DIUMENGE DE RAMS
Dia 15 Abril 2019
Presència de Déu
En el moment que em poso aquí en presència seva, Déu ja hi és i m’espera. Déu sempre arriba abans que jo. Vol fer-se present enmig de la meva vida tal com és. Faig un moment de silenci interior per ser més conscient d’aquest amor que no s’assembla a res.
Llibertat
Puc centrar-me avui en una cosa concreta: preocupació, obligació, problema… que em treu lucidesa i pau. El Senyor no elimina els problemes d’una manera màgica, però sí que pot donar força i llum perquè no arribin a ofegar-me
Consciència
Prenc consciència del bé i del mal que hi ha en mi. Però, sobretot, del bé. El veig reflectit en molts petits detalls de cada dia, que si no m’hi fixés acabarien enterrats en l’oblit. Els repasso i en dono gràcies.
Conversa
M’imagino Jesús davant meu i parlo amb ell com un amic ho fa amb un altre amic. Obrint-li el cor, li comunico tot allò que porto dins.
COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI
Dia 15 abril 2019
Joan 12, 1-11
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.
Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:
– Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?
Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.
Jesús digué:
– Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al temps de la meva sepultura. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu.
Decisió de matar Llàtzer
Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús.
DIUMENGE DE RAMS
El Diumenge de Rams ara fa uns anys era molt habitual veure famílies senceres, amb els padrins i els fillols, tots ben mudats perquè, tal com diu el refrany, “Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans”. Però saps ben bé què se celebra el Diumenge de Rams? Repassem la història d’aquesta celebració cristiana i quina diferència hi ha entre palmes i palmons.
Què se celebra el Diumenge de Rams?
En la religió cristiana, el dia de Rams commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem d’alt d’un ruc i acompanyat dels seus deixebles coincidint amb la celebració de la Pasqua jueva. Segons l’Evangeli aquest fet va ocórrer a l’inici de l’última setmana de la seva vida, junts abans del Sant Sopar. Per tant, la festa del diumenge de Rams és l’inici del que es coneix com la narració de la Passió de Crist.
Els evangelistes narren aquesta entrada de Jesús a Jerusalem i expliquen que el messies va ser rebut amb unes grans mostres d’alegria i li van donar la benvinguda brandant branques de llorer, d’olivera i també fulles de palma, totes tres, plantes típiques de Jerusalem. Però aquesta rebuda tan triomfal no va agradar gens a les autoritats de Jerusalem, fet que va afegir encara més tensió entre Jesucrist i el poder establert. Tot plegat, va acabar desembocant en la seva mort per crucifixió.
Com pots celebrar el Diumenge de Rams
Per recordar aquesta escena els feligresos compren palmes, palmons i branques de llorer, que son beneïdes durant la missa que ofereix el capellà de la parròquia, on es llegeix també aquest episodi de l’Evangeli. En algunes cases encara es conserva la tradició de deixar penjada la palma beneïda al balcó durant tot l’any perquè es pensa que porta protecció i bona sort.
Les palmes són fulles de palmera treballades artesanalment i estan trenades amb filigranes. Els palmons són més grans i senzills i estan fets a partir d’una fulla sencera de palmera, la base de la qual es va picant al terra quan el mossèn ofereix la missa. Tradicionalment, els padrins regalaven la palma a les filloles i els palmons als fillols.
Tal com mana la tradició tant les palmes com els palmons han d’anar ben farcits i decorats de llaminadures. També s’hi pot trobar l’ornamentació clàssica d’aquests dies, com ara els rosaris de sucre fins o bé les cintes de colors. Entre els carrers d’Aragó i el de la Diputació s’hi instal·la una altre fira on es poden adquirir els productes artesans i tradicionals.