Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Paraula de Déu

Joan 8,21-30

Jesús digué als fariseus:
– Jo me’n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.
Els jueus comentaven:
– Per què diu: «Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir»? ¿És que té intenció de matar-se?
Jesús continuà dient-los:
– Vosaltres sou d’aquí baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no sóc d’aquest món. Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc.
Llavors ells li preguntaren:
– Qui ets, tu?
Jesús els respongué:
– Us ho estic dient des del principi. Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m’ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir.
Ells no van entendre que es referia al Pare. Jesús, doncs, els digué:
– Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat. El qui m’ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau.
Mentre parlava així, molts van creure en ell. 

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• A l’evangeli que acabem de llegir hi apareix una paraula de gran contingut teològic: “el món”. Diu Jesús: “vosaltres sou d’aquest món, jo no soc d’aquest món”. El concepte de món en sant Joan no té res a veure amb el món creat per Déu: vol dir els principis pels quals es regeixen una bona part de les persones que viuen en aquest món i que són del tot contraris a l’Evangeli de Jesús. En aquest sentit el món estaria constituït pel conjunt de persones que consideren un autèntic absurd el concepte de felicitat que Jesús proposa a les benaurances. I aleshores és molt important per a nosaltres la pregària que Jesús fa al Pare, la nit del dijous sant i li demana per als qui el seguiran al llarg del temps: “Pare, no et demano que els treguis del món… però que no siguin del món”. És el difícil equilibri que ens toca viure: ser al món, però no ser del món.

• Nosaltres vivim en un món concret, en una cultura concreta, en una llengua i costums concrets que hem d’estimar i enriquir generosament; a la vegada, hem de procurar encarnar l’evangeli i la figura de Jesús en aquest context, de manera que el seu missatge sigui entenedor per als homes i dones del nostre temps. Però aquesta manera de fer sovint resultarà sorprenent: uns pensaran que estem bojos, altres potser pensaran que som un perill per a l’estabilitat del sistema; en general resultarem incòmodes al món; serà un bon senyal: voldrà dir que no som del món. I potser el món ens preguntarà per què actuem d’aquesta forma tan estranya. Pensem en les paraules de Pere als cristians de Roma: “estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança”, de la vostra manera de no ser del mon. Ens pregunten alguna vegada, sorpresos per la nostra vida de fe? Demanem al Senyor de viure aquest difícil equilibri: ser al món, sense ser del món. Que Ell ens ho concedeixi.

Presència de Déu

Em recullo un moment i prenc consciència de la presència de Déu al meu voltant i dins meu. Ell ha creat l’univers sencer, el sol i la lluna, la terra i els oceans, cada molècula i cada àtom. Tot el que existeix. Déu ara batega en el meu cor.

Llibertat

Si Déu em volgués parlar a través de la vida, estaria al cas? Si Ell volgués asserenar-me o interpel•lar-me, me n’adonaria? Ara que espero amb anhel la seva arribada, demano la gràcia de ser més lliure de les pròpies preocupacions i més obert a la seva Paraula.

Consciència

Sabent que Déu m’estima incondicionalment, repasso amb sinceritat de cor el darrer dia o els darrers dies. Amb els seus petits o grans fets i els sentiments que han despertat en mi. Hi ha alguna cosa per a donar-ne gràcies? Ho faig. Hi ha alguna cosa de la qual no estic satisfet? En demano perdó.

Quinari dels Dolors

Quinari i festivitat de la Mare de Déu dels Dolors

La diada de la Mare de Déu dels Dolors se celebra a Besalú el divendres abans del diumenge de Rams. La celebració d’aquesta Festa és un esclat de devoció mariana dels congregants i devots de la Mare de Déu. Aquesta Festa es troba inclosa en el que s’ha vingut a anomenar el Quinari dels Dolors, antigament Septenari. Són cinc dies, anteriorment set, de reflexió, preparació i celebració del Divendres dels Dolors.

El Quinari

La Congregació del Dolors de Besalú es fundà l’any 1699. Fins l’any 1740, únicament se celebrava la Festa del dia dels Dolors, però a partir del dia 21 d’octubre d’aquell any, el membre de la Junta de la Congregació, el Sr. Pere Felip i Llorenç, beneficiat de la Parròquia de Sant Vicenç, va instituir el Septenari. Eren set dies de reflexió i meditació dels Dolors de Maria Santíssima, que començaven el dissabte anterior al Divendres del Dolors i acabaven amb la Festa de Celebració Mariana. Aquest pietós exercici del Septenari tenia com a finalitat l’ajut als congregants i devots de la Mare de Déu a reflexionar, preparar i celebrar la diada dels Dolors amb molta devoció i fervor.

Durant l’últim terç del segle XX, la Junta de La Congregació decideix modificar la durada de les jornades d’aquest exercici, i transforma el Septenari en Quinari, passant de set a cinc dies.

El Quinari comença el dilluns abans de la Festa dels Dolors, i durant tots els dies que dura se celebra la missa a les 8 del matí i a les 8 de la tarda a l’Església de Sant Vicenç. Totes les misses que se celebren durant el Quinari són en sufragi dels congregants traspassats durant l’any anterior. A la Missa de la tarda es resa la Corona del set Dolors i seguidament se celebra l’Eucaristia amb homilia i predicador. A aquesta celebració de la tarda, hi assisteix el Prior acompanyat de set comissaris.

La Festivitat 

Després de la preparació que suposa el Quinari, s’arriba a la Festivitat dels Dolors, que a Besalú és una impressionant manifestació de religiositat popular que es pot palpar en tots els actes de la jornada, des de la primera missa a les 8 del matí fins a la conclusió després de la solemne Processó. 

El divendres dels Dolors se celebra l’Eucaristia a les 8 del matí, al migdia i a les 7 de la tarda a l’Església de Sant Vicenç. Després de l’Ofici Solemne del migdia, els assistents i l’orquestra acompanyen el Prior de l’any anterior fins al domicili del Prior de l’any en curs per a fer-li lliurament del Penó. 

Col·locat el Penó en lloc visible, el nou Prior saluda els assistents i els convida a participar en tots els actes que se celebren durant la festa en honor de la Mare de Déu dels Dolors. Just després d’aquest acte, des de fa uns anys és tradició assistir a l’assaig de la Salve amb l’orquestra i Cor d’Apòstols en un dels magnífics salons de la Casa Llaudes. 

A més de les misses, a les 2/4 de 5 de la tarda a l’Església del Monestir de Sant Pere té lloc la conclusió del Quinari amb rés de la Corona, el Cant de la Salve de Calahorra per part del Cor d’Apòstols i el sermó per part del predicador de torn. 

A continuació, un cop acabat aquest acte, la Junta es trasllada a la Parròquia de Sant Vicenç on es fa la solemne cerimònia d’Entrada de Novicis i Professió dels nous congregants. 

A dos quarts de nou del vespre, els Estaferms i el Maniple de Manaies desfilen pels diferents carrers de la vila i circulen en formació fins la casa del Prior, on aquest els espera per desfilar amb ells fins a la Plaça Major. Amb els Manaies i Estaferms formats i davant la presència de les autoritats locals, del Prior i de la Junta de la Congregació, representada pel Corrector i el Secretari, es duu a terme un petit acte d’homenatge als Manaies i Estaferms que fa 15 anys que desfilen a la Processó.

Com a acte final i més esperat de la festa, a les 9 del vespre, es dóna inici a la Processó dels Dolors que surt i acaba a l’Església del Monestir de Sant Pere, fent parada a la plaça de la Llibertat per escoltar La Salve de Calahorra cantada pel Cor d’Apòstols.

Per acabar la Festa, el Prior dóna les gràcies a tots els que han participat als actes de la festa i els convida a un ressopó amb bunyols i tortells, on continua l’esperit de companyonia i germanor que ha acompanyat els besaluencs durant tota la diada.

Corrector:

Déu vos salve Maria; plena sou de gràcia; el Senyor és amb Vós…

Tots:

Beneïda sou Vós entre totes les dones, i beneït és el fruit del vostre sant ventre…

Corrector:

En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Corrector:

Us lloem Senyor i us beneïm.

Tots:

Perquè heu associat la Mare Verge a l’obra de la salvació.

Corrector:

Contemplem el vostre dolor, Santa Maria

Tots:

Per seguir-vos en el camí de la fe

1er Dolor:

Maria escolta la profecia de Simeó Parenostre i set avemaries (una sola avemaria en la versió besaluenca)

Beneïda Vós, Reina dels Màrtirs!!! Unint-vos a la Passió de Crist, heu esdevingut la nostra Mare, signe d’esperança en el nostre camí.

Paraula de Déu

Joan 8,1-11

Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren:
–Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?
Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:
–Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.
Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué:
–Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?
Ella va respondre:
–Ningú, Senyor.
Jesús digué:
–Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• A l’evangeli de Joan veiem Jesús realitzant diversos signes; curacions, multiplicacions de pans, la resurrecció de Llàtzer…, tots ells amb un tarannà miraculós. La trobada que avui se’ns presenta no és miraculosa, però és un signe que ens pot ajudar a entendre el significat dels anteriors.

• La dona sorpresa en adulteri està condemnada, però Jesús torna la condemna als seus acusadors i salva la dona a qui perdona els seus pecats i reincorpora a la comunitat, com fa amb els leprosos, paralítics, cecs, als quals anteriorment ha curat i perdonat.

• Ens podem preguntar si també aquí es fa un miracle, el de convertir els acusadors en acusats, però millor centrar-nos en la salvació i la rehabilitació d’aquesta dona ajudada per Jesús.

Presència de Déu

Tanco els ulls durant uns moments i faig silenci. Em pot ajudar repetir interiorment, o com si ho digués a cau d’orella: «Senyor, Déu de la Vida, aquí em tens». Ho faig a mesura que vaig prenent consciència de la meva respiració

Llibertat

Quins són ara aquests impediments? Únicament des de la llibertat de fills és possible la pregària. Demano aquesta llibertat que només ell pot i sap donar.

Consciència

Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que vénen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana (2Co 1,12).

El meu caminar en Crist Jesús

  No, encara que des de sempre he cregut en el Senyor Jesucrist, i l’he tingut present des de la meua infantesa; malgrat que el meu desig ha sigut sempre fer el que a ell li agrada, no sempre ha estat així, ni molt menys. Com bé diu l’apòstol Pau, i ara ho entenc: el pecat habita en mi, i fins i tot volent fer el bé, solament trobe el mal al meu abast. 

  Sí, en la meua joventut vaig sucumbir a diverses addiccions que, desgraciadament, i hui ho veig clarament, em van tenir esclavitzat i apartat del Senyor per llargs anys. Addiccions que em van robar part de la meua vida, que em van marcar, i em van fer perdre pràcticament tot pel que havia lluitat, aconseguit; i el pitjor de tot, el més preuat. Fins i tot la meua salut, hui i per causa de tot això, està malparada, tant, que depenc totalment de la gràcia de Déu, de la meua fe en la seua promesa donada. Però no, així i tot no canvie res del meu passat. Ara sé que malgrat tots els mals, pèrdues i malalties patides, Déu mai m’ha abandonat, que sempre ha estat estenent-me la seua mà. Però Déu no força, no obliga, no imposa de cap manera la seua voluntat, sinó que ens dona plena llibertat de triar a cada moment, davant qualsevol circumstància, quin camí prendre; si el que ell ens mostra i ofereix, que és per a la vida, o el contrari, el que porta a la mort.

      Sí, el Senyor va esperar, i va esperar, i va esperar que jo acudira a ell lliurement. I fins que no ho vaig fer així, no, ell no es va manifestar, no es va deixar veure, no va obrar amb el seu poder. Ara sé que era en mi i que tot ho tenia sota control, però a l’espera que jo fera el pas de fe, que acudira a ell. I quan ho vaig fer sincerament, NO VA FALLAR, sinó que se’m va manifestar i va mostrar visiblement, quan vaig veure-hi obrar en mi el seu poder guaridor i restaurador. Sí, vaig haver de caure en el més baix, refregar-me en el fang i arribar a la desesperació, per a adonar-me de quant necessitava en la meua vida el Senyor. I va obrar, Jesús va obrar en mi el miracle. 

      Recorde que anava a visitar a un especialista en addiccions i, de camí, em vaig posar a conversar amb el Senyor, dient-li que ell sabia per què anava, que la meua raó no era una altra que deslliurar-me d’estes, perquè finalment havia entès que m’apartaven d’ell, quan el meu vertader i únic desig era ser un amb ell, ser-li grat i… li vaig suplicar pel seu poder ser lliurat! Li vaig dir que mirara el meu cor, que escodrinyara les meues intencions més profundes, i veiera si en veritat el motiu i causa de ser alliberat estava sent el meu desig de servir-li a ell o no, si l’estimava veritablement o no.

      Vaig arribar a la consulta, vaig parlar amb l’especialista i, abans d’acabar la cita, en els primers compassos d’esta, vaig ser tremendament ple de l’Esperit Sant, tot el meu ser va ser ple de la seua presència, com un foc el vaig sentir en el meu interior, i vaig entendre clarament que el problema s’havia solucionat, que per la seua llaga havia sigut sanat, que les meues addiccions en la creu les havia clavades. I no, des d’aleshores mai més he tornat a ser esclau de les addiccions, mai més han tornat a governar la meua vida, mai més he necessitat d’acudir a un especialista. Sí, ho confesse, he tingut puntualment i en moments de feblesa, lleus recaigudes momentànies (l’enemic bé que ho ha intentat -i intenta-), però estes ja no han aconseguit vèncer-me, ni esclavitzar-me, i molt menys apartar-me de la meua fe en Jesucrist i la seua paraula. Estimat meu, estimada meua, davant la temptació: oració, fe en la seua paraula, i endavant sense cap temor ni dubte.

      No ho oblides, Déu té plenament el control de les nostres vides, i res ens pot fer caure si ens mantenim fermament aferrats a la seua Paraula. Tens problemes semblants? TINGUES FE, LLIURA-LI’LS A JESÚS, I VEURÀS LA GLÒRIA DE DÉU OBRANT EN LA TEUA VIDA. Sí, fes-ho! Si ell ha obrat en mi, si per la seua gràcia i poder m’ha alliberat de tot mal, amb tu ho farà igualment i sense dubtar. La gràcia del Senyor Jesucrist, l’amor de Déu i la comunió de l’Esperit Sant estiga amb tu. 

Raül Gil – La Veu del Desert

Paraula de Déu

Joan 11,1-45

Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
–Senyor, aquell que estimes està malalt.
Jesús, en sentir-ho, digué:
–Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.
Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué als deixebles:
–Tornem a Judea.
Ells li diuen:
–Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi?
Jesús contestà:
–¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.
Dit això, va afegir:
–Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo.
Els deixebles li digueren:
–Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.
Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament:
–Llàtzer és mort, i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
Tomàs, l’anomenat Bessó, va dir als altres deixebles:
–Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!

Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús:
–Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
Jesús li diu:
–El teu germà ressuscitarà.
Marta li respon:
–Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.
Li diu Jesús:
–Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?
Ella li respon:
–Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.

Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:
–El Mestre és aquí i et crida.
Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb Maria a casa per donar-li el condol, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué:
–Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.
Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà:
–On l’heu posat?
Li diuen:
–Senyor, vine i ho veuràs.
Jesús començà a plorar. Els jueus deien:
–Mireu com l’estimava.
Però alguns replicaren:
–Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa.

Jesús digué:
–Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
–Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.
Li respon Jesús:
–¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué:
–Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.
Havent dit això, cridà amb tota la força:
–Llàtzer, surt a fora!
I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu:
–Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Marta surt a la trobada de Jesús i el rep amb un “Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort”.

• Maria arriba on és Jesús i diu “Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort”.

• Però el Jesús d’aquest passatge de l’evangeli de Joan controla la situació des del principi; havia rebutjat la primera invitació per veure Llàtzer quan està malalt, espera dos dies abans de començar el camí de retorn a Judea, fins i tot sembla que Jesús ja sap quin ha estat el desenllaç fatal de la malaltia de Llàtzer. I tanmateix, quan arriba el moment, juntament amb les germanes i els altres jueus que les acompanyaven Jesús es commou i sembla perdre el control plorant…

• Al final d’aquesta quaresma, el divendres sant, nosaltres també veurem Jesús morint i potser ens commovem, i se’ns omplin els ulls de llàgrimes i potser ens preguntem parafrasejant Marta i Maria; “Déu, si haguéssiu estat aquí Jesús no hauria mort” i escoltarem un silenci que crida la resposta: i tu on eres?… i tu on ets?

Presència de Déu

Deixo durant uns minuts allò que feia i em poso en presència seva. Pot ajudar-me repetir diverses vegades i molt lentament la pregària de Jesús: «Senyor Jesús… (inspirar), tingueu pietat de mi»… (expirar)

Llibertat

Són molts els països que en aquests moments estan sofrint les angoixes de la guerra. Moltes les persones i els pobles privats de llibertat. Prenc ara consciència del valor d’aquesta llibertat i de la responsabilitat d’utilitzar-la per al bé

Consciència

Contemplo el dia, però no des dels meus interessos, sinó des de Déu. Com he actuat… com he mirat… de què he parlat… he tingut present el company, el germà… en ells puc trobar Déu. L’he buscat?

EL DIÀLEG AMB JESÚS DAVANT LA MORT

Per tercer diumenge consecutiu, la litúrgia ens ofereix un

evangeli més llarg de l’habitual (el proclamarem en forma dialogada). Avui, es tracta de la mort d’un amic de Jesús, anomenat Llàtzer, i del que van viure les germanes del difunt en diàleg amb Jesús (Joan 11,1-45).

Val la pena que ens fixem en el diàleg que mantenen les dues germanes de Llàtzer, Maria i Marta, amb Jesús. Perquè expressen, davant la mort d’una persona estimada, el mateix que molta gent d’entre nosaltres. Elles li diuen a Jesús: «si haguessis estat aquí, el meu germà no s’hauria mort». Potser entre nosaltres es diu: “si Déu existeix, per què permet aquesta injustícia?”. Certament Jesús no ha evitat la mort del seu amic.

L’evangelista, dient-nos per dues vegades que Jesús es commogué, ens mostra que tenia sentiments profunds d’amistat amb Llàtzer, que no li era indiferent la seva mort, sinó que l’afectava personalment. I no li va evitar la mort. I és que Jesús no ha vingut per evitar la mort de ningú. Ni la seva pròpia. Ha vingut, precisament, a compartir la nostra vida humana en totes les seves dimensions, inclosa la mort.

Això sí: ha vingut perquè coneguéssim que ni la mort ni el pecat ni cap injustícia no tenen l’última paraula sobre la vida de ningú. Ell és «la resurrecció i la vida», i amb Ell tots viurem.

La resurrecció de Llàtzer, doncs, és un signe que Jesús ens dona, a través de Llàtzer, un dels nostres, de la Resurrecció que viurem tots i totes nosaltres, que com Llàtzer i les seves germanes, som amics i amigues de Jesús.

Jesús plora per la mort de tots els seus amics i amigues. També plorarà per la de cadascun de nosaltres, perquè la mort no fa part del pla de Déu. Però Ell mateix ens ha mostrat que, malgrat aquesta realitat, tots viurem. Hem nascut per a la Vida, no per a la mort.

Aquesta història ens convida a refermar la nostra fe en Jesucrist, mort i ressuscitat, el qui és «la resurrecció i la vida». I a fer-ho en diàleg amb Ell, com hi dialoguen Marta i Maria.

El que Marta diu a Maria, «el Mestre és aquí i et crida», avui ens és dit a cadascun de nosaltres. Com ella, en diàleg amb Jesús esdevindrem deixebles. I esdevindrem apòstols per a d’altres.

Jesús ens enviarà a comunicar la bona nova, a invitar d’altres persones a fer la mateixa experiència: parlar amb Jesús, com nosaltres ho hem fet abans. I saber que Ell és «la resurrecció i la vida».

(J.M. Romaguera, text adaptat)