que ens importa poc, el nivell d’implicació frega moltes vegades la indiferència o fins i tot el menyspreu.

• Vet aquí un punt per a poder reflexionar i discernir en aquesta estona de pregària. Com responc davant d’aquest mirall què Jesús em presenta?

• Discernir, verb molt “jesuític”. Els EE de Sant Ignasi ens conviden constantment a fer ús d’aquesta capacitat per tractar de buscar, trobar i dirigir les nostres intencions, accions i operacions segons la voluntat de Déu. Integrar aquesta capacitat en la meva vida diària només és possible a base d’un gran entrenament.

• L’oració i l’examen del dia poden facilitar aquest entrenament. Cal no defallir i adquirir una constància com els bons esportistes.

• Ara mateix, estic pregant. Dono gràcies per aquest instant en el què puc compartir els meus pensaments amb aquesta Presència que sempre m’acompanya. Demano lucidesa i confio en les seves mans aquesta nova jornada de la meva vida.