REFLEXIÓ D’AVUI

Dimars Sant

Contribuir al bé comú amb responsabilitat

La vida ha de ser compresa de manera integral. No podem sectoritzar o separar alguns aspectes de la vida segons categories.

No puc separar religió, política i vida social. No puc separar pràctica religiosa i vida en família.

He de ser cristià quan viu la política i he de ser ciutadà quan visc la meva fe.

He de practicar la meva religió en la família, en la convivència social, en tot lloc. No sempre de manera explícita, però sempre de manera testimonial amb coherència i responsabilitat per contribuir amb al bé comú.

El que més m’atrau en el cristianisme és la vida de comunitat. El que significa tenir una vida en comú amb altres persones que abracen la mateixa fe i el mateix ideal.

Tot el que sóc, tot el que tinc, tot el que faig, ha de tenir com a objectiu el bé de tots.

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR

Dismats Sant 16 Adril 3019

Presència de Déu

Aquí em tens, Senyor.

Davant teu no em valen ni els càrrecs ni els títols, ni la gran quantitat de béns amb els quals em protegeixo. Només vull passar una estona al teu costat.

Llibertat

Puc centrar-me aquesta setmana en les pors. Els poso nom: por de la mort, de la malaltia, de la solitud, de no ser estimat… Les confio al Senyor de la Vida perquè no es converteixin en obstacle per a la meva llibertat.

Consciència

Ajuda’m, Senyor, a ser més conscient de la teva presència. Ensenya’m a reconèixer-la en els altres. Cuidant-los a ells et cuido a tu.

Conversa

Quins sentiments ha desvetllat en mi pregar i escoltar la Paraula de Déu? Imagino Jesús mateix, dret o assegut al meu costat. Li obro el cor amb confiança.

“Abandono confiado a Dios”: Cuarta peregrinación

abril 11, 2019

“Hemos venido aquí para comenzar con Jesús el viacrucis. Para comenzar este camino que lo llevará hasta el Gólgota, hasta el momento de su muerte en cruz y su resurrección.” Estas son las palabras pronunciadas por Fr. Ramzi Sidawi, ecónomo de la Custodia de Tierra Santa, en su homilía, que tuvo lugar en la capilla de la condena, en el contexto de las peregrinaciones cuaresmales. En esta cuarta etapa, los frailes de la Custodia celebraron la Eucaristía en el lugar que recuerda la condena de Cristo. La capilla, realizada en 1903 en el lado oeste del claustro del convento de la Flagelación, es llamada también Lithostrotos, palabra de origen griego que significa pavimento de piedra. Las lecturas referidas al lugar santo recordaron los momentos en los que Pilatos se lavó las manos ante la multitud que pedía la muerte de Jesús. “De la multitud que seguía a Jesús antes de entrar en su pasión —subrayó Fr. Ramzi—, la que buscaba a Jesús por sus palabras hermosas, la que buscaba a Jesús para obtener alguna curación, para tocarlo, obtener una gracia…, ya no queda nadie. Pero Él se abandona en Dios y en las manos de Dios, ciertamente esta no será la última palabra de Dios para él.” En este último paso del camino cuaresmal, antes de la Semana Santa, fieles y peregrinos se unieron a la comunidad franciscana para rezar. “¿Cómo seguir a Jesús en el camino de la cruz? Concluyó en su homilía. Quiere que le sigamos en el camino de la cruz como él la vivió, porque si a ojos de los hombres parecía un fracaso total, en el corazón de Jesús es un abandono confiado en las manos del Padre. Pedimos al Señor que nos haga vivir bien este tiempo, y salir más fuertes en la fe, para que podamos proclamarlo Rey del Amor, de justicia y de paz.”

Dilluns Sant

Als fariseus no busquen a Jesús….

Als fariseus no busquen a Jesús perquè confiïn en el seu bon criteri o perquè reconeixen l’autoritat de la seva paraula, o perquè Ell pot decidir la sort d’aquella dona.

En realitat per ells, aquest fet ni Jesús ni la dona són importants per ells. Tant Jesús com la dona són rebutjats pels escribes i fariseus. Ells busquen atrapar a Jesús i la dona és una excusa per inculpar-lo.

I per Jesús fuig d’estudis i s’inclina per escriure a terra, i així manifesta Jesús que com ells no té cap interès per aquesta qüestió.

Nosaltres en canvi som ràpids a jutjar i condemnar .i és tan fàcil en aquest cas i molts altres casos jutjar i condemnar!

Avui ens presenta l’Evangeli que els fariseus han descobert una adúltera. I ells creuen que cal aplicar-li el rigor de la llei i ha de ser apedregada! I a més a més creuen que així podran comprovar la fidelitat de Jesús amb la llei.

Jesús no sembla estar massa atent; si no tot el contrari. En cavi entre nosaltres jutjar i condem-nar són una mateixa cosa. Aquells homes ja l’havien condemnat, ara falta que Jesús també la condemni

Per a molts aquesta classe de pecats de sexe és del més grans crims. És cert que ara es cau a l’altre extrem i ni en parlem, Però també encara hi ha actituds i comentaris que semblen que l’únic pecat existent siguin els d’aquesta mena.

En canvi de l’enveja, l’ambició, la falta de solidaritat, la injustícia, la supèrbia, i tants altres, semblen com si aquesta classe de pecats no estiguessin a la nostra “llista”..

Però sí que està ben ficat en la llista dels fariseus: va ser descoberta en ple pecat i ha de ser apedregada! «

Jesús diu “qui estigui net de pecat, que tiri la primera pedra”Molts pecats hi ha en la vida de cada ú, però nosaltres sembla que només sabem jutjar i condemnar!

doncs ¿Qui considera pecat les seves opcions polítiques, que miren els seus interessos i no el que pot ser millor en beneficiï de tots, especialment dels pobres?

Qui considera pecat la seva falta de solidaritat amb els marginats del seu mateix barri o regió?

Qui considera pecat en dir-se ; «no t’emboliquis «, o la falta de compromís polític o que les mentides de tota classe desapareguin ?

Al 23-03-80 , Monsenyor Romero a la vigília de la seva mort, – en l’ofici solemne a la catedral- havia dit tot comentant aquest Ev d’avui «Jo voldria fer una crida de manera especial als homes de l’Exèrcit i en concret a les bases de la Guàrdia nacional, de la Policia, de les casernes.

¡Germans! ¡Són del nostre poble! ¡Mateu els vostres mateixos germans pagesos!… Cap soldat està obligat a obeir una ordre contra la llei de Déu. En nom de Déu, doncs, i en nom d’aquest sofert poble els laments del qual pugen fins al cel cada dia més tumultuosos, els suplico, els demano,

Abans havia dit “No trobo figura més bella de Jesús salvant la dignitat humana, que aquest Jesús que no té pecat, cara a cara amb una dona adúltera…deia també- cal Fortalesa, però tendresa: la dignitat humana abans de res.. A Jesús no li importaven (els) detalls legalistes…

Ell estima, ha vingut precisament per a salvar als pecadors… convertir-la és molt millor que apedregar-la, i salvar-la és molt millor que condemnar-la… Les fonts (del) pecat social (estan) en el cor de l’ésser humà… Ningú en vol tenir la culpa i tots som responsables… de l’onada de crims i violència i de mentides… la salvació comença arrencant del pecat a cada persona».»No pequis més» i acabo – aquesta ha de ser l- actitud de tot deixeble de Jesús salvar i no condemnar;

però avui sembla que ho hàgim entès al revés – que ens cal condemnar i no salvar– el que estigui net…

DILLUNS SANT

L’hora de Jesús és a punt d’arribar, l’hora de la seva mort, del trasbalsament, de la torbació i de la prova; l’hora de passar d’aquest món al Pare, una hora que és per damunt de tot l’hora de la glorificació. Tot el quart Evangeli apunta vers aquest moment culminant, clau per a l’acompliment de la seva missió. El temps de Jesús és el seu destí: Déu, el Pare i per això ha d’anar a la festa, ha de pujar a Jerusalem.

A punt d’arribar la seva hora, Jesús però va a Bet-Hània; altre cop Jesús és a casa dels seus amics; de nou Marta està atrafegada servint a taula mentre Maria, contempla a Jesús postrada als seus peus. Jesús és altre cop a casa dels seus amics, però ara quelcom ha canviat; Llàtzer que havia mort ha estat ressuscitat per aquell qui ha proclamat que és la resurrecció i la vida.

Sis dies abans de la Pasqua Jesús sopa a Bet-Hània; Maria eixuga amb el seus cabells els peus de Jesús; demà en un altre sopar serà Ell qui s’ajupirà per rentar els peus polsosos dels seus deixebles, fins i tot els d’aquell qui el trairà. Avui els peus de Jesús són amarats d’un perfum preuadíssim; demà seran clavats en la creu. Avui Jesús és ungit com un rei; demà aquest seu títol reial serà motiu de mofa, d’escarni, de menyspreu i de burla. Avui la casa de Bet-Hània s’omplirà de perfum i demà en el sepulcre sols hi haurà l’olor de la mort, ja que no hi haurà ni temps ni permís per amortallar-lo amb herbes aromàtiques, i la tasca restarà pendent per al primer dia de la setmana.

El Pare està a punt de prendre de la mà a Jesús per glorificar-lo, per configurar-lo com a aliança del poble, llum de les nacions i alliberador dels homes. Jesús és a punt d’entrar a la mort, mentre a Llàtzer li ha retornat la vida; Jesús sap que està a punt d’arribar la seva hora, que quedarà sol, sense una cara amiga prop seu; aquell a qui els homes ja han condemnat quan esperen el moment oportú per a caure sobre d’Ell, ara en aquesta hora és ungit, és amortallat en un guió que no segueix la lògica humana, és el guió que el Pare ha escrit per a la nostra salvació.

«Què us en sembla? Oi que no vindrà a la festa?» (Jn 11,56) Jesús hi anirà, és a punt de pujar a Jerusalem per anar-hi, no hi faltarà; el que està a punt de fer Jesús és oferir-se, una vegada per sempre per a la nostra redempció, morint serà glorificat i vencent la mort ens donarà la vida; aquesta és la seva hora.

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR

Dia 15 Abril 2019

Presència de Déu

En el moment que em poso aquí en presència seva, Déu ja hi és i m’espera. Déu sempre arriba abans que jo. Vol fer-se present enmig de la meva vida tal com és. Faig un moment de silenci interior per ser més conscient d’aquest amor que no s’assembla a res.

Llibertat

Puc centrar-me avui en una cosa concreta: preocupació, obligació, problema… que em treu lucidesa i pau. El Senyor no elimina els problemes d’una manera màgica, però sí que pot donar força i llum perquè no arribin a ofegar-me

Consciència

Prenc consciència del bé i del mal que hi ha en mi. Però, sobretot, del bé. El veig reflectit en molts petits detalls de cada dia, que si no m’hi fixés acabarien enterrats en l’oblit. Els repasso i en dono gràcies.

Conversa

M’imagino Jesús davant meu i parlo amb ell com un amic ho fa amb un altre amic. Obrint-li el cor, li comunico tot allò que porto dins.

DIUMENGE DE RAMS

El Diumenge de Rams ara fa uns anys era molt habitual veure famílies senceres, amb els padrins i els fillols, tots ben mudats perquè, tal com diu el refrany, “Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans”. Però saps ben bé què se celebra el Diumenge de Rams? Repassem la història d’aquesta celebració cristiana i quina diferència hi ha entre palmes i palmons.

Què se celebra el Diumenge de Rams?

En la religió cristiana, el dia de Rams commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem d’alt d’un ruc i acompanyat dels seus deixebles coincidint amb la celebració de la Pasqua jueva. Segons l’Evangeli aquest fet va ocórrer a l’inici de l’última setmana de la seva vida, junts abans del Sant Sopar. Per tant, la festa del diumenge de Rams és l’inici del que es coneix com la narració de la Passió de Crist.

Els evangelistes narren aquesta entrada de Jesús a Jerusalem i expliquen que el messies va ser rebut amb unes grans mostres d’alegria i li van donar la benvinguda brandant branques de llorer, d’olivera i també fulles de palma, totes tres, plantes típiques de Jerusalem. Però aquesta rebuda tan triomfal no va agradar gens a les autoritats de Jerusalem, fet que va afegir encara més tensió entre Jesucrist i el poder establert. Tot plegat, va acabar desembocant en la seva mort per crucifixió.

Com pots celebrar el Diumenge de Rams

Per recordar aquesta escena els feligresos compren palmes, palmons i branques de llorer, que son beneïdes durant la missa que ofereix el capellà de la parròquia, on es llegeix també aquest episodi de l’Evangeli. En algunes cases encara es conserva la tradició de deixar penjada la palma beneïda al balcó durant tot l’any perquè es pensa que porta protecció i bona sort.

Les palmes són fulles de palmera treballades artesanalment i estan trenades amb filigranes. Els palmons són més grans i senzills i estan fets a partir d’una fulla sencera de palmera, la base de la qual es va picant al terra quan el mossèn ofereix la missa. Tradicionalment, els padrins regalaven la palma a les filloles i els palmons als fillols.

Tal com mana la tradició tant les palmes com els palmons han d’anar ben farcits i decorats de llaminadures. També s’hi pot trobar l’ornamentació clàssica d’aquests dies, com ara els rosaris de sucre fins o bé les cintes de colors. Entre els carrers d’Aragó i el de la Diputació s’hi instal·la una altre fira on es poden adquirir els productes artesans i tradicionals.

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI

Dia 15 abril 2019

Joan 12, 1-11

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.

Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:

– Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?

Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.

Jesús digué:

– Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al temps de la meva sepultura. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu.

Decisió de matar Llàtzer

Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús.

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR

DIUMENGE DE RAMS

Dia 15 Abril 2019

Presència de Déu

En el moment que em poso aquí en presència seva, Déu ja hi és i m’espera. Déu sempre arriba abans que jo. Vol fer-se present enmig de la meva vida tal com és. Faig un moment de silenci interior per ser més conscient d’aquest amor que no s’assembla a res.

Llibertat

Puc centrar-me avui en una cosa concreta: preocupació, obligació, problema… que em treu lucidesa i pau. El Senyor no elimina els problemes d’una manera màgica, però sí que pot donar força i llum perquè no arribin a ofegar-me

Consciència

Prenc consciència del bé i del mal que hi ha en mi. Però, sobretot, del bé. El veig reflectit en molts petits detalls de cada dia, que si no m’hi fixés acabarien enterrats en l’oblit. Els repasso i en dono gràcies.

Conversa

M’imagino Jesús davant meu i parlo amb ell com un amic ho fa amb un altre amic. Obrint-li el cor, li comunico tot allò que porto dins.

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI

Dia 15 abril 2019

Joan 12, 1-11

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.

Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:

– Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?

Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.

Jesús digué:

– Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al temps de la meva sepultura. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu.

Decisió de matar Llàtzer

Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús.

DIUMENGE DE RAMS

El Diumenge de Rams ara fa uns anys era molt habitual veure famílies senceres, amb els padrins i els fillols, tots ben mudats perquè, tal com diu el refrany, “Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans”. Però saps ben bé què se celebra el Diumenge de Rams? Repassem la història d’aquesta celebració cristiana i quina diferència hi ha entre palmes i palmons.

Què se celebra el Diumenge de Rams?

En la religió cristiana, el dia de Rams commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem d’alt d’un ruc i acompanyat dels seus deixebles coincidint amb la celebració de la Pasqua jueva. Segons l’Evangeli aquest fet va ocórrer a l’inici de l’última setmana de la seva vida, junts abans del Sant Sopar. Per tant, la festa del diumenge de Rams és l’inici del que es coneix com la narració de la Passió de Crist.

Els evangelistes narren aquesta entrada de Jesús a Jerusalem i expliquen que el messies va ser rebut amb unes grans mostres d’alegria i li van donar la benvinguda brandant branques de llorer, d’olivera i també fulles de palma, totes tres, plantes típiques de Jerusalem. Però aquesta rebuda tan triomfal no va agradar gens a les autoritats de Jerusalem, fet que va afegir encara més tensió entre Jesucrist i el poder establert. Tot plegat, va acabar desembocant en la seva mort per crucifixió.

Com pots celebrar el Diumenge de Rams

Per recordar aquesta escena els feligresos compren palmes, palmons i branques de llorer, que son beneïdes durant la missa que ofereix el capellà de la parròquia, on es llegeix també aquest episodi de l’Evangeli. En algunes cases encara es conserva la tradició de deixar penjada la palma beneïda al balcó durant tot l’any perquè es pensa que porta protecció i bona sort.

Les palmes són fulles de palmera treballades artesanalment i estan trenades amb filigranes. Els palmons són més grans i senzills i estan fets a partir d’una fulla sencera de palmera, la base de la qual es va picant al terra quan el mossèn ofereix la missa. Tradicionalment, els padrins regalaven la palma a les filloles i els palmons als fillols.

Tal com mana la tradició tant les palmes com els palmons han d’anar ben farcits i decorats de llaminadures. També s’hi pot trobar l’ornamentació clàssica d’aquests dies, com ara els rosaris de sucre fins o bé les cintes de colors. Entre els carrers d’Aragó i el de la Diputació s’hi instal·la una altre fira on es poden adquirir els productes artesans i tradicionals.

EN DONO GRÀCIES SENSE SABER-NE A QUI

Respirar és cosa necessària i no cansa; escriure d’aquest tema que sen diu respir, de vegades cansa, i el Senyor me’n guard de pensar que digui necessar.De tota manera, hi passo molt de gust. Això no obstant, si te’n trobes un de fet i el pots aprofitar, és cosa d’agrair. Un bon dia em vaig trobar a les mans, sense saber ni d’ont em venia, ni com em vingué.

La fe,diu el Senyor, s’assembla a una clau molt bonica que un home rebé gratuïtament i se n’alegrà molt, però no la féu servir per obrir cap portà; i la clau, tot i ser tan bonics, es quedà simplement a la butxaca de l’amo. Passat molt de temps, un dia que en tingué necessitat, la cercà i no la trobà, ni es podia recordar quin dia i de quina manera l’havia perduda. Així passa amb la fe, diu el Senyor: aquell qui no la fa servir, ni en sent algun moment lavpresència, o pot ser la nosa i tot,segur que la perd sense a donar-se’n.