Dia 6 LA GALILEA – TABOR – JORDÀ – JERICÓ – MAR MORT

Anem en el nostre autocar, a través de la baixa Galilea, fins arribar al MONT TABOR, lloc que va constituir una important frontera tribal a la bíblia hebrea. Els últims quilòmetres fins arribar al seu cim els fem en un taxi ja que la carretera que puja fins a dalt es molt estreta i amb diverses corbes. En aquest indret es commemora la Transfiguració del nostre Senyor, un esdeveniment descrit a l’Evangeli en el que Jesús es transfigura en una muntanya i parla amb Moisés i Elías; Pere, Santiago i Joan varen ser els testimonis. Visita de l’església franciscana de la Transfiguració, que va ser acabada de construir l’any 1924 per l’arquitecte Antonio Barluzzi, conegut amb el sobrenom de “l’Arquitecte de la Terra Santa”, sobre les runes d’una antiga església bizantina i una església del segle XII de l’època de les Creuades. En el altar major Celebració de l’eucaristia.

Baixant per la vall del Jordà arribem a QASR EL-YEHUD, lloc a on segons els evangelis ens situa el moment del Baptisme de Jesús per Sant Joan Baptista. Allà es renovem les promeses del Baptisme. Les ribes del riu Jordà seran el testimoni d’aquest moment tan emblemàtic.

Continuem ruta cap a JERICÓ, ciutat de les Palmeres i actualment una de les més importants sota l’Autoritat Nacional Palestina. Situada a uns 250m sota el nivell del mar es considera la població més baixa de la terra. Considerada la ciutat habitada més antiga del món, els testimonis arqueològics situen el seu origen fa més de 10.000 anys. Jericó era una ciutat cananea important i, a Tell Assultan, es troben restes d’una muralla doble, que podria correspondre amb la demolida per Josué. Ascendim en telefèric fins a la Muntanya de les Temptacions, pujem 125 esglaons i trobem un monestir grec excavat a la roca, que commemora el lloc on Jesús va pregar durant quaranta dies i quaranta nits. Per això el lloc és denominat Qarantal.

Continuació cap al MAR MORT, indret més baix de la terra, que ocupa la part més profunda d’una depressió tectònica travessada pel Jordà i que també inclou el llac de Tiberíades. També rep el nom de llac d’Asfaltites, pels dipòsits d’asfalt que es troben a les seves ribes, coneguts i explotats des de l’edat mitjana. Els vidres de sal de les ribes del Mar mort creen un paisatge de somni.

Terra Santa Desembre advent 2018

Els primers cristians van veure en l’actuació del Baptista el profeta que va prepa-rar el camí a Jesús.

Per això, al llarg dels segles, Joan,el Baptista s’ha convertit en una crida que ens està demanant  preparar els camins que ens permetin acollir Jesús entre nosaltres. Llc ha resumit el seu missatge amb aquest crit  del profeta Isaïes: «Obriu una ruta al Senyor».

Com escoltar aquest crit en l’Església d’avui? Com obrir camins perquè els homes i dones del nostre temps puguem trobar-se amb Jesús? Com acollir-lo a les nostres comunitats? —.

Però crec que seria bo parar-nos per veure que així com els ordinadors que usem cada dia, també el cervell humà, des de fa milers d’anys, ha creat molta realitat virtual “infectada” pel virus de domini

Perquè en la realitat real hauria  ha d’aparèixer clar que tots els humans som iguals en dignitat. Com sol dir el professor de matemàtiques, “d’home a home hi va zero, però massa sovint s’hi ha ficat el virus de l’egoisme- del jo.

El primer és, crec jo és prendre consciència que necessitem un contacte molt més viu amb la persona de Jesús per treure del nostre esperit de servir-nos dels altres…

No és possible alimentar-nos només de doctrines.  No és possible seguir un Jesús convertit en una abstracció.

Necessitem sintonitzar vitalment amb ell, deixar-nos atreure pel seu estil de vida, pel seu esperit de servei, contagiar-nos de la seva passió per Déu i per l’ésser humà.

Enmig del «desert espiritual» de la societat moderna, hem d’entendre i configurar la comunitat cristiana com un lloc on s’acull l’Evengeli de Jesús.

Viure l’experiència de reunir-nos creients, menys creients, poc creients i fins i tot no creients al voltant de l’evangeli de Jesús .

Donar-li a  l’evengeli l’oportunitat que penetri amb la seva força humanitzadora en els nostres problemes, crisi, pors i esperances.

No hem d’oblidar-ho, Jesús no el podem deixar de mirar- En els evangelis no s’aprenen una  doctrina acadèmica,d’escola, sobre Jesús, destinada inevitablement a fer la més bonica al llarg dels segles. sinó aprendre un estil de viure realitzable en tots els temps i en totes les cultures: l’estil de viure de Jesús.

La doctrina que no toca el cor, no converteix ni enamora. Jesús en canvi. sí.

L’experiència directa i immediata amb el relat evangèlic ens fa néixer a una nova fe, no per via de «adoctrinament» ‘»aprenentatge teòric», sinó pel contacte vital amb Jesús.

Ell ens ensenya a viure la fe no per obligació, sinó per atracció. Ens fa viure la vida cristiana no com a deure, sinó com contagi.

En contacte amb l’Evangeli recuperem la nostra veritable identitat de seguidors de Jesús.

Anant als evangelis experimentem que la presència invisible i silenciosa del Ressuscitat adquireix característiques humanes i recobra veu concreta.

I de sobte tot canvia:i  pod canvia:i  podem viure acompanyats per algú que dóna  sentit, veritat i esperança a la nostra existència.

El secret de l’evangelització consisteix en posar-nos en contacte directe i immediat amb Jesús sense ell no és possible engendrar una fe nova.

Cal com ens deia el Bisbe Camprodón hem d’anar a Nazaret o sigui mirar a Jesus i Ell ens dirà veieu el que fet aneu i feu el mateix..

La Nit de la Puríssima (Joan Maragall)

Quin cel més blau aquesta nit!

Sembla que’s vegi l’Infinit

en tota sa grandesa,

en tota sa dolcesa;

l’Infinit sense vels,

més enllà de la lluna i dels estels.

La lluna i els estels brillen tant clars

en el blau infinit de la nit santa,

que l’ànima s’encanta

enllà…

Aquesta nit és bé una nit divina:

la Purissima, del cel

va baixant per’quest blau que ella il•lumina,

deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de Desembre ella devalla,

i l’aire s’atempera, i el món calla.

Devalla silenciosa…

Ai, quina nit més blava i més hermosa!

Joan Maragall – 1897

Comentari de text

Aquest poema pertany a l’escriptor Joan Maragall, és un dels principals escriptors del modernisme. El poema és titulat La Nit de la Puríssima i és de l’any 1897. Aquest poema ha estat publicat en el llibre de Visions i Cants de l’any 1900, a la part anomenada Intermezzo.

El tema del poema tracta de la majestuositat de l’univers en el dia que se celebra una festivitat religiosa. En l’argument, el poeta, ens descriu com veu el cel del qual baixa la Imatge de la Mare de Déu.

El poema està estructurat en quatre estrofes: en la primera descriu com és el cel, fent referència a l’Infinit. En la segona hi introdueix els astres com són la lluna i els estels, dels quals els caracteritza amb una brillantor que il•lumina el cel de la nit santa. En la tercera estrofa, l’autor, afirma que la nit serà clara; ja que baixarà la Mare de Déu i il•luminarà el cel, conjuntament amb els estels i la lluna. I finalment, la quarta estrofa ens situa a l’època de l’any, el desembre, i en el moment en el qual es produeix la davallada. Mentre s’observa la baixada es crea una nit molt bonica, donant-li el color blau del qual és caracteritzat el cel.

Pel que fa a la mètrica, el poema té versos d’art menor de 9 i 8 síl•labes, però també utilitza els versos de 10 síl•labes, que corresponen a l’art major. La rima és consonant apariada (aabbbC), on hi predomina l’art menor.

En el poema observem que hi ha determinades figures retòriques. Per exemple hi trobem un epítet “el cel blau”, una personificació “l’ànima s’encanta enllà i el món calla”, un encavalcament “que l’ànima s’encanta enllà…”, un hipèrbaton “i l’aire se tempera i el mon calla” i utilitza l’exclamació final com a mostra de l’emoció que sent el poeta davant la contemplació de l’univers i del cel. Maragall, també, utilitza molts adjectius per remarcar el color blau important del cel i utilitza paraules d’àmbit astronòmic; un exemple en són la Puríssima, la lluna, els estels i l’Infinit.

En conclusió és un poema que ens situa a l’hivern i ens vol al•legar la imatge de la Puríssima, mostrant-se el camí que ha de fer per baixar de l’infinit i arribar als humans. En el seu camí deixa una lluminositat que servirà de far per il•luminar els astres que deixa enrera, situats en el cel blau de l’Infinit.

FESTIVITAT DE LA VERGA IMMACULADA

Immaculada Concepció de la Verge Maria, Mare de Déu.

Avemaria.

– Oh Maria, que entràreu al món sense màcula, alcanceu-me de Déu que jo en pugui sortir sense culpa.

Avemaria.

Oh Déu, qui per la Immaculada Concepció de la Verge preparàreu digna habitació per a vostre Fill, us supliquem que així com per la mort prevista d’aquest mateix Fill vostre, la preservàreu de tota taca de pecat, ens concediu per sa intercessió també la gràcia d’arribar a Vós després d’aquesta vida, purificats de nostres culpes. Amén.

.

Jesús els preguntà: ‘Creieu que tinc poder de fer això que demaneu?’. I ells li fan: ‘Senyor, sí que ho creiem’»

Text de l’Evangeli (Mt 9,27-31):  7-12-2018

Avui, en aquest primer divendres d’Advent, l’Evangeli ens presenta tres personatges: Jesús al bell mig, i dos cecs que se li atansen plens de fe i amb el cor esperançat. Havien sentit a parlar d’Ell, de la seva tendresa envers els malalts i del seu poder. Aquests trets l’identificaven com a Messies. Qui millor que Ell podria fer-se càrrec de la seva dissort?

Els dos cecs fan pinya i, fent comunitat, es dirigeixen tots dos vers Jesús. A l’uníson fan una pregària de petició a l’Enviat de Déu, al Messies, a qui anomenen amb el títol de “Fill de David”. Volen, amb la seva pregària, provocar la compassió de Jesús: «Fill de David, apiadeu-vos de nosaltres!» (Mt 9,27).

Jesús interpel·la la seva fe: «¿Creieu que ho puc fer, això?» (Mt 9,28). Si ells s’han apropat a l’Enviat de Déu és precisament perquè creuen en Ell. A una sola veu fan una bella professió de fe, bo i responent: «Senyor, sí que ho creiem!» I Jesús dóna la vista a aquells que ja hi veien per la fe. En efecte, creure és veure-hi amb uns ulls interiors.

Aquest temps d’Advent és l’adequat, també per a nosaltres, per a cercar Jesús amb un gran desig, com els dos cecs, fent comunitat, fent Església. Amb l’Església cridem en l’Esperit: «Veniu, Senyor Jesús» (cf. Ap 22,17-20). Jesús ve amb el seu poder d’obrir de bat a bat els ulls del nostre cor, i fer que hi veiem, que creguem. L’Advent és un temps fort de pregària: temps de fer pregària de petició, i sobretot pregària de professió de fe. Temps de veure i creure.

Recordem les paraules del Petit Príncep: «L’essencial només es veu amb el cor».

5-12-2018 Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, Mateu 15,29-37

Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué. Llavors anà a trobar-lo molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.

Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

– Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.

Els deixebles li diuen:

– D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?

Jesús els pregunta:

– Quants pans teniu?

Ells li responen:

– Set, i uns quants peixos.

Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, 36 prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres.

«T’enalteixo, Pare»

Dimarts I d’Advent

Text de l’Evangeli (Lc 10,21-24):

Avui llegim un extracte del capítol 10 de l’Evangeli segons sant Lluc. El Senyor ha enviat setanta i dos deixebles als llocs a on Ell mateix ha d’anar. I retornen exultants. Tot oint-los contar els seus fets i gestes, «Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué: ‘T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra’» (Lc 10,21).

La gratitud és una de les facetes de la humilitat. La persona arrogant considera que no deu res a ningú. Però per tal d’esdevenir agraïts, abans de res, cal ésser capaços de descobrir la nostra petitesa. “Gràcies” és una d’aquelles paraules que ensenyem als nens. «T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos» (Lc 10,21).

Benet XVI, en parlar de l’actitud d’adoració, afirma que ella pressuposa una «reconeixença de la presència de Déu, Creador i Senyor de l’univers. És un reconeixement ple de gratitud, que brolla des del més pregon del cor i abasta tot l’ésser, perquè l’home solament pot realitzar-se plenament a si mateix adorant i estimant Déu per damunt de totes les coses».

Una ànima sensible experimenta la necessitat de palesar el seu reconeixement. És l’única cosa que els homes podem fer per tal de respondre als favors divins. «Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos?» (1Co 4,7). Sens dubte, ens cal «donar gràcies a Déu Pare, a través del seu Fill, en l’Esperit Sant; amb la gran misericòrdia amb què ens ha estimat, ha sentit compassió de nosaltres, i quan érem morts pels nostres pecats, ens ha fet reviure amb el Crist per tal que siguem en Ell una nova creació» (Sant Lleó Magne).

TERRA SANTA 5Preguntes que segurament et facis abans de viatjar a Israel Ronit Choclint

Quan anar?

Israel té un clima mediterrani al llarg de la costa, que es torna cada vegada més àrid a l’interior. A la costa del Mar Roig, el clima es torna més desèrtic mentre que a la costa mediterrània i la zona central del país té un clima càlid i sec a l’estiu, i fred i humit a l’hivern.

Segurament vas escoltar parlar d’Israel, la Terra Santa, però què tant saps d’aquest increïble destí? Aquí podeu trobar una guia pràctica perquè vegis el fàcil que és arribar a aquest país ple d’història i ho tinguis en compte per al teu proper viatge.

Et recomanem viatjar a Israel entre març i octubre. Els millors són els mesos de la primavera (de març a juny). Si penses visitar les zones més desèrtiques et convé durant l’hivern, ja que el clima és més fred.

Com arribar-hi?

La major part de les companyies aèries internacionals tenen vols a Israel. Pots trobar vols directes des de les principals ciutats d’Europa, Estats Units o el Canadà cap a l’aeroport Internacional Ben Gurion (TLV), que es troba a tan sols 25 km de Tel Aviv i a 40 km de Jerusalem.

Què fer i quants dies d’estar?

L’ideal és estar entre 7 i 10 dies per poder conèixer en profunditat la ciutat. Israel és un país petit, aproximadament de la mida de l’Estat de Mèxic. Compta amb muntanyes, deserts, valls, pastures i quatre mars; entre ells el Mar Mort, que és el punt més baix de la terra.

Hi ha milers d’activitats per poder fer com expedicions al desert; esports aquàtics incloent caiac, surf, busseig i ràfting, entre d’altres; recintes artístics i culturals; vinyes i restaurants d’alta gastronomia; increïbles platges i una gran vida nocturna.

Les principals ciutats són Jerusalem i Tel Aviv. Jerusalem, la capital, és una ciutat que promet experiències espirituals i religioses, intensitat i plaer, interessants recorreguts i divertides aventures. Al cor de Jerusalem es troba la Ciutat Vella, envoltada per una muralla i dividida en quatre barris: el jueu, l’armeni, el cristià i el musulmà. Aquestes muralles envolten els importants llocs sagrats de les tres religions principals: el Mur Occidental (venerat pels jueus), l’Església del Sant Sepulcre (venerarda pels Cristians) i el Dom de la Roca a la Muntanya del Temple (venerat pels Musulmans ).

Tel Aviv, amb freqüència anomenada «la ciutat que mai dorm», va ser la primera ciutat jueva moderna que es va aixecar a Israel, a inici del segle XX, i entorn d’ella gira la vida econòmica i cultural del país. Es tracta d’una ciutat bulliciosa i activa que ofereix entreteniment, cultura i art, festivals i una rica vida nocturna.

Què fa diferent a Israel?

Els idiomes oficials són el Hebreu i l’Àrab, encara que amb l’anglès et vas a poder gestionar bé. Com el 75% dels Israelians són Jueus, el país es regeix sota el «calendari» Jueu la diferència principal és ser un calendari lunar i no solar. La setmana laboral és de diumenge a dijous. Es pot notar com tot es va tranquil·litzant divendres a la tarda, ja que els jueus religiosos (que representen aproximadament el 25% de la població) no manegen, usen electricitat, ni treballen a Shabbat, que comença en el capvespre de divendres i acaba 25 hores després quan el sol s’amaga dissabte. Encara que també, la nit de divendres és la més concorreguda en clubs, bars i restaurants, especialment a Tel Aviv.

Kasher és el menjar característica del lloc, oferta per la majoria dels hotels i restaurants. Significa que els mariscs i el porc estan prohibits, i que els lactis i carns es mengen per separat. Així que oblida’t de menjar hamburguesa amb formatge o un còctel de gambetes.

Igual, no tota la gastronomia israeliana és Kasher, i considerant que Israel és un país d’immigrants de més de 120 diferents països del món, la cuina israeliana és bàsicament medioriental i mediterrània, però amb influència de gairebé totes les cuines internacionals.

És segur viatjar a Israel?

Israel és un país extremadament segur per visitar-lo i recórrer-lo. 3,5 milions de viatgers van visitar Israel l’any passat, i una de les coses que més sorprèn als que visiten el país per primera vegada, és l’absoluta sensació de seguretat.

REVOLUCIONAT PER JESÚS

 

Aquestes són algunes frases cèlebres d’un jove cristià desconegut. Algunes lliçons que he après.

1. No busquis l’aprovació de les persones, però no les privis del millor de tu.

2. Corregeix al savi i ho faràs més savi. Corregeix l’evangèlic que creu el que diuen els falsos profetes i ho faràs teu enemic. (Adaptació d’un proverbi xinès)

3. No tens excusa per no diferenciar a un fals mestre d’un veritable. No tens excusa per això perquè tens la Bíblia.

4. S’escapen moltes coses de la meva mà, per a res s’escapa de la mà de Déu.

5. Vaig deixar de defensar-me quan vaig aprendre que Déu és el meu advocat.

6. Quan posis a la Bíblia per sobre de tot sistema de pensament, et vas a portar moltes sorpreses. I això ho sé per experiència.

7. Abans jo creia que la Bíblia era avorrida. Ara entenc que el avorrit era jo.

8. No pots agradar a Déu si t’importa al mateix temps agradar a la gent.

9. Res pot obligar a Déu a estimar-te menys perquè res és més gran que Déu.

10. Ningú predica el veritable evangeli per accident. Cal haver-lo conegut realment en les pàgines de la Bíblia.

10. Ningú predica el veritable evangeli per accident. Cal haver-lo conegut realment en les pàgines de la Bíblia.

11. Ningú vol sentir-te dir que Jesús canvia vides si tu no ets un exemple d’això.

12. Quan descanses en la gràcia de Déu, els primers a criticar-seran els fariseus moderns. Acostuma’t a això.

13. Si no vas a fer alguna cosa amb passió, no ho facis.

14. Si vas a predicar Jesús, prepara’t per tenir molts haters.

15. El cristianisme no es tracta de descobrir Déu. Es tracta que Ell se’ns va revelar en Jesús i que no ho mereixíem.

16. Només perquè Déu no t’estimi com tu a vegades creus que és millor, no vol dir que no t’estimi infinitament.

17. No jutgis als quals es disfressen per Halloween si et disfresses de cristià tots els diumenges.

18. Tot és més clar quan la Bíblia il·lumina el teu món.

19. Déu es va revelar a nosaltres en Jesús. Res en el món és més impactant, emocionant i sorprenent que això. Tota la resta és … avorrit.

20. No et preocupis pel que la gent pensi de tu. Ells tenen les seves pròpies vides i no pensen en tu tant com tu creus que ho fan.

21. enamorar de l’amor de la teva vida és bonic quan primer t’has enamorat de l’amor de la teva eternitat: Déu.

22. «Ningú és perfecte», però no facis servir aquesta frase com a excusa per no fer el correcte i motivar la gent al teu voltant.

23. Conec una persona que està més farta dels fanàtics religiosos que jo. El seu nom és Jesús.

24. Estigues humil, i quan no puguis mantenir-te humil, estigues callat.

25. Si ets un «líder» en el teu església però no fora d’ella, no ets un líder. Ets un actor.

26. El secret per aprendre molt a la vida no és ser llest. És no ser mandrós.

27. Ningú creurà que ets fill del Rei de reis si segueixes actuant com orfe – tractant d’omplir la teva vida amb coses passatgeres.

28. No pots seguir Jesús almenys que Ell sigui el més important per a tu.

29. Els cristians que canvien el món són els que estudien i viuen la paraula de Déu mentre altres dormen.

30. El que en realitat importa no és com fas per a Déu, sinó que Déu ha fet per tu.

31. No col·loquis punts suspensius on Déu et diu que col·loquis un punt final.

32. Ser cristià i no llegir la Bíblia és pitjor que ser matemàtic i no llegir l’àlgebra de Baldor.

33. El fet que moltes persones no puguin veure el que hi ha en tu, no vol dir que no hi ha alguna cosa en tu.

34. Es pot tenir zel per la veritat sense tenir amor, però no es pot tenir amor sense tenir zel per la veritat.

35. Déu pot obrir portes on abans només havien murs.

36. Tractar de complaure tothom és molt babau.

37. Com més llegeixis la Bíblia, més aprendràs d’ella. Com més aprenguis d’ella, més podràs ensenyar.

38. No sabem tots els passos que prendrem a la vida, però amb Jesús sempre sabem quin és el següent. Pren-lo quan hagis de fer-ho.

39. Com més coneguis quant li va costar a Déu perdonar-i quant t’estima, més vas a estimar i perdonar tu també.

40. Déu no està únicament en la destinació al qual vas, sinó que també es troba en el viatge.

41. – Josué, crec que la Bíblia et va rentar el cervell. – Doncs què bo perquè el tenia ple d’escombraries.

42. Els líders cristians no viuen per els aplaudiments com Lady Gaga.

43. L’insomni és una invitació de Déu perquè passis la nit coneixent una mica més.

44. Hi ha una diferència de la mida de Crist entre una església i una congregació.

45. Quan Jesús és qui dirigeix ​​la teva vida, pots tenir la certesa que, passi el que passi, tot estarà bé.

46. ​​Molts tipus d’Enllaç TV semblen falsos profetes, però no es deixin enganyar. En realitat ho són.

47. Les persones que no estudien la Bíblia són les mateixes que creuen que ella no és suficient.

48. Amb el temps aprens que Déu vol que en les nostres església l’amor per les ànimes sigui més gran que l’amor pels números.

49. Quan et submergeixes en la Bíblia, no t’ofegues. Respires.

50. Pots tenir a Crist en les teves paraules sense tenir-lo en el teu vinya

LA FELICITAT

Per què no trobar-li el gust a la vida?

Com veig això de la felicitat? Com definir aquest concepte tant repetit en la nostra vida? Crec que se li podrien aplicar diverses interpretacions amb valor sinònim: Benestar, pau, tranquil·litat, alegria, equilibri, confiança, seguretat…En qualsevol cas, ho veig com una opció voluntària, una elecció lliure, un estat que tots tenim al nostre abast.

La felicitat crec que es un estat d´ànim, una manera de viure que puc escollir d´entre moltes d´altres.Davant de qualsevol situació que la vida em planteja, puc adoptar dues actituds: Acceptar-la, amb la confiança de que s´ha presentat per alguna raó i actuar en conseqüència, o no aceptar-la i resistir-m´hi, queixant-me´n.

Quan accepto allò que se´m presenta en el meu «ara i aquí» em sento fluint en la direcció de la vida. En no oposar-hi resistència no malgasto energia i això em permet decidir si és el que vull i si no ho és de canviar-ho.Les situacions en que em vaig trobant a la vida son opcions que trio o no de viure i que van seguides de les corresponents conseqüències de les que només jo soc responsable.

Queixar-me del que passa a la meva vida es una pèrdua de temps i d’energia. Quan vaig al supermercat trobo un munt d´opcions d´entre les que trio la que més m´agrada. Ningú m´obliga a res, però una vegada m´he decidit per una cosa determinada si aquesta no em satisfà només em resta no tornar-la a triar. Reclamar està fora de lloc i no soluciona el meu disgust.

Les coses «passen» però jo sempre «soc» i tinc la capacitat de deixar-les passar. Puc veure-les passar sense que arrosseguin, gaudint de les que m´agraden i deixant estar les que em desagraden.Crec que ningú fa res que no li agradi. Crec que no estic obligat a fer res que no vulgui fer. I quan això em passa, m´he de preguntar si no ho fet per por, per vergonya o per quedar bé. En qualsevol cas, sempre es la meva decisió.

Les situacions a la vida son les que son però crec que cadascú de nosaltres hi pot dir sempre la seva.

No hi ha res permanent, tot passa.

Es la nostra disposició personal enfront de cada situació la que va configurant allò que tothom anhela i que sempre te al seu abast: La Felicitat