«Ens visitarà un sol que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca»Text de l’Evangeli (Lc 1,67-79)

Avui, l’Evangeli recull el cant de lloança de Zacaries després del naixement del seu fill. En la seva primera part, el pare de Joan dóna gràcies a Déu, i en la segona els seus ulls miren al futur. Tot ell traspua alegria i esperança en reconèixer l’acció salvadora de Déu amb Israel, que culmina en la vinguda del mateix Déu encarnat, preparada pel fill de Zacaries.Ja sabem que Zacaries havia estat castigat per Déu a causa de la seva incredulitat. Ara, però, quan l’acció divina és del tot manifesta en la seva pròpia carn —puix recupera la parla— exclama allò que fins aleshores no podia dir sinó amb el cor; i de ben segur que ho deia: «Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel…» (Lc 1,68). Quantes vegades veiem les coses fosques, negatives, de manera pessimista! Si tinguéssim la visió sobrenatural dels fets que mostra Zacaries en el Cant del Benedictus, viuríem en l’alegria i en l’esperança d’una manera estable.

«El Senyor ja és a prop; el Senyor ja és aquí». El pare del precursor és conscient que la vinguda del Messies és, sobretot, llum. Una llum que il·lumina els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, ¡ a nosaltres! Tan de bo ens adonéssim amb plena consciència que el Nen Jesús ve a il·luminar les nostres vides, ve a guiar-nos, a assenyalar-nos per on hem d’anar… Tan de bo ens deixéssim guiar per les seves il·lusions, per aquelles esperances que posa en nosaltres.

Jesús és el “Senyor” (cf. Lc 1,68.76), però també és el “Salvador” (cf. Lc 1,69). Aquestes dues confessions (atribucions) que Zacaries fa de Déu, tan properes a la nit de Nadal, sempre m’han sorprès, perquè són precisament les mateixes que l’Àngel del Senyor assignarà a Jesús en el seu anunci als pastors i que podrem escoltar amb emoció aquesta nit a la Missa del Gall. I és que el qui neix és Déu!

CANÇO POPULAR DE NADAL LES TRADICIONS DE NADAL A CATALUNYA

El 25 de desembre (popular catalana) El 25 de desembre… Fum, fum, fum! El 25 de desembre… Fum, fum, fum! Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet. Fill de la Verge Maria, n’és nat en una establia. Fum, fum, fum! (2) Aquí dalt de la muntanya… Fum, fum, fum! Aquí dalt de la muntanya… Fum, fum, fum! Si n’hi ha dos pastorets abrigadets, abrigadets, amb la pell i la samarra, mengen ous i botifarra… Fum, fum, fum! (2) Déu nos do unes santes festes… Fum, fum, fum! Déu nos do unes santes festes… Fum, fum, fum! Faci fred, faci calor, és molt millor, és molt millor de Jesús fer gran memòria perquè ens vulgui dalt la glòria. Fum, fum, fum! (2) El dimoni escuat (popular catalana) Allà sota una penya n’és nat el Jesuset, nuet, nuet, (2) que és fill de mare verge i està mig mort de fred, nuet, nuet, i està mig mort de fred. El bon Josep li deia:«Jesús, que esteu fredet, que esteu fredet». (2) La Verge responia: «Per falta d’abriguet, nuet, nuet, per falta d’abriguet». Pastors hi arribaren a prop de mitja nit, cricric, cricric. (2) Veient que tots hi anaven del gran fins al més xic, cricric, cricric, del gran fins al més xic. A prop d’allí passava un dimoni escuat, patrip, patrap! (2) Sentint tanta gatzara, a dins se n’és ficat, patrip, patrap, a dins se n’és ficat! Els pastorets en veure’l s’hi tiren al damunt, patim, patum! (2) I tantes n’hi mesuren que el deixen mig difunt, patim, patum, que el deixen mig difunt! La llenya d’En Banyeta ha estat oli en un llum, ferum, ferum. (2) Ja hi ha només el rastre de sofre, foc i fum, ferum, ferum, de sofre, foc i fum. Quan somrius (diversos autors) Ara que la nit s’ha fet més llarga, ara que les fulles ballen danses al racó, ara que els carrers estan de festa, avui que la fred du tants records… Ara que sobren les paraules, ara que el vent bufa tan fort, avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar, per saber que estàs al meu costat…

És Nadal al meu cor, quan somrius content de veure’m, quan la nit es fa més freda, quan t’abraces al meu cos… I les llums de colors m’il·luminen nit i dia, les encens amb el somriure quan em parles amb el cor. És el buit que deixes quan t’aixeques… És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú… Són petits detalls tot el que em queda… Com queda al jersei un cabell llarg… Vas dir que mai més tornaries, el temps pacient ha anat passant… Qui havia de dir que avui estaries esperant, que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor, quan somric content de veure’t, quan la nit es fa més neta, quan m’abraço al teu cos… I les llums de colors m’il·luminen nit i dia, les encén el teu somriure quan et parlo amb el cor.

https://youtu.be/9eHgC_YFyWg

Feliç tu que has cregut»Text de l’Evangeli (Lc 1,39-45)

 

Avui és l’últim diumenge d’aquest temps de preparació per l’arribada —l’Advent— de Déu a Betlem. Pel fet de ser en tot igual a nosaltres, va voler ser concebut —com qualsevol home— en el si d’una dona, la Verge Maria, però per obra i gràcia de l’Esperit Sant, ja que era Déu. Aviat, en el dia de Nadal, celebrarem amb gran alegria el seu naixement.

L’Evangeli d’avui ens presenta dos personatges, Maria i la seva cosina Elisabet, que ens indiquen l’actitud que hi ha d’haver en el nostre esperit per a contemplar aquest esdeveniment. Ha d’ésser una actitud de fe, i de fe dinàmica.

Elisabet, amb sincera humilitat, «quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: «(…) Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?» (Lc 1,41-43). Ningú no li havia explicat. No més la fe, l’Esperit Sant, li havia fet veure que la seva cosina era mare del seu Senyor, de Déu.

Coneixent ara l’actitud de fe total per part de Maria, quan l’Àngel li anuncià que Déu l’havia escollida per ser la seva mare terrenal, Elisabet no s’està de proclamar l’alegria que dóna la fe. Ho posa de relleu dient: «Feliç tu que has cregut» (Lc 1,45). 

És, doncs, amb actitud de fe que hem de viure el Nadal. Però, a imitació de Maria i Isabel, amb fe dinàmica. En conseqüència, com Elisabet, si cal, no ens hem de retenir en expressar l’agraïment i el goig de tenir la fe. I, com Maria, a més l’hem de manifestar amb les obres. «Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet» (Lc 1,39-40) per a felicitar-la i ajudar-la, quedant-se uns tres mesos amb ella (cf. Lc 1,56).

Sant Ambròs ens recomana que, en aquestes festes, «tinguem tots l’ànima de Maria per a glorificar el Senyor». Ben segur que no ens faltaran ocasions de compartir alegries i d’ajudar als necessitats.

«La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva»Text de l’Evangeli (Lc 1,46-56)

Avui, l’Evangeli de la Missa ens presenta per a la nostra consideració el Cant del Magnificat, que Maria, plena d’alegria, va entonar a casa de la seva parenta Elisabet, mare de Joan Baptista. Les paraules de Maria ens porten reminiscències d’altres cants bíblics que Ella coneixia molt bé i que havia recitat i contemplat tantes vegades. Però ara, en els seus llavis, aquelles mateixes paraules tenen un sentit molt més profund: l’esperit de la Mare de Déu es transparenta darrera d’elles i ens mostren la puresa del seu cor. Cada dia, l’Església les fa seves a la Litúrgia de les Hores quan, tot resant els Vespres, adreça cap al cel aquella mateixa cançó amb la que Maria s’alegrava, beneïa i donava gràcies a Déu per totes les seves bondats.

Maria ha estat beneficiada amb la gràcia més extraordinària que mai cap dona ha rebut i rebrà: ha estat triada per Déu, entre totes les dones de la història, per a esdevenir la Mare d’aquell Messies Redemptor que la Humanitat estava esperant des de feia molts segles. És l’honor més alt mai concedit a una persona humana, i Ella el rep amb una total senzillesa i humilitat, adonant-se que tot és gràcia, regal, i que Ella és no res davant la immensitat del poder i de la grandesa de Déu, que ha obrat meravelles en Ella (cf. Lc 1,49). Una gran lliçó d’humilitat per a tots nosaltres, fills d’Adam i hereus d’una naturalesa humana marcada profundament per aquell pecat original del que, dia rere dia, arrosseguem les conseqüències.

Estem arribant ja al final del temps d’Advent, un temps de conversió i de purificació. Avui és Maria qui ens ensenya el camí millor. Meditar l’oració de la nostra Mare —volent fer-la nostra— ens ajudarà a fer-nos més humils. Santa Maria ens ajudarà si li demanem amb confiança.

ETS TU EL NADAL?

El Nadal sol ser una festa sorollosa,ens vindria bé una mica de silenci per sentir la veu de l’Amor

Nadal ets tu,quan decideixes néixer de nou cada dia i deixar entrar Déu en la teva ànima.

El pi de Nadal ets tu, quan registeixes vigorós als vents i dificultats de la vida.

Els adornos de Nadal ets tu, quan les teves virtuts són colors que adornen la teva vida

La campana de Nadal ets tu, quan rèpliques, i reuneix-es la gent i busques unir-los.

Ets també llum de Nadal, quan il·lumines la teva vida, la paciència, l’alegria i la generositat

El àngel de Nadal ets tu, quan cantes al món un missatge de pau, de justícia i d’amor

L’estrella de Nadal ets tu, quan condueixes a algú a la trobada amb el Senyor

Ets també els reis Mags,quan dónes el millor que tens sense importar a qui.

La música de Nadal ets tu, quan conquestes l’harmonia dins teu

El regal de Nadal ets tu; quan ets de veritat amic i germà de tot ésser humà

Els escrits de Nadal ets tu, quan la bondat del seus escrits surt de les teves mans.

La felicitació de Nadal ets tu, quan perdones i restableixes la pau, tot i que pateixis

El sopar de Nadal ets tu, quant sadolles de pa i d’esperança al pobre que està al teu costat.

Tu ets, si la nit de Nadal, quan humil i conscient,reps en el silenci de la nit el Salvador del Món

Sense sorolls ni grans celebracions, tu ets somriure de confiança i de tendresa, tu, ets la pau interior d’un Nadal perenne que estableix el Regne dins teu.

Una molt Bon Nadal per a tots.

Que la pau i el bé sigui la llum i camí del nou any 2019!

SÀVIES PARAULES I REFLEXIONS AMOR SAGRAT I HUMÀ

Què és l’amor? – va preguntar el deixeble. -L’absència total de por- va dir el mestre. -I a què tenim por? – va tornar a preguntar el deixeble. -A l’amor- va respondre el mestre. Anthony de Mello

ANHELS FÈRTILS, CORATGE VALENT

La vida és meravellosa si no li tenim por. Charles Chaplin

ARA I AQUÍ

De que serveix,Sòcrates, aprendre a tocar la lira si t’has de morir? Per tocar la lira abans de morir. Sòcrates

BON DIA

Sols existeixen DOS dies en el any en els que no si pot fer res. Un es diu AIR i el altre DEMÀ Per tant AVUI es el dia ideal per ESTIMAR,CREIXRE I FER i principalment VIURE. Dalai Lama

CONFIANÇA NECESSÀRIA

Camviar d’actituds ès com si canviéssim la resta de la vida. Ralph Waldo Emerson

CRISIS REVELADORES

Mentres recollia les pedres que van llançar-me, vaig veure que una d’elles era una joia. Poema Japonès

COSTAT OBSCUR I LLUMINÓS

Tot el món té un costat obscur i un altre lluminós FERDINAND VON SCHIRACH

EL MAL

El mal procura corrompre tots els projectes de felicitat, per humils que siguin JAUME CABRE

FELICITAT DESITJADA

Moltes persones es perden les alegries petites mentres esperen la gran felicitat. Pearl S. Buck

FER-SE VELL

Ja no podem esmenar cap paraula ni corregir cap gest. Anit vas dir-me que hem envellit de sobte. Fer-se vell I adonar-se’n fatiga, desconcerta; la vida esdevé massa apegalosa, hi ha poc espai per créixer i tot rossola cap endarrera fàcilment. Tenies por de caure en el buit i t’aferraves a les fustes corcades dels records que no hem viscut. Prou que pesa la vida.Per afegir-hi a més el llast enorme de tot allò que hauríem pogut fer. Ara la vida ja es curta, no tinc por de caure el buit fins i tot amb el buit en som bons amics. P.C. GIRONELLA

HOMES

Els homes mai realitzen el mal més ple i alegrement que quan ho fan per conviccions religioses

XAVIER BEAUVOIS

HUMANA RESPONSABILITAT Quant el meu patiment va augmentar aviat vaig adonar-me que hi havia dues maneres per donar resposta a la situació: reaccionar amb amargor o bé transformat el patiment en una força creativa. Vaig escollir aquesta darrera Martín Luther King

LA PARAULA

La paraula és l’arma més poderosa. Ramon Llull

MARGA

Oh Marga… que amarga que és la meva sort Oh Marga… tinc el cor ferit pel teu record. PAU RIBA

MARE

Brindo per totes les mares! Aquelles dones que un dia varen canviar el Roc and roll  per les cançons de bressol i que un dia van deixar de dormir per veure’t dormir a tu. Brindo per totes elles,  perquè són les úniques dones que tenen  dos cors.

PARAULES

Si no fosis camí, Sigues sender. Si no pots ser sol, Sigues un estel. No es venç pas per la grandària. Sigues el millor d’allò que siguis. Bon dia, bon diumenge, petit estel daurat, Que la setmana que demà enceteras sigui plaen i fructífera.

POBLE

Per tindre el poble baix control el que tindre enemics cal tindre enemics. Si no ho els tens cal construir-los de forma que generin por i repugnància UMBERTO ECO

PROPÒSIT, VOLUNTAT I BONA SORT

El destí remena les cartes, però nosaltres les juguem. Arthur Schopenhauer

REALITZACIÒ LÚCIDA La finalitat de la vida és el creixement de l’ànima, ni l’èxit exterior. Aurobindo

SAVIESA REVELADORA

Busqueu llegint i trobareu meditant. Joan de la Creu

……La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa”……

Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi

«Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules»Text de l’Evangeli (Lc 1,26-38)

Avui contemplem, una vegada més, aquesta escena impressionant de l’Anunciació. Déu, sempre fidel a les seves promeses, a través de l’àngel Gabriel fa saber a Maria que és l’escollida per a portar el Salvador al món. Com sovint actua el Senyor, l’esdeveniment més grandiós per a la història de la Humanitat —com és que el Creador i Senyor de totes les coses es faci home com nosaltres—, passa de la manera més senzilla: una noieta jove, en un poble petit de la Galilea, sense espectacle.La manera és senzilla; l’esdeveniment és grandiós. Com són també immenses les virtuts de la Verge Maria: plena de gràcia, el Senyor és amb Ella, humil, senzilla, disponible a la voluntat de Déu, generosa. Déu té els seus plans per a Ella, com per a tu i per a mi, però Ell espera la cooperació lliure i amorosa de cadascú per a portar-los a terme. Maria ens en dóna exemple: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38). No és només un sí al missatge de l’àngel; és un posar-se en tot a les mans del Pare-Déu, un abandonar-se confiadament a la seva providència entranyable, un dir sí a deixar fer al Senyor ara i en totes les circumstàncies de la seva vida. De la resposta de Maria, així com de la nostra resposta al que Déu ens demana —escriu sant Josepmaria— «no ho oblidis, en depenen moltes coses grans».

Ens estem preparant per a celebrar la festa de Nadal. La millor manera és estar prop de Maria, tot contemplant la seva vida i procurant imitar les seves virtuts per tal d’acollir el Senyor amb un cor ben disposat: —¿Què espera Déu de mi, ara, avui, en la meva feina, amb aquesta persona que tracto, en la relació amb Ell? Són situacions petites de cada dia, però de la resposta que en donem en depèn tant!

LA SOLIDESA DE L’ADULT

Es el qui pervingut al terme de l’adolescència, de la creixença. Inclou l superació d’una edat cronològica, però, ensems, es un tarannà madur que anomenem {ser una persona gran}.

El primer tret de la vida adulta és la “coherència”,qualitat contraposada al caràcter difús, dispers, fluctuants i sense jerarquia fe valors, propi de l’adolescen. És, doncs, una person madura aquella que aconsegueix donar continuitat a la seva conducta, la que sap allò que vol aconseguír- d’acord amb les circumstàncies que l’envolten- i la que té en compte tant l’experiència aconseguidaa com la paraula donada. La persona gran no viu ancorada en el passat, sinó que mira vers el futures , amb previsió per tal d’encetar; així considera què ha de fer, què podrà dur a terme, mesura les paraules i domina els propis impulsos.

La solidesa de l’adult el fa resistent a les dificultats i li dóna constància, malgrat els obstacles. La persona gran no és un-i dimensiónals o rectilínia, sinó que mostra la seva maduresa amb flexibilitat i l’adaptació.

Cert no cedeix pas a la més lleugera pressió ni a la mínima crític i, si cal, accepta el conflicte i lluita, pero, al mateix temps, gaudeix d’un elevat grau de tolerància al canvi, a la contradicció i a la desil.licio; mai no és simplement agrassiu davant d’un obstacle, ni se submergeix en la vana angoixa quan apareix l’amenaça.

L’ adult, quan és necessari, acceptar la submissió, sap sotmetre’s a l’inevitable i mirar, fit a fit, la realitat, sense disfresses. El seu pensament no és rígid ni impacient. És que l’adult domina els seus sentiments.

«L’àngel li digué: .‘No tinguis por, Zacaries: Déu ha escoltat la teva pregària. Elisabet, la teva esposa, et donarà un fill’»Text de l’Evangeli (Lc 1,5-25)

Avui, l’àngel Gabriel anuncia al sacerdot Zacaries el naixement “sobrenatural” de Joan Baptista, que prepararà la missió del Messies. Déu, en la seva amorosa providència, prepara el naixement de Jesús amb el naixement de Joan, el Baptista. Encara que Isabel sigui estèril, no importa. Déu vol fer el miracle per amor a nosaltres, les seves criatures.Però Zacaries no mostra en el moment oportú la visió sobrenatural de la fe: «¿Com sabré que això és veritat? Tant jo com la meva esposa som massa grans perquè puguem tenir un fill» (Lc 1,18). Té una mirada excessivament humana. Li manca la docilitat confiada en els plans de Déu, que sempre són més grans que els nostres: en aquest cas, ni més ni menys que l’Encarnació del Fill de Déu per a la salvació del gènere humà! L’àngel troba Zacaries “despistat”, lent per a les coses de Déu, com si estigués “fora de joc”.

Quan manquen pocs dies per Nadal, que l’Àngel del Senyor ens trobi preparats, com Maria. Cal que mirem de mantenir la presència de Déu al llarg del dia, d’intensificar el nostre amor a Jesucrist en les nostres estones d’oració, de rebre amb molta devoció la Sagrada Comunió: perquè Jesús neix i ve a nosaltres! I que no ens manqui la visió sobrenatural en tots els afers de la nostra vida. Ens cal posar visió sobrenatural en el nostre treball professional, en els nostres estudis, en els nostres apostolats, fins i tot en els contratemps de la jornada. Res no s’escapa a la providència divina! Amb la certesa i l’alegria de saber que nosaltres col·laborem amb els àngels i amb el Senyor en els plans amorosos i salvadors de Déu.