REFLEXIÓ D’AVUI Dia 5 de Maig 2019

Viure per l’altre, avui més que ahir

En l’amor, és saludable per a l’ànima, fer una competència amb mi mateix. És a dir, cada dia he de tractar d’estimar més que el dia anterior, viure més per l’altre.

Estimar mai és pèrdua de temps. Estimant em converteixo en una persona millor en tot, no només en bondat, perquè poso amor en allò que faig. Per tant, sóc un millor professional, un millor amic, un millor cristià, un millor pare, un millor germà, etc.

Viure més per l’altre estant més atent a les seves necessitats; viure per l’altre fent millor la meva feina; viure per l’altre posant aquesta intenció en allò que faig, perquè totes les coses bones que faig incideix en la vida de les altres persones.

Viure més per l’altre vivint també la interlocutòria amor; és a dir, l’amor per mi mateix, perquè quan estic bé puc estimar més.

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Dia 5 de Maig 2019

Presència de Déu

Faig lloc en el meu interior a la seva presència. Per això recullo els sentits i em preparo per a escoltar allò que el Senyor vol dir-me.

Llibertat

El pitjor enemic de la meva vida espiritual són les urgències i les presses. La meva única urgència «és estar amb Tu», l’única pressa, «escoltar la teva paraula».

Consciència

Prenc consciència del bé i del mal que hi ha en mi. Però, sobretot, del bé. El veig reflectit en molts petits detalls de cada dia, que si no m’hi fixés acabarien enterrats en l’oblit. Els repasso i en dono gràcies.

Conversa

Vosaltres, pregueu així: Pare nostre que esteu en cel, sigui santificat el vostre nom… (Mt 6,9ss).

Al Poble Sant de Déu que peregrina a Tarragona Mons. Joan Planella i Barnosell.

Al Poble Sant de Déu que peregrina a Tarragona

En el nom de la Santíssima Trinitat. Amén.

Amb molta sorpresa i emoció he rebut la notícia que el Sant Pare Francesc m’ha nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona. Li agraeixo de cor la confiança que m’ha donat. El meu agraïment s’estén a l’Església diocesana de Girona i al seu bisbe Francesc, de la qual he format part fins al dia d’avui.

Amb una gran il·lusió, però també amb tremolor, vindré a servir l’Església de Tarragona, que entronca la nostra estimada terra amb els orígens del cristianisme, amb «la llavor apostòlica primera», com afirma el Concili Vaticà II en la seva Constitució sobre l’Església (Lumen gentium, 20), tot esmentant l’ensenyament de Sant Ireneu de Lió i de Tertul·lià.

M’encomano a sant Pau apòstol, al sant bisbe Fructuós, i als seus diaques Auguri i Eulogi. Com afirmava el sant bisbe en el moment del seu testimoniatge suprem, en aquests moments «em cal tenir en el pensament tota l’Església, de llevant fins a ponent». Em sostinc també en l’última esperança del protomàrtir Fructuós, conscient que «l’amor i la promesa del Senyor mai no podran fallir, ni en aquest món ni en l’altre». Al mateix temps, em poso sota la intercessió de la Mare de Déu sota l’advocació del Claustre, i de Santa Tecla, patrona de la ciutat de Tarragona. Que Santa Maria em protegeixi sota el seu mantell i em condueixi cap al seu Fill Jesucrist, per tal que el pugui testimoniar sempre enmig vostre.

En primer lloc, vull saludar amb especial afecte tota l’Església, que és el sant i fidel Poble de Déu que fa camí a Tarragona «entre les persecucions del món i els consols de Déu», com afirmava sant Agustí (De civitate Dei, 18,51,2; cf. Lumen gentium, 8), tot anunciant la creu, la mort i la resurrecció del Senyor fins que torni (cf. 1 Corintis 11,26). Un Poble amb molts rostres i mirades, neguits i esperances, ministeris i serveis, però que té per distintiu la dignitat i la llibertat dels fills de Déu, per llei el manament nou d’estimar tal com Crist ens ha estimat i per objectiu el Regne de Déu promès (cf. Lumen gentium, 9).

De manera particular vull expressar la meva cordial admiració per qui durant quasi bé quinze anys ha estat l’estimat pastor d’aquesta Església, l’Arquebisbe Dr. Jaume Pujol i Balcells. Cal agrair-li la seva ferma dedicació i el seu servei pastoral constant al llarg d’aquests anys.

M’uneixo també a tots els preveres i diaques: us vull tenir sempre en el meu cor, sabent que ja sou els meus amics i sereu també els meus col·laboradors i consellers necessaris en el ministeri encomanat. A molts, ja us conec pel tracte que hem tingut a la Facultat de Teologia de Catalunya o en el mateix Seminari Major Interdiocesà; als altres, us desitjo conèixer ben aviat, però el que vull és abraçar-vos a tots. Penso també en els religiosos i religioses, i en les altres persones consagrades que viviu la vida evangèlica en la fraternitat i en la caritat. Saludo també tots els laics i laiques que esteu compromesos en l’Església i en el món, sembrant-hi les llavors del Regne de Crist. Demano al Senyor que mai no perdem l’entusiasme «per escoltar la crida del Senyor al risc de la fe, i a donar-ho tot sense mesurar els perills», com afirma el papa Francesc en la seva recent Exhortació postsinodal als joves. Perquè, com ell mateix afegeix, l’Església ha de mantenir-se jove «per tal de no caure en la corrupció… per a no enorgullir-se, per ser més pobra i testimonial, per estar a prop dels últims i descartats, per lluitar a favor de la justícia, per deixar-se interpel·lar amb humilitat» (Christus vivit, 37).

El repte més gran de l’Església catalana és, en termes del papa Francesc, ser una Església en sortida, evangelitzadora i missionera. Aquesta és l’única resposta possible davant la situació actual. Es tracta d’un repte que hem de formular amb una actitud propositiva i de diàleg obert, amb la senzillesa, humilitat i pobresa de les benaurances, i amb esperit de conversió, de renovació i de reforma a la llum de l’Evangeli. Un repte que tan sols podrem acarar adequadament si creiem en la unitat pastoral de les Esglésies amb seu a Catalunya i amb aquelles actituds sinodals d’escolta dels uns envers els altres a la llum de l’Esperit.

En aquest sentit, voldria treballar per la unitat eclesial amb tots vosaltres i amb un alt sentit de comunió, dins l’Església que el bisbe de Roma, el Sant Pare Francesc, presideix en la caritat.

També voldria oferir la meva proximitat a tots aquells, homes i dones de bona voluntat, que anhelen un món divers i millor, sigui quina sigui la seva confessió cristiana, la seva religió o projecte de vida. I voldria oferir aquesta proximitat especialment als qui pertanyen al món de la Universitat, de la cultura i dels mitjans de comunicació.

Des d’avui demano la pregària de tots vosaltres per aquesta nova etapa que s’obre en l’Església de Tarragona i en les diòcesis germanes.

A tots els qui formeu l’Església de Déu que peregrina a Tarragona us tinc ben presents en la pregària i en el cor, especialment els qui esteu malalts, els qui sofriu per la duresa de la vida o patiu alguna desesperança.

Que Déu us beneeixi a tots.

Joan Planellas i Barnosell,

Arquebisbe electe de Tarragona

4 de maig de 2019

MES DE MAIG

Oració a Santa Laura de Cordoba

Demanem a Santa Laura de Còrdova viure intensament en Déu, únic resplendor que dóna sentit i felicitat a l’ànima:

Santa Laura de Còrdova,

dona delicada i alhora decidida.

Vas buscar servir el Senyor tant en la teva vida matrimonial al costat del teu marit,

com després quan et quedares enviuda

en la vida religiosa enclaustrada feliç

en un convent d’on series abadessa

cantant les lloances del bon Déu.

Còrdova, envaïda pels musulmans,

i en aquestes guerres de religions no va suportar la teva fe.

Et van voler obligar a fer-te musulmana

i davant la teva negativa et van assotar en públic

mentre tu seguies recitant salms i llaors al Senyor.

Finalment i de manera covard per callar la teva veu

van acabar amb la teva vida en martiri cruel.

El teu nom significa «victoriosa»,

i això és el que l’Església proclama avui de tu.

Vas vèncer el mal amb el bé.

Llums a tu la palma del martiri i la claredat dels Sants.

Dones la llum de Crist,

animant els cristians a no renegar de la seva fe i viure intensament en Déu,

únic resplendor que dóna sentit i felicitat a l’ànima. Amén.

Santa Laura de Còrdova, prega per nosaltres.

REFLEXIÓ D’AVUI Dia 4 maig 2019

Estar sempre agraïts a Déu pels dons rebuts

Cada respir meu ha de ser un agraïment per la vida.

Cada mirar meu que contempla i s’encanta amb la vida al meu voltant, ha de ser un mirar de gratitud per fer part d’aquesta harmonia.

Tot el que percebo amb els sentits del cos i tot el que visc amb els sentits de l’ànima, em porta a entonar un cant d’agraïment lloant Déu.

Un agraïment per totes les alegries que ja vaig tenir i que tindré, per totes les benediccions rebudes. Sóc agraït també per cada dolor, cada dificultat vençuda, cada barrera superada, que em van fer més fort i més fiable l’immens amor per Déu.

Faig meves les paraules de la cançó «Gràcies» de la banda internacional Gen Verd:

«Quan tu em preguntis qui sóc, no sabré dir el meu nom, diré: jo sóc gràcies, per tot i per sempre, Oh! Senyor … gràcies «

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Dia 4 maig 2019

Presència de Déu

Assegut davant la pantalla, tanco els ulls durant uns moments. Pot ajudar-me repetir interiorment, diverses vegades i al ritme de la respiració una senzilla salutació: «Senyor, Déu de la Vida, aquí em tens».

Llibertat

Potser la màxima llibertat és oferir als altres i a Déu el que un té: vida, memòria, enteniment, voluntat… Demano poder arribar un dia a aquesta llibertat.

Consciència

Prenc consciència del bé i del mal que hi ha en mi. Però sobretot del bé. El veig reflectit en molts petits detalls de cada dia, que de no fixar-m’hi acabarien enterrats en l’oblit. Els repasso i en dono gràcies.

Conversa

Conversa amb Jesús, imaginant-lo assegut o caminant al meu costat. Li obro el cor fent-lo partícip de les dificultats i èxits, de les alegries i tristeses, de les esperances i preocupacions.

MES DE MAIG

Oració a Santa Marta

Oh, gloriosíssima Santa Marta,

que vas tenir la dita i el plaer d’allotjar Jesús,

juntament amb la teva família que tant adorava la seva tasca.

Li Vares oferir els teus serveis i vas posar les teves mans a treballar, perquè se sentís còmode i a gust.

Que, acompanyada dels teus germans María Magdalena i Llatzer , vas sentir atentament la doctrina

que infonia en la seva conversa.

Et imploro per la meva família i per la meva benestar,

perquè mai falti el pa, l’harmonia no irrompi

i l’amor flueixi com la brisa per les finestres de la meva estança.

Cada membre de la meva família sigui beneït per tu,

les seves accions siguin ben vistes pel Senyor,

i de tal manera, només Déu i res més que ell,

visaui i regni a casa lliurement.

Deslliga a la meva família de les cadenes que d’els esperits malignes

intenten lligar en la seva pell, perquè les desgràcies

espiritual no siguin un problema nostre.

Et demano l’auxili i suport a cuidar els meus fills,

i no caiguin en males mans ni llengües.

I doneu-me la llarga vida i l’honor de veure’ls créixer,

veure com són units a Déu pare totpoderós,

i una vegada que parteixi al cel,

esperar-los al teu costat i del Senyor, pacientment.

Amén.

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI

Joan 14,6-14/3-5-19

Jesús va dir a Tomàs:

–Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.

Li diu Felip:

–Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més.

Jesús li respon:

–Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré.

REFLEXIÓ D’AVUI Dia 3 Maig 2019

Estar sempre agraïts a Déu pels dons rebuts

Cada respir meu ha de ser un agraïment per la vida.

Cada mirar meu que contempla i s’encanta amb la vida al meu voltant, ha de ser un mirar de gratitud per fer part d’aquesta harmonia.

Tot el que percebo amb els sentits del cos i tot el que visc amb els sentits de l’ànima, em porta a entonar un cant d’agraïment lloant Déu.

Un agraïment per totes les alegries que ja vaig tenir i que tindré, per totes les benediccions rebudes. Sóc agraït també per cada dolor, cada dificultat vençuda, cada barrera superada, que em van fer més fort i més fiable l’immens amor per Déu.

Faig meves les paraules de la cançó «Gràcies» de la banda internacional Gen Verd:

«Quan tu em preguntis qui sóc, no sabré dir el meu nom, diré: jo sóc gràcies, per tot i per sempre, Oh! Senyor … gràcies «

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI

Fets dels apòstols 5, 27-33/2-5-19

Els guardes s’emportaren els apòstols i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori:

–Us vam prohibir severament d’ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu que es giri contra nosaltres la sang d’aquest home.

Pere i els apòstols respongueren:

–Cal obeir Déu abans que els homes. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i també n’és testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen.

Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los.