DIUMENGE DE RAMS

Dia 15 Abril 2019

Presència de Déu

En el moment que em poso aquí en presència seva, Déu ja hi és i m’espera. Déu sempre arriba abans que jo. Vol fer-se present enmig de la meva vida tal com és. Faig un moment de silenci interior per ser més conscient d’aquest amor que no s’assembla a res.

Llibertat

Puc centrar-me avui en una cosa concreta: preocupació, obligació, problema… que em treu lucidesa i pau. El Senyor no elimina els problemes d’una manera màgica, però sí que pot donar força i llum perquè no arribin a ofegar-me

Consciència

Prenc consciència del bé i del mal que hi ha en mi. Però, sobretot, del bé. El veig reflectit en molts petits detalls de cada dia, que si no m’hi fixés acabarien enterrats en l’oblit. Els repasso i en dono gràcies.

Conversa

M’imagino Jesús davant meu i parlo amb ell com un amic ho fa amb un altre amic. Obrint-li el cor, li comunico tot allò que porto dins.

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI

Dia 15 abril 2019

Joan 12, 1-11

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.

Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:

– Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?

Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.

Jesús digué:

– Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al temps de la meva sepultura. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu.

Decisió de matar Llàtzer

Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús.

DIUMENGE DE RAMS

El Diumenge de Rams ara fa uns anys era molt habitual veure famílies senceres, amb els padrins i els fillols, tots ben mudats perquè, tal com diu el refrany, “Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans”. Però saps ben bé què se celebra el Diumenge de Rams? Repassem la història d’aquesta celebració cristiana i quina diferència hi ha entre palmes i palmons.

Què se celebra el Diumenge de Rams?

En la religió cristiana, el dia de Rams commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem d’alt d’un ruc i acompanyat dels seus deixebles coincidint amb la celebració de la Pasqua jueva. Segons l’Evangeli aquest fet va ocórrer a l’inici de l’última setmana de la seva vida, junts abans del Sant Sopar. Per tant, la festa del diumenge de Rams és l’inici del que es coneix com la narració de la Passió de Crist.

Els evangelistes narren aquesta entrada de Jesús a Jerusalem i expliquen que el messies va ser rebut amb unes grans mostres d’alegria i li van donar la benvinguda brandant branques de llorer, d’olivera i també fulles de palma, totes tres, plantes típiques de Jerusalem. Però aquesta rebuda tan triomfal no va agradar gens a les autoritats de Jerusalem, fet que va afegir encara més tensió entre Jesucrist i el poder establert. Tot plegat, va acabar desembocant en la seva mort per crucifixió.

Com pots celebrar el Diumenge de Rams

Per recordar aquesta escena els feligresos compren palmes, palmons i branques de llorer, que son beneïdes durant la missa que ofereix el capellà de la parròquia, on es llegeix també aquest episodi de l’Evangeli. En algunes cases encara es conserva la tradició de deixar penjada la palma beneïda al balcó durant tot l’any perquè es pensa que porta protecció i bona sort.

Les palmes són fulles de palmera treballades artesanalment i estan trenades amb filigranes. Els palmons són més grans i senzills i estan fets a partir d’una fulla sencera de palmera, la base de la qual es va picant al terra quan el mossèn ofereix la missa. Tradicionalment, els padrins regalaven la palma a les filloles i els palmons als fillols.

Tal com mana la tradició tant les palmes com els palmons han d’anar ben farcits i decorats de llaminadures. També s’hi pot trobar l’ornamentació clàssica d’aquests dies, com ara els rosaris de sucre fins o bé les cintes de colors. Entre els carrers d’Aragó i el de la Diputació s’hi instal·la una altre fira on es poden adquirir els productes artesans i tradicionals.

Dia 13 Adrià 2019

Joan 11,45-57

Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.

Llavors els grans sacerdots i els fariseus van reunir el Sanedrí i es preguntaven:

–Què podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos. Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.

Però un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:

–Vosaltres no enteneu res. ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?

Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien. Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles.

Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:

–Què us sembla? No vindrà pas a la festa!

Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.

Dia 13 abril 2019

Contribuir al bé comú amb responsabilitat

La vida ha de ser compresa de manera integral. No podem sectoritzar o separar alguns aspectes de la vida segons categories.

No puc separar religió, política i vida social. No puc separar pràctica religiosa i vida en família.

He de ser cristià quan viu la política i he de ser ciutadà quan visc la meva fe.

He de practicar la meva religió en la família, en la convivència social, en tot lloc. No sempre de manera explícita, però sempre de manera testimonial amb coherència i responsabilitat per contribuir amb al bé comú.

El que més m’atrau en el cristianisme és la vida de comunitat. El que significa tenir una vida en comú amb altres persones que abracen la mateixa fe i el mateix ideal.

Tot el que sóc, tot el que tinc, tot el que faig, ha de tenir com a objectiu el bé de tots.

Dia 13 Abril 2019

Presència de Déu

No és una presència purament externa. La seva presència m’ha acompanyat sempre, tot i que no sempre n’he sigut plenament conscient. M’aturo ara amb adoració i respecte, per escoltar la seva paraula

Llibertat

Allibera’m Senyor de la mandra, de la peresa, de l’avorriment… Són enemics de l’ànima i els principals obstacles per a tot creixement espiritual

Consciència

Prenc consciència de tots els béns rebuts de formes tan diverses: somriures, gestos, paraules… En reconec la font i en dono gràcies, tot disposant-me a llegir la seva Paraula

Conversa

Agrair a Jesús aquesta estona de pregària.

«¿Per quina d’aquestes obres em voleu apedregar?»(Jn 10,31-42)12-4-19

Avui divendres, quan només falta una setmana per a commemorar la mort del Senyor, l’Evangeli ens presenta els motius de la seva condemna. Jesús tracta de mostrar la veritat, però els jueus el tenen per blasfem i reu de lapidació. Jesús parla de les obres que realitza, obres de Déu que l’acrediten, de com pot donar-se Ell mateix el títol de “Fill de Déu”… Tanmateix, parla des d’unes categories difícils d’entendre per als seus adversaris: “estar en la veritat”, “escoltar la seva veu”…; els parla des del seguiment i el compromís amb la seva persona que fan que Jesús sigui conegut i estimat —«Mestre, ¿on vius?», li preguntaren els deixebles a l’inici del seu ministeri (Jn 1,38)—. Però tot sembla inútil: és tan gran el que Jesús intenta dir que no l’acaben d’entendre, només el comprendran els petits i senzills, perquè el Regne està amagat als savis i entesos.

Jesús lluita per presentar arguments que siguin acceptables, però l’intent és en va. En el fons, morirà per dir la veritat sobre Ell mateix, per ser fidel a Ell mateix, a la seva identitat i a la seva missió. Com a profeta, presentarà una crida a la conversió i serà rebutjat, un nou rostre de Déu i serà escopit, una nova fraternitat i serà abandonat.

Novament s’alça la Creu del Senyor amb tota la seva força com estendard veritable, com a única raó indiscutible: «¡Oh admirable virtut de la santa creu! ¡Oh inefable glòria del Pare! En ella podem considerar el tribunal del Senyor, el judici del món i el poder del crucificat. ¡Oh, sí, Senyor: heu atret cap a vós totes les coses quan, tenint esteses tot el dia les vostres mans cap el poble incrèdul i rebel (cf. Is 65,2), l’univers sencer va comprendre que havia de retre homenatge a la vostra majestat!» (Sant Lleó Magne). Jesús ha de fugir a l’altra banda del Jordà i els qui de debò creuen en Ell es traslladen allí disposats a seguir-lo i a escoltar-lo.

Dia 12 d’Abril 2019

Tornar a començar sempre en el moment present

No importa quantes vegades ja vam caure o encara caurem, l’important és voler recomençar sempre.

Déu compta nostres “recomençaments”  i no les nostres caigudes. Aquesta és la lògica de la seva infinita misericòrdia.

Si apliquem la regla evangèlica del perdó en la nostra vida, entendrem millor el que significa recomençar.

Recomençar significa veure la vida per l’òptica divina, que és l’òptica del moment present.

No mirem el passat amb remordiments o nostàlgia. Mirem el present com a oportunitat de fer més i millor.

No projectem el recomençament per al futur, ja que la vida ens dóna només el moment present.

Per estimar Déu i als germans, tenim només l’ara.

Dia 12 d’Abril 2019

Tornar a començar sempre en el moment present

No importa quantes vegades ja vam caure o encara caurem, l’important és voler recomençar sempre.

Déu compta nostres “recomençaments”  i no les nostres caigudes. Aquesta és la lògica de la seva infinita misericòrdia.

Si apliquem la regla evangèlica del perdó en la nostra vida, entendrem millor el que significa recomençar.

Recomençar significa veure la vida per l’òptica divina, que és l’òptica del moment present.

No mirem el passat amb remordiments o nostàlgia. Mirem el present com a oportunitat de fer més i millor.

No projectem el recomençament per al futur, ja que la vida ens dóna només el moment present.

Per estimar Déu i als germans, tenim només l’ara.

Senyora i Mare nostre Verge dels Dolors.

Ajudeu-nos restar oberts a la vostra presencia. Algú digué una vegada: «Un tros de fusta sense forma no hauria arribat mai a ser una escultura admirada per tots, si no fos perquè el geni de l’artista va veure-hi un munt de possibilitats».

Senyora i Mare nostre Verge dels Dolors.

Demenem a vos la gràcia de fer-nos disponible a la vostre voluntat. Verge Santíssima present, amb immens amor i mal de Mare, al costat de la creu en el moment de la mort redemptora del vostre Fill.

Senyora i Mare nostre Verge dels Dolors.

La vostre imatge Verge Dolorosa ens ensenya a tenir fortalesa davant els sofriments de la vida. Trobem en Ella una companyia i una força per donar sentit als propis patir-ments.

Senyora i Mare nostre Verge dels Dolors

Mare estimada obriu la nostre ment per entendre el patiment humà és part de la naturalesa de l’home, és una cosa inevitable en la vida, i Jesús ens ha ensenyat, amb el seu propi sofriment, que el dolor té valor de salvació.

Senyora i Mare nostre Verge dels Dolors

Vos estimada Mare. heu passat per un dolor tan gran i un patiment tan profund, ajuda’ns a seguir el vostre exemple davant les dificultats de la nostra pròpia vida.